Lamentem la mort aquesta matinada a Terrassa de Lola Rodríguez amb 92 anys, mare del nostre camarada José López Rodríguez “Josechu” i vídua de l’inoblidable José López Neiro ( http://noutreball.psuc.org/?p=602 ), persones molt lluitadores i molt estimades a la ciutat, especialment al barri de Ca n’Anglada. Fa dos dies commemoràvem la manifestació de les pedres a Terrassa del 27 d’octubre de 1967, on la Lola Rodríguez junt amb moltes altres dones van estar-hi sent part important de la lluita contra la dictadura i per la recuperació de les llibertats democràtiques i la justícia social a Terrassa. La casualitat ha fet que coincideixi amb els 10 anys de la mort d’un altre gran lluitador del nostre país, Marcelino Camacho ( https://www.mundoobrero.es/especial/10AnivMarcelino/ ). La Lola i el seu marit sempre van admirar molt a Marcelino i Josefina. Que la terra et sigui lleu Lola. Gràcies pel teu exemple, la teva lluita i el teu amor a la vida.

Aquest dimecres 28 d'octubre hem constituït l'eix republicà d'Esquerra Unida Terrassa

En aquests temps que estem vivint de grans incerteses, provocades per la situació de pandèmia de la covid-19 a tot el planeta i les seves repercussions, ens trobem davant la situació de preguntar-nos si les ciutats i els barris són espais adequats per viure-hi de forma saludable. Com moltes de nosaltres hem pogut contrastar, en aquesta “nova normalitat” el flux de cotxes als carrers de la nostra ciutat ha tornat als nivells de prepandèmia amb tots els efectes nocius per a la nostra salut que comporta la contaminació atmosfèrica (tant de partícules en suspensió com acústicament), que cal afrontar conscientment, ja que ens hi va la salut. … i si necessitem replantejar la nostra relació amb l’entorn? La lluita contra la pandèmia no pot ser una excusa. Hem d’entendre que hem de fer polítiques que facin de les ciutats espais amables, habitables, sans i resilients. Recordant la màxima “Pensa globalment, actua localment” ens ha de fer reflexionar en la situació global en la qual ens trobem en

Com veiem les notícies? Tenim temps per a aprofundir i reflexionar sobre tot el que passa al nostre país? La immediatesa i la urgència dels diaris, les notícies televisives i les xarxes socials ens permeten poder relacionar uns fets amb uns altres, unes notícies amb unes altres, de tal manera que podem construir relat, història, sobre el que estem vivint? O potser necessitem agafar distància? A mitjans de setembre, les llibreries van veure publicar per l’editorial Akal el llibre “ La distancia del presente. Auge y crisis de la democracia española (2010-2020)” , de Daniel Bernabé, un dels periodistes que està agafant més renom els darrers temps per les seves reflexions (sobretot a partir de la publicació del seu llibre anterior, “ La trampa de la diversidad ”). Agafar aquesta distància per entendre els motius del perquè som ara com som, i perquè ara està passant el que està passant, és el que intenta amb molt encert l’autor amb aquest nou llibre. No estem acostumats que ens expliquin el

Fa pocs dies, alguns mitjans de comunicació (pocs) es feien ressò d’un estudi publicat per la televisió alemanya   en el qual es preguntava pels motius del perquè la pandèmia al nostre país té una afectació més greu que en altres de l’entorn europeu. Les conclusions no ens haurien de sorprendre. La qüestió no és tant el que ha fet malament el govern en la gestió de la pandèmia, sinó la situació de la qual partíem. I és que els alemanys situen com a principals motius que la Covid-19 ens estigui colpejant tan durament problemàtiques que venien d’anys anteriors. Problemàtiques com la superpoblació que patim les ciutats grans, l’enorme carestia de la vida (viure aquí és molt car), la precarietat laboral, els baixos salaris i que vivim en espais molt reduïts. Aquestes circumstàncies afavoreixen la propagació del virus. El preu desorbitat de l’habitatge (tant el lloguer com la compra) i la política de construcció d’habitatges reduïts són un llast que arrosseguem des de fa molts anys. Fins ar

