Breus reflexions entorn la presentació dels pressupostos municipals a Terrassa
La
crisi a Terrassa ve marcada per l'atur, el problema de la vivenda, el
deteriorament dels serveis públics i l'increment de la pobresa. Les
polítiques anomenades “d'austeritat pressupostària” imposades
per la Troica a l'Estat (i de retruc a la Generalitat i els
ajuntaments) limiten la sobirania i capacitat per a realitzar
polítiques que combatin la crisi a casa nostra.
De
fet, resulta intolerable que l'Estat i la Generalitat no donin els
recursos necessàris a l'ajuntament. Els 21 milions d'euros que la
Generalitat deu a l'Ajuntament de Terrassa, hem de sumar ara els
750.000 euros del Fons de Cooperació Local que recentment s'ha
decidit no pagar unilateralment. I el govern espanyol, amb la seva
proposta de reforma de la Llei d'Administracions Locals vol eliminar
competències actualment municipals, per ofegar encara més els
ajuntaments. Govern espanyol i català segueixen la recepta
neoliberal de retallar, privatitzar i ofegar els ciutadans.
S'ha
de reconèixer que a pesar de la limitació imposada per les políques
d'austeritat, l'Ajuntament de Terrassa ha destinat en els darrers
temps majors recursos a combatre la pobresa i l'exclusió social.
Sense
la intenció de resumir i analitzar el pressupost que l'ajuntament
presenta públicament durant aquest mes, cal destacar positivament
que les principals partides vagin cap a polítiques socials, promoció
econòmica i millora de l'espai públic.
Caldrà
veure doncs al detall com s'assignen i es porten a terme aquestes
partides. Com que el pressupost presentat és poc detallat, és
difícil fer valoracions concretes.
Entre
altres coses serà interessant veure com es desenvolupen les
polítiques de promoció econòmica. Quins criteris tindran els
programes d'ocupació, així com quines mesures es prenen per a
enfortir el teixit industrial.
I
com a algunes crítiques a desenvolupar i a millorar, faré alguns
apunts:
Trobo
a faltar des de fa uns anys, processos de participació ciutadana en
els pressupostos. Crec que Terrassa hauríem de recuperar els
pressupostos participatius. La ciutadania hauríem de tenir
mecanismes per a decidir com s'han de gastar els nostres impostos.
Continuo
també pensant que la partida dedicada a Presidència (3 milions
d'euros) és excessiva en els temps que vivim. I com deia, al no
poder veure detalladament com es gasta, denota poca transparència.
És
mala política que l'Ajuntament abandoni i es vengui les seves
participacions en empreses importants com la d'autobusos (TMESA) i de
l'aigua (Mina). Entenc que un govern d'esquerres ha de vetllar pel
control i gestió pública de serveis tan importants. Crec que
Terrassa hauria d'apostar per la remunicipalització d'aquestes dos
empreses i serveis. O com a mínim, els ciutadans de Terrassa hauríem
de tenir el dret a votar en una consulta si volem que aquests serveis
siguin de gestió pública o privada.
També
trobo preocupant veient el pressupost, els 17 milions d'euros de
deute públic. Potser seria interessant començar a parlar
d'auditoria dels comptes municipals per tal de detectar i no assumir
tot aquell deute que sigui declarat il·legítim, així com donar
suport a totes les iniciatives que a nivell autonòmic i estatal van
en el mateix sentit.
Crec
que les polítiques a realitzar a Terrassa haurien de tenir a com a
eixos:
- Atur i habitatge: programes de formació laboral, potenciació de l'economia social i el cooperativisme, ajudes necessàries en alimentació i subministraments, foment del lloguer social, etc...
- Democràcia Participativa: impulsant de nou els pressupostos participatius, dotar de poder decisori vinculant als consells de districte, realitzar consultes ciutadanes sobre qüestions importants que ens afecten a tots...
- Defensa de la gestió pública: Remunicipalitzar tots aquells sectors que han estat privatitzats o externalitzats, millora de la qualitat dels serveis...
Ivan
Martos (coordinador local d'EUiA a Terrassa)