Passa al contingut principal

La distància del present

Com veiem les notícies? Tenim temps per a aprofundir i reflexionar sobre tot el que passa al nostre país? La immediatesa i la urgència dels diaris, les notícies televisives i les xarxes socials ens permeten poder relacionar uns fets amb uns altres, unes notícies amb unes altres, de tal manera que podem construir relat, història, sobre el que estem vivint? O potser necessitem agafar distància?

A mitjans de setembre, les llibreries van veure publicar per l’editorial Akal el llibre “La distancia del presente. Auge y crisis de la democracia española (2010-2020)”, de Daniel Bernabé, un dels periodistes que està agafant més renom els darrers temps per les seves reflexions (sobretot a partir de la publicació del seu llibre anterior, “La trampa de la diversidad”). Agafar aquesta distància per entendre els motius del perquè som ara com som, i perquè ara està passant el que està passant, és el que intenta amb molt encert l’autor amb aquest nou llibre.

No estem acostumats que ens expliquin el que hi ha darrere dels grans titulars, el que passa realment, el que es discuteix en els passadissos del Congrés i en aquells llocs on es prenen les decisions, els interessos que hi ha en joc, i sobretot les conseqüències polítiques dels fets que apareixen en els titulars. I és que la situació política que vivim ara beu molt de tot el que ha passat la darrera dècada: greus casos de corrupció (Gürtel…), crisi econòmica i financera, mobilitzacions ciutadanes (vagues generals, marxa de la dignitat, 15M, defensa sanitat i educació públiques…), abdicació del Rei (i escàndols reials), el procés sobiranista a Catalunya, la moció de censura a Rajoy, l’ascens de l’extrema dreta, el govern de coalició d’esquerres, la pandèmia de la Covid-19… Una dècada molt convulsa, en la que hem patit fortes crisis i l’anomenat Règim del 78 trontolla.

Aquest any, que celebrem el centenari de Benito Pérez Galdós, el gran relator del segle XIX, s’agraeix un llibre com aquest amb el mateix esperit que ens serveix per comprendre, no només els darrers anys, sinó sobretot el nostre present, el que estem vivint i patint avui mateix amb la pandèmia.

Us recomano aquest llibre, així com seguir l’actualitat amb els articles setmanals que fa aquest autor en alguns mitjans i a través de les seves xarxes (Twitter: @diasasaigonados).

No deixem de llegir, aprofitem les biblioteques públiques i comprem llibres a les llibreries dels nostres barris.

Ivan Martos Aguilar

Entrades populars d'aquest blog

Valoració eleccions

Reunida l’assemblea local d’Esquerra Unida de Terrassa el 6 de juny hem fet una valoració i reflexió col·lectiva de les eleccions municipals del passat 28 de maig i de la nostra participació. Primer de tot, volem donar les gràcies a les 3.643 persones (4,56% dels votants) que van confiar en la candidatura de Terrassa En Comú Podem aquest 28M. No defraudarem a aquestes persones, ja que continuarem treballant i lluitant per recuperar i ampliar un espai polític que és imprescindible i necessari a Terrassa. Volem agrair també la magnífica feina que ha realitzat tota la militància de TECP, en especial la candidata Agnès Petit, en aquesta campanya electoral, deixant-se la pell per defensar un futur digne per a les famílies treballadores. Tenim un gran capital humà. Hem demostrat que tenim militància, proposta i capacitat per a crear una organització més forta, que estigui arrelada als barris i amb un discurs de classe, posant l’èmfasi en les desigualtats i necessitats materials de la gent.

Ha mort Juan Martínez

Ayer nos dejó Juan Martínez Martínez , un luchador infatigable de esos que pelean toda la vida, uno de los imprescindibles. Desde bien joven  en su Abrucena natal  vio y comprendió la miseria a que las clases pudientes del campo sometían a los campesinos. Esto hizo que su familia decidiese emigrar a Cataluña y concretamente a Terrassa para buscarse  la vida. Ya en nuestra ciudad, Juan rápidamente tomó contacto con el PSUC y entró en sus filas. Pronto se destacó con una militancia comunista activa y comprometida. Las detenciones acompañadas de torturas y años de cárcel fueron una constante. Se implicó de manera extenuante y desinteresada en la lucha contra la dictadura franquista y por el restablecimiento de la democracia, siempre al lado de la clase trabajadora. También tuvo buena parte de “culpa” en la creación y desarrollo de las CCOO.   Esto le costó estar constantemente en el punto de mira de la policía política del régimen, lo que a instancias del partido le obligó a exiliarse a

Presentació a Terrassa del llibre sobre la massacre d'Atocha

Aquest proper dimecres 31 de gener presentem a Terrassa el llibre " La matanza de Atocha y otros crímenes de Estado ", amb la participació de l'autor Carlos Portomeñe . A les 18:30h a la seu de CCOO de Terrassa (c/ Unió, 23). Recentment, l'autor ha publicat l'article " Siete días de enero, cuarenta y siete años después " sobre els fets que relata en el llibre. Us esperem!