 Sortim al Diari de Terrassa del 13 d'octubre

Aquest dissabte 26 de setembre pel matí, hem realitzat una assemblea d'Esquerra Unida Terrassa, amb la participació de la direcció d'EUCat.  Després de l'Assemblea Fundacional d'Esquerra Unida Catalunya del passat febrer (on vam refundar l'espai que abans representava l'antiga EUiA), avui de forma telemàtica hem constituit l'assemblea d'Esquerra Unida Terrassa. I ho hem fet escollint una nova direcció local, encapçalada pel company José Francisco Navajas Adán com a nou portaveu. José Navajas substitueix així a Ivan Martos, que ha estat al capdavant com a coordinador local d'EUiA-Terrassa des del febrer de 2011. Navajas porta anys participant a Terrassa a Comissions Obreres i a la comunitat educativa de la ciutat.

Des de l’estiu fins avui estem assistint a un debat públic sobre habitatge forçat pels mitjans de comunicació i, casualment, acompanyat per grans campanyes publicitàries d’empreses de seguretat. Per desgràcia, aquest debat no fa èmfasi en resoldre els problemes i necessitats de la ciutadania en l’habitatge, sinó que s’enfoca en la por a les “ocupacions”.  No és la intenció de qui escriu aquestes línies defensar ocupar habitatges de famílies treballadores o de propietaris en general o la falta de convivència, que és la por que aquesta campanya mediàtica ens vol ficar al cos. Poc els importa als que difonen aquesta por que la gran majoria d’ocupacions no són en habitatges de petits propietaris, sinó en habitatges buits que pertanyen a bancs i fons voltors d’inversió. Habitatges buits que superen els 3 milions, segons dades de l’INE, i que majoritàriament estan abandonats, fins i tot tapiats. Cal parlar clar: podem veure en els nostres barris molts habitatges i blocs de pisos sencers ta

La crisi sanitària i la pandèmia no han acabat. Hem passat les fases i hem entrat en aquesta “nova normalitat”, però hem de continuar alerta, ser responsables i tenir molt sentit comú. Apliquem les mesures que ens diuen les autoritats (com l’ús de la mascareta). Tots i totes tenim ganes de superar això, però no relaxem la prevenció. Depèn de nosaltres que patim un nou rebrot, o no. Mentre deixem enrere el confinament i les restriccions dels darrers mesos, comença a preocupar més la crisi econòmica que la sanitària. Totes dues no es poden separar tan fàcilment, la fortalesa d’un sistema sanitari és cabdal per enfrontar-se a una pandèmia com aquesta. I durant aquests darrers mesos hem vist les nostres debilitats, provocades per anys de retallades en serveis públics (com a la sanitat), de privatitzacions i de pèrdua de capacitat productiva i de sobirania econòmica. Crec que tots i totes hem vist la necessitat de certs consensos. D’assegurar el blindatge dels serveis públics

Propostes del PSUC-viu per la reconstrucció post-Covid-19 a Terrassa 1. Modificació del pressupost de l’Ajuntament i dels organismes que en depenen per adequar-lo a les conseqüències socials i econòmiques de la Covid-19.  Reformulació  de la regla de despesa i redirigir a on va enfocat, recol·locació de partides pressupostàries ( ex: la de la Festa Major, la d’entitats que tindran menys activitat aquest any) per fer front a emergències socials derivades de la crisi econòmica que està provocant la COVID-19 2. Sol·licitud d’ajudes : Creació d’una finestreta única per a la demanda d’ajudes i facilitar  així als ciutadans el punt on s’han de dirigir. Acompanyament en l’ompliment dels diferents formularis (per combatre la bretxa digital) 3. Menjadors escolars :  * Transformació dels menjadors escolars en eines per a  la capacitació en matèria alimentària i de consum saludable. * Ampliació dels ajuts de menjador escolar des del municipi. * Estudiar la possibilitat de remunicipa