La crisi sanitària i la pandèmia
no han acabat. Hem passat les fases i hem entrat en aquesta “nova normalitat”,
però hem de continuar alerta, ser responsables i tenir molt sentit comú.
Apliquem les mesures que ens diuen les autoritats (com l’ús de la mascareta).
Tots i totes tenim ganes de superar això, però no relaxem la prevenció. Depèn
de nosaltres que patim un nou rebrot, o no.
Mentre deixem enrere el
confinament i les restriccions dels darrers mesos, comença a preocupar més la
crisi econòmica que la sanitària. Totes dues no es poden separar tan fàcilment,
la fortalesa d’un sistema sanitari és cabdal per enfrontar-se a una pandèmia
com aquesta.
I durant aquests darrers mesos
hem vist les nostres debilitats, provocades per anys de retallades en serveis
públics (com a la sanitat), de privatitzacions i de pèrdua de capacitat
productiva i de sobirania econòmica.
Crec que tots i totes hem vist la
necessitat de certs consensos. D’assegurar el blindatge dels serveis públics i
d’evitar noves retallades a la sanitat pública. D’augmentar la inversió pública
per garantir l’escut social per les famílies treballadores i per un creixement
econòmic que no deixi ningú enrere. D’aprofundir en una reforma fiscal justa,
equitativa i progressiva per que les grans fortunes també paguin impostos. De
reconstruir mitjançant una reindustrialització nacional per aprofitar els
recursos productius del nostre país i impulsada sobre una base ecològica i
social. I sobre valorar les cures com a eix central de les polítiques públiques.
És important que a Terrassa el
govern municipal i l’oposició superin les baralles personals i impulsin un
pacte de ciutat per la reconstrucció sota aquestes bases de consens. Al Consell
Comarcal ha estat possible, i no s’entendria que a l’Ajuntament de Terrassa no.
Caldrà la participació i concertació de la societat civil i dels agents socials
i econòmics de la ciutat. No pot acabar sent un simple acord dels grups
municipals i unes enquestes virtuals als ciutadans. Dona la sensació aquests dies
que no hi ha voluntat política per tirar aquest pacte endavant per part de
l’actual consistori.
No repetim els errors de crisis
anteriors. El pacte de ciutat haurà de superar les mancances de les bases que
van aprovar els grups municipals i donar-li un contingut útil i transformador.
Cal que es parli d’indústria, innovació i productivitat, per generar treball
digne i progrés; de com adaptar i millorar els serveis d’atenció social
municipals; de transició energètica i de com canviem la nostra mobilitat; de
com enfortir l’ocupació pública i de recuperar la gestió directa de serveis com
el SAD i els menjadors; i finalment de salut pública, de la sanitat
hospitalària, l’atenció primària i les residències geriàtriques, de canviar els
seus models per tenir major control públic d’uns serveis tan essencials.
Sortirem endavant, però la
reconstrucció es podrà fer si reforcem els serveis públics i reivindiquem,
reconeixem i posem en valor el món del treball. Treballs que ens han salvat en
els pitjors moments d’aquesta crisi, i que són els que mouen tota la societat.
La prioritat política ha de ser aquesta reivindicació del treball que ens dona
dignitat a les nostres vides. És un repte important, però ens hi va el futur de
la ciutat i s’ha d’estar a l’alçada.
Ivan Martos Aguilar (membre de
PSUC-viu, Esquerra Unida i Catalunya en Comú)