Des de l’estiu fins avui estem assistint a un debat públic sobre habitatge forçat pels mitjans de comunicació i, casualment, acompanyat per grans campanyes publicitàries d’empreses de seguretat. Per desgràcia, aquest debat no fa èmfasi en resoldre els problemes i necessitats de la ciutadania en l’habitatge, sinó que s’enfoca en la por a les “ocupacions”. No és la intenció de qui escriu aquestes línies defensar ocupar habitatges de famílies treballadores o de propietaris en general o la falta de convivència, que és la por que aquesta campanya mediàtica ens vol ficar al cos. Poc els importa als que difonen aquesta por que la gran majoria d’ocupacions no són en habitatges de petits propietaris, sinó en habitatges buits que pertanyen a bancs i fons voltors d’inversió. Habitatges buits que superen els 3 milions, segons dades de l’INE, i que majoritàriament estan abandonats, fins i tot tapiats. Cal parlar clar: podem veure en els nostres barris molts habitatges i blocs de pisos sencers ta