Aquest diumenge 14 d'abril, aniversari de la II República, farem una marxa republicana a Terrassa, que finalitzarà amb la hissada de la bandera republicana.
L'acció començarà a les 12.00h des de la Plaça del Primer de Maig.
Commemorem la Segona República i caminem cap a la Tercera!
Ens adherim a més a la Marxa Republicana que es realitzarà a Madrid el 16 de juny coincidint amb els 10 anys de regnat de Felip VI. Podeu signar el manifest de la marxa en aquest enllaç.
El 14 d'abril es viu també a Terrassa
Avui és una data assenyalada. És 14 d’abril i tot just es compleixen 93
anys de la proclamació de la II República Espanyola al 1931, dos dies després
de la victòria dels partits republicans a la majoria de les grans ciutats en
unes eleccions municipals. D’aquesta manera s’acabava amb la monarquia
borbònica i Alfons XIII marxava cap a l’exili.
Parlar de república a Espanya i a
Catalunya és sinònim de progrés, de democràcia, de justícia social, de deixar
enrere temps foscos on l’església exercia el monopoli sobre l’ensenyament, o de
començar a donar resposta a les demandes que arribaven del camp per part dels
jornalers que reclamaven les terres dels grans terratinents. La República, tot
i les seves limitacions va obrir la porta dels coneixements i la cultura als
més humils, i va engegar projectes educatius innovadors. Una etapa d’avenços on
semblava que s’obria camí a la societat, però molt aviat els sectors més
reaccionaris de les oligarquies van començar a maniobrar per tal de que els
seus privilegis no fossin afectats. Grans industrials, banquers,
terratinents/aristòcrates, militars conservadors i africanistes... no van
acceptar la victòria del front popular al 1936 i van orquestrar un fallit cop
d’estat que va esdevenir en una cruenta guerra civil. Amb la victòria dels
feixistes l’abril de 1939 es posava fi de manera violenta a les esperances d’una
societat que portava masses anys agenollada als dictats dels més poderosos.
En l’actualitat els darrers anys
hem pogut veure com la institució monàrquica, restaurada pel criminal Franco
després de 40 anys de dictadura ha anat perdent recolzament popular i cada cop
està més desprestigiada. Els incomptables casos de corrupció en que Juan Carlos
I s’ha vist involucrat i la fortuna ingent que ha fet al llarg del seu regnat,
aprofitant la seva immunitat i la nul·la transparència dels seus negocis i
comissions rebudes, han fet que fos contraproduent per a la pròpia institució
mantenir al seu capdavant a un delinqüent.
Va ser llavors ara farà