Lamentem la mort aquesta matinada a Terrassa de Lola Rodríguez amb 92 anys, mare del nostre camarada José López Rodríguez “Josechu” i vídua de l’inoblidable José López Neiro ( http://noutreball.psuc.org/?p=602 ), persones molt lluitadores i molt estimades a la ciutat, especialment al barri de Ca n’Anglada. Fa dos dies commemoràvem la manifestació de les pedres a Terrassa del 27 d’octubre de 1967, on la Lola Rodríguez junt amb moltes altres dones van estar-hi sent part important de la lluita contra la dictadura i per la recuperació de les llibertats democràtiques i la justícia social a Terrassa. La casualitat ha fet que coincideixi amb els 10 anys de la mort d’un altre gran lluitador del nostre país, Marcelino Camacho ( https://www.mundoobrero.es/especial/10AnivMarcelino/ ). La Lola i el seu marit sempre van admirar molt a Marcelino i Josefina. Que la terra et sigui lleu Lola. Gràcies pel teu exemple, la teva lluita i el teu amor a la vida.

Aquest dimecres 28 d'octubre hem constituït l'eix republicà d'Esquerra Unida Terrassa

En aquests temps que estem vivint de grans incerteses, provocades per la situació de pandèmia de la covid-19 a tot el planeta i les seves repercussions, ens trobem davant la situació de preguntar-nos si les ciutats i els barris són espais adequats per viure-hi de forma saludable. Com moltes de nosaltres hem pogut contrastar, en aquesta “nova normalitat” el flux de cotxes als carrers de la nostra ciutat ha tornat als nivells de prepandèmia amb tots els efectes nocius per a la nostra salut que comporta la contaminació atmosfèrica (tant de partícules en suspensió com acústicament), que cal afrontar conscientment, ja que ens hi va la salut. … i si necessitem replantejar la nostra relació amb l’entorn? La lluita contra la pandèmia no pot ser una excusa. Hem d’entendre que hem de fer polítiques que facin de les ciutats espais amables, habitables, sans i resilients. Recordant la màxima “Pensa globalment, actua localment” ens ha de fer reflexionar en la situació global en la qual ens trobem en

Com veiem les notícies? Tenim temps per a aprofundir i reflexionar sobre tot el que passa al nostre país? La immediatesa i la urgència dels diaris, les notícies televisives i les xarxes socials ens permeten poder relacionar uns fets amb uns altres, unes notícies amb unes altres, de tal manera que podem construir relat, història, sobre el que estem vivint? O potser necessitem agafar distància? A mitjans de setembre, les llibreries van veure publicar per l’editorial Akal el llibre “ La distancia del presente. Auge y crisis de la democracia española (2010-2020)” , de Daniel Bernabé, un dels periodistes que està agafant més renom els darrers temps per les seves reflexions (sobretot a partir de la publicació del seu llibre anterior, “ La trampa de la diversidad ”). Agafar aquesta distància per entendre els motius del perquè som ara com som, i perquè ara està passant el que està passant, és el que intenta amb molt encert l’autor amb aquest nou llibre. No estem acostumats que ens expliquin el

Fa pocs dies, alguns mitjans de comunicació (pocs) es feien ressò d’un estudi publicat per la televisió alemanya   en el qual es preguntava pels motius del perquè la pandèmia al nostre país té una afectació més greu que en altres de l’entorn europeu. Les conclusions no ens haurien de sorprendre. La qüestió no és tant el que ha fet malament el govern en la gestió de la pandèmia, sinó la situació de la qual partíem. I és que els alemanys situen com a principals motius que la Covid-19 ens estigui colpejant tan durament problemàtiques que venien d’anys anteriors. Problemàtiques com la superpoblació que patim les ciutats grans, l’enorme carestia de la vida (viure aquí és molt car), la precarietat laboral, els baixos salaris i que vivim en espais molt reduïts. Aquestes circumstàncies afavoreixen la propagació del virus. El preu desorbitat de l’habitatge (tant el lloguer com la compra) i la política de construcció d’habitatges reduïts són un llast que arrosseguem des de fa molts anys. Fins ar

 Sortim al Diari de Terrassa del 13 d'octubre