Passa al contingut principal

75 Aniversari de l'exili republicà



PROPOSTA D’ACORD DE JUNTA DE PORTAVEUS DE L’AJUNTAMENT DE TERRASSAS PROMOVENT LA COMMEMORACIÓ DEL 75È ANIVERSARI DE L’EXILI REPUBLICÀ

Des del desembre de 1938 fins el febrer del 1939 les tropes sollevades franquistes van ocupar Catalunya, i entre ells el nostre municipi. Després de tres anys de sagnant Guerra Civil al conjunt de l’Estat  Espanyol, va ser aquell dia, en que Terrassa, va veure la fi dels temps de democràcia i  República i va significar la pèrdua de llibertats, drets i vides humanes en una  repressió que va obligar a milers de persones a exiliar-se fora de Catalunya i de l’Estat Espanyol.

Enguany es compleixen 75 anys de l’exili republicà, català i espanyol. El suposat final de la Guerra Civil (provocada per l’aixecament militar del general Franco) i la dictadura que la va continuar va obligar a milers de persones a abandonar les seves llars i a iniciar un llarg i dolorós exili. Un episodi d’especial transcendència fou la retirada de les forces republicanes cap a França l’any 1939, a través del Pirineu català.

Per aquest motiu és important que les institucions democràtiques, entre elles els ens locals i el Govern de la Generalitat de Catalunya, recordin aquests fets en el marc del que disposen l’article 54 de l’Estatut de 2006, la Llei 13/2007 del Memorial Democràtic i la Llei 10/2009 sobre la localització de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i la dignificació de les fosses comunes.

És per això que la Junta de portaveus pren l’adopció dels següents:

                                                ACORDS

Primer.- Commemorar durant  2014 l’Any de l’Exili republicà amb un acte públic de reconeixement a les milers de persones que es van veure forçades a marxar de del nostre país comptant amb la participació d’entitats memorialistes i ciutadanes de la nostra ciutat.

Segon.- Instar al Govern de la Generalitat a dotar al Memorial Democràtic dels recursos necessaris per a organitzar les commemoracions de l’Any de l’Exili.

Tercer.- Instar al Govern de la Generalitat a dotar a les entitats i associacions memorialistes dels ajuts necessaris per a que la societat civil pugui impulsar actes commemoratius de l’exili republicà.

Quart.- Traslladar aquests acords al Departament de Governació i Relacions Institucionals, al Memorial Democràtic, al Museu de l’Exili de la Jonquera i les entitats memorialistes.


Entrades populars d'aquest blog

Valoració eleccions

Reunida l’assemblea local d’Esquerra Unida de Terrassa el 6 de juny hem fet una valoració i reflexió col·lectiva de les eleccions municipals del passat 28 de maig i de la nostra participació. Primer de tot, volem donar les gràcies a les 3.643 persones (4,56% dels votants) que van confiar en la candidatura de Terrassa En Comú Podem aquest 28M. No defraudarem a aquestes persones, ja que continuarem treballant i lluitant per recuperar i ampliar un espai polític que és imprescindible i necessari a Terrassa. Volem agrair també la magnífica feina que ha realitzat tota la militància de TECP, en especial la candidata Agnès Petit, en aquesta campanya electoral, deixant-se la pell per defensar un futur digne per a les famílies treballadores. Tenim un gran capital humà. Hem demostrat que tenim militància, proposta i capacitat per a crear una organització més forta, que estigui arrelada als barris i amb un discurs de classe, posant l’èmfasi en les desigualtats i necessitats materials de la gent.

Ha mort Juan Martínez

Ayer nos dejó Juan Martínez Martínez , un luchador infatigable de esos que pelean toda la vida, uno de los imprescindibles. Desde bien joven  en su Abrucena natal  vio y comprendió la miseria a que las clases pudientes del campo sometían a los campesinos. Esto hizo que su familia decidiese emigrar a Cataluña y concretamente a Terrassa para buscarse  la vida. Ya en nuestra ciudad, Juan rápidamente tomó contacto con el PSUC y entró en sus filas. Pronto se destacó con una militancia comunista activa y comprometida. Las detenciones acompañadas de torturas y años de cárcel fueron una constante. Se implicó de manera extenuante y desinteresada en la lucha contra la dictadura franquista y por el restablecimiento de la democracia, siempre al lado de la clase trabajadora. También tuvo buena parte de “culpa” en la creación y desarrollo de las CCOO.   Esto le costó estar constantemente en el punto de mira de la policía política del régimen, lo que a instancias del partido le obligó a exiliarse a

Presentació a Terrassa del llibre sobre la massacre d'Atocha

Aquest proper dimecres 31 de gener presentem a Terrassa el llibre " La matanza de Atocha y otros crímenes de Estado ", amb la participació de l'autor Carlos Portomeñe . A les 18:30h a la seu de CCOO de Terrassa (c/ Unió, 23). Recentment, l'autor ha publicat l'article " Siete días de enero, cuarenta y siete años después " sobre els fets que relata en el llibre. Us esperem!