Passa al contingut principal

La distància del present

Com veiem les notícies? Tenim temps per a aprofundir i reflexionar sobre tot el que passa al nostre país? La immediatesa i la urgència dels diaris, les notícies televisives i les xarxes socials ens permeten poder relacionar uns fets amb uns altres, unes notícies amb unes altres, de tal manera que podem construir relat, història, sobre el que estem vivint? O potser necessitem agafar distància?

A mitjans de setembre, les llibreries van veure publicar per l’editorial Akal el llibre “La distancia del presente. Auge y crisis de la democracia española (2010-2020)”, de Daniel Bernabé, un dels periodistes que està agafant més renom els darrers temps per les seves reflexions (sobretot a partir de la publicació del seu llibre anterior, “La trampa de la diversidad”). Agafar aquesta distància per entendre els motius del perquè som ara com som, i perquè ara està passant el que està passant, és el que intenta amb molt encert l’autor amb aquest nou llibre.

No estem acostumats que ens expliquin el que hi ha darrere dels grans titulars, el que passa realment, el que es discuteix en els passadissos del Congrés i en aquells llocs on es prenen les decisions, els interessos que hi ha en joc, i sobretot les conseqüències polítiques dels fets que apareixen en els titulars. I és que la situació política que vivim ara beu molt de tot el que ha passat la darrera dècada: greus casos de corrupció (Gürtel…), crisi econòmica i financera, mobilitzacions ciutadanes (vagues generals, marxa de la dignitat, 15M, defensa sanitat i educació públiques…), abdicació del Rei (i escàndols reials), el procés sobiranista a Catalunya, la moció de censura a Rajoy, l’ascens de l’extrema dreta, el govern de coalició d’esquerres, la pandèmia de la Covid-19… Una dècada molt convulsa, en la que hem patit fortes crisis i l’anomenat Règim del 78 trontolla.

Aquest any, que celebrem el centenari de Benito Pérez Galdós, el gran relator del segle XIX, s’agraeix un llibre com aquest amb el mateix esperit que ens serveix per comprendre, no només els darrers anys, sinó sobretot el nostre present, el que estem vivint i patint avui mateix amb la pandèmia.

Us recomano aquest llibre, així com seguir l’actualitat amb els articles setmanals que fa aquest autor en alguns mitjans i a través de les seves xarxes (Twitter: @diasasaigonados).

No deixem de llegir, aprofitem les biblioteques públiques i comprem llibres a les llibreries dels nostres barris.

Ivan Martos Aguilar

Entrades populars d'aquest blog

El cas del Karmel: un exemple del fracàs del model concertat

L'Escola Mare de Déu del Carme, una escola concertada amb un llarg període d’activitat a la nostra ciutat, ha canviat de titularitat fa uns mesos. La nova titularitat està en mans d’un corrent ultra i integrista. Tot això ha estat gràcies a les escletxes d’un sistema que permet la gestió privada amb diners públics de l’escola. Empatitzem i ens solidaritzem amb la preocupació de les famílies de l’escola del Karmel. És injustificable que amb diners públics una escola estigui adoctrinant idees franquistes, homòfobes, masclistes i classistes, allunyades dels principis i valors democràtics. Aquesta situació no és una excepció, és la conseqüència lògica d’un model dual, instaurat des de temps del tardofranquisme i que ha afavorit la privatització encoberta de l’educació. El canvi de titularitat evidència el que ja sabem, que el model de concerts és insostenible. No ens podem imaginar que l’assistència universal pugui discriminar pacients segons ideologia, classe social o origen. I, tanma...

No al tancament de línies a l'escola pública de Terrassa

Des de la conselleria d’Educació de la Generalitat s’informa que hi haurà un tancament massiu de línies a I3 i 1r ESO. Aquesta política retalladora s'acarnissa amb la nostra ciutat, amb la concreció de tancament de 2 línies d’I3 i 8 grups de primer d’ESO. A més, aquests tancaments es concretaran quasi exclusivament en l’escola pública i no tant en la concertada. Com sempre argumenten dades demogràfiques, sense plantejar l’oportunitat de la baixada demogràfica per implantar baixada de ràtios per millorar la qualitat educativa. Per agreujar la situació, des dels Serveis Territorials del Vallès Occidental no es donen els noms dels centres educatius, argumentant que és perquè puguin sortir amb tota l’oferta i  ja es decidirà, segons dades demogràfiques quina línia es tanca. Denunciem aquesta estratègia com a desmobilitzadora, es vol evitar una resposta coordinada des de les AFA’s i la Comunitat Educativa en general, mantenint falses expectatives i competència entre centres. La resposta...

Sobre els recents casos d'abusos sexuals denunciats a la nostra ciutat

Estem consternats arran de les informacions aparegudes l'última setmana sobre la denúncia de diversos casos d'abusos sexuals a una església evangèlica de Terrassa anteriorment coneguda com a Església Samaria. La separació entre església (totes) i estat, mai ha de interpretar-se de manera que les congregacions siguin nuclis aïllats on imperi una llei paral·lela distinta a la que regeix la nostra societat. Tot el contrari: els feligresos de qualsevol fe han de saber que els empara l'estat de dret i els protegeix el mateix sistema jurídic que hi ha de portes enfora del temple. Esquerra Unida de Terrassa sempre estarà al costat de les víctimes, advoquem per un model judicial que sigui especialment sensible amb aquest tema i una administració local que els brindi tot el suport necessari i els faciliti assistència legal i acompanyament psicològic. Sempre ferms enfront de la violència sexual, ni un pas enrere davant les agressions.