Passa al contingut principal

Obrim i reforcem els CAP

Font: Malarrassa
24/02/2020

Aquesta pandèmia ens ha mostrat que el nostre sistema sanitari públic està debilitat després de les retallades en personal i en serveis sanitaris i pel transvasament de partides i desviacions cap a la sanitat privada. La política neoliberal que s’ha aplicat a casa nostra les darreres dècades han minat la xarxa pública afavorint les empreses privades, que ara, en aquesta crisi, no han volgut fer-se càrrec de la seva responsabilitat assistencial.

Catalunya som la comunitat, després de Madrid, amb més contagis de COVID-19. Hem vist la cruel afectació que ha tingut en les residències de la tercera edat i com s’omplien els hospitals i centres de salut de persones que requerien atenció.

Amb la Instrucció del CatSalut, s’han reordenat els recursos assistencials del territori, tancant alguns CAP o minvant al mínim el seu funcionament, amb l’argument de reforçar els serveis d’urgències als hospitals. A Terrassa, el CAP Sud està totalment tancat i els altres han canviat i/o reduït el seu servei.

La resposta a la pandèmia a Catalunya ha estat doncs capgirar el normal funcionament d’un sistema sanitari que té l’atenció primària de salut com la porta d’entrada per garantir equitat i millor atenció. Ens hem centrat únicament a reforçar els serveis d’urgència hospitalària i l’atenció telefònica. Tal com des de diversos moviments socials es defensa, la reorganització que pugui ser necessària no pot obviar la tasca essencial dels centres d’atenció primària. 

Per tant, no s’han de reduir els equips dels CAPs, ja minvats per la pandèmia. Hem d’agrair les funcions que en aquesta crisi sanitària realitza el personal dels equips d’atenció primària de prevenció i diagnòstic precoç de la Covid-19, tractament d’altres malalties, acompanyament (de gent gran sobretot) i atenció pediàtrica. Funcions primordials en aquestes setmanes.

Tots som conscients que la tornada a la normalitat no serà quelcom ràpid. La ciutadania necessitarem més temps i més recursos per a les persones malaltes. Els professionals dels equips d’atenció primària han de tenir l’operativitat i els recursos per a atendre la població.

En un cas de necessitat com estem patint, la Generalitat de Catalunya ha de forçar l’ús dels recursos de la sanitat privada per atendre l’emergència. En aquests moments s’ha de protegir els drets de la ciutadania.

Està molt bé que cada dia els ciutadans aplaudim des dels balcons la feina dels professionals de la salut pública, i la dels treballadors que aquestes setmanes ens salven la vida i ens faciliten el confinament. Però aquest agraïment s’ha de traduir en fets, i cal que els ciutadans ens impliquem en la defensa del sistema nacional de salut públic, universal, equitatiu i solidari com a garantia del dret a la protecció de la salut i d’una atenció sanitària de qualitat.

I avui toca que reivindiquem el paper de l’atenció primària, que és fonamental per a la detecció dels símptomes i la malaltia, per poder evitar-ne l’expansió. Reivindiquem també recuperar les urgències de nit que van ser retallades a molts CAP de Catalunya el 2011. Avui es fa necessari tot el potencial de l’atenció primària.

Ivan Martos Aguilar, membre del PSUC-viu i d’Esquerra Unida

Entrades populars d'aquest blog

El cas del Karmel: un exemple del fracàs del model concertat

L'Escola Mare de Déu del Carme, una escola concertada amb un llarg període d’activitat a la nostra ciutat, ha canviat de titularitat fa uns mesos. La nova titularitat està en mans d’un corrent ultra i integrista. Tot això ha estat gràcies a les escletxes d’un sistema que permet la gestió privada amb diners públics de l’escola. Empatitzem i ens solidaritzem amb la preocupació de les famílies de l’escola del Karmel. És injustificable que amb diners públics una escola estigui adoctrinant idees franquistes, homòfobes, masclistes i classistes, allunyades dels principis i valors democràtics. Aquesta situació no és una excepció, és la conseqüència lògica d’un model dual, instaurat des de temps del tardofranquisme i que ha afavorit la privatització encoberta de l’educació. El canvi de titularitat evidència el que ja sabem, que el model de concerts és insostenible. No ens podem imaginar que l’assistència universal pugui discriminar pacients segons ideologia, classe social o origen. I, tanma...

No al tancament de línies a l'escola pública de Terrassa

Des de la conselleria d’Educació de la Generalitat s’informa que hi haurà un tancament massiu de línies a I3 i 1r ESO. Aquesta política retalladora s'acarnissa amb la nostra ciutat, amb la concreció de tancament de 2 línies d’I3 i 8 grups de primer d’ESO. A més, aquests tancaments es concretaran quasi exclusivament en l’escola pública i no tant en la concertada. Com sempre argumenten dades demogràfiques, sense plantejar l’oportunitat de la baixada demogràfica per implantar baixada de ràtios per millorar la qualitat educativa. Per agreujar la situació, des dels Serveis Territorials del Vallès Occidental no es donen els noms dels centres educatius, argumentant que és perquè puguin sortir amb tota l’oferta i  ja es decidirà, segons dades demogràfiques quina línia es tanca. Denunciem aquesta estratègia com a desmobilitzadora, es vol evitar una resposta coordinada des de les AFA’s i la Comunitat Educativa en general, mantenint falses expectatives i competència entre centres. La resposta...

Sobre els recents casos d'abusos sexuals denunciats a la nostra ciutat

Estem consternats arran de les informacions aparegudes l'última setmana sobre la denúncia de diversos casos d'abusos sexuals a una església evangèlica de Terrassa anteriorment coneguda com a Església Samaria. La separació entre església (totes) i estat, mai ha de interpretar-se de manera que les congregacions siguin nuclis aïllats on imperi una llei paral·lela distinta a la que regeix la nostra societat. Tot el contrari: els feligresos de qualsevol fe han de saber que els empara l'estat de dret i els protegeix el mateix sistema jurídic que hi ha de portes enfora del temple. Esquerra Unida de Terrassa sempre estarà al costat de les víctimes, advoquem per un model judicial que sigui especialment sensible amb aquest tema i una administració local que els brindi tot el suport necessari i els faciliti assistència legal i acompanyament psicològic. Sempre ferms enfront de la violència sexual, ni un pas enrere davant les agressions.