Passa al contingut principal

Les coses han de canviar

Una abraçada a totes aquelles persones que han patit a la nostra ciutat la pandèmia de la Covid-19, tan directament com patint per familiars. Sobretot un record per la gent gran, la generació de la postguerra, que tant han patit, treballat i lluitat durant la seva vida, i als que devem tant.
És per tots evident que la crisi sanitària que estem patint està causant greus problemes a l’economia. Primer de tot, s’ha de dir que la salut i la vida de les persones està per sobre del benefici econòmic, i que per tant, les mesures de confinament que hem portat a terme al nostre país són les assenyalades. Perquè no volem viure en un país on els governants deixen morir la població vulnerable sense prendre cap mesura, com està fent Trump als Estats Units per salvar al gran Capital. Amb l’autocrítica que calgui, som una societat que no volem deixar enrere ningú, per això hem respectat responsablement el confinament i hem portat a terme mesures d’escut social per protegir les famílies.
I és que no volem que es repeteixin els errors de la crisi del 2008. No volem que la crisi la paguin les classes populars i treballadores, i que els governs es dediquin a salvar la banca, deslocalitzar empreses, retallar i privatitzar serveis públics. Sabem que hi haurà qui proposarà que es socialitzin les pèrdues i es privatitzin els guanys. Però ja hem vist el que ha significat retallar en salut pública o privatitzar l’assistència geriàtrica a Catalunya, i el que significa que la ciutadania no disposem dels recursos públics ni de model productiu.
Mesures com l’Ingrés Mínim Vital que s’aprovarà les setmanes vinents i que podrà beneficiar fins a 3 milions d’espanyols és una bona mesura per no deixar ningú enrere. Mesura de renda mínima que pensem ha de ser permanent i s’ha de compatibilitzar amb una garantia pública d’ocupació (treball garantit)1. Volem que la nova normalitat blindi constitucionalment les pensions, la salut i l’educació públiques, les quals s’han de reforçar. Amb un protagonisme cada cop més fort del capital i gestió pública en sectors essencials, com l’electricitat. Necessitem a més una banca pública. Hem de derogar la darrera reforma laboral, així com la reforma que es va fer de l’article 135 de la Constitució. Com a país hem de diversificar la nostra economia, hem de produir quelcom més que turisme i serveis, i per això ens cal sobirania econòmica, reconvertint l’agricultura i tenint política d’indústria nacional2.
Hem de caminar en un nou model productiu i de consum sostenibles. El protagonisme públic volem que es mantingui, hem de republicanitzar el funcionament de la societat. D’aquesta crisi hem de treure algunes lliçons sobre les prioritats, el bé comú, la salut del planeta i el benestar de les persones3. Que els pactes de reconstrucció no siguin més precarietat, sinó treball i vida dignes.
José Navajas i Ivan Martos (membres de PSUC-viu, Esquerra Unida i Catalunya en Comú)

Entrades populars d'aquest blog

Valoració eleccions

Reunida l’assemblea local d’Esquerra Unida de Terrassa el 6 de juny hem fet una valoració i reflexió col·lectiva de les eleccions municipals del passat 28 de maig i de la nostra participació. Primer de tot, volem donar les gràcies a les 3.643 persones (4,56% dels votants) que van confiar en la candidatura de Terrassa En Comú Podem aquest 28M. No defraudarem a aquestes persones, ja que continuarem treballant i lluitant per recuperar i ampliar un espai polític que és imprescindible i necessari a Terrassa. Volem agrair també la magnífica feina que ha realitzat tota la militància de TECP, en especial la candidata Agnès Petit, en aquesta campanya electoral, deixant-se la pell per defensar un futur digne per a les famílies treballadores. Tenim un gran capital humà. Hem demostrat que tenim militància, proposta i capacitat per a crear una organització més forta, que estigui arrelada als barris i amb un discurs de classe, posant l’èmfasi en les desigualtats i necessitats materials de la gent.

Ha mort Juan Martínez

Ayer nos dejó Juan Martínez Martínez , un luchador infatigable de esos que pelean toda la vida, uno de los imprescindibles. Desde bien joven  en su Abrucena natal  vio y comprendió la miseria a que las clases pudientes del campo sometían a los campesinos. Esto hizo que su familia decidiese emigrar a Cataluña y concretamente a Terrassa para buscarse  la vida. Ya en nuestra ciudad, Juan rápidamente tomó contacto con el PSUC y entró en sus filas. Pronto se destacó con una militancia comunista activa y comprometida. Las detenciones acompañadas de torturas y años de cárcel fueron una constante. Se implicó de manera extenuante y desinteresada en la lucha contra la dictadura franquista y por el restablecimiento de la democracia, siempre al lado de la clase trabajadora. También tuvo buena parte de “culpa” en la creación y desarrollo de las CCOO.   Esto le costó estar constantemente en el punto de mira de la policía política del régimen, lo que a instancias del partido le obligó a exiliarse a

Presentació a Terrassa del llibre sobre la massacre d'Atocha

Aquest proper dimecres 31 de gener presentem a Terrassa el llibre " La matanza de Atocha y otros crímenes de Estado ", amb la participació de l'autor Carlos Portomeñe . A les 18:30h a la seu de CCOO de Terrassa (c/ Unió, 23). Recentment, l'autor ha publicat l'article " Siete días de enero, cuarenta y siete años después " sobre els fets que relata en el llibre. Us esperem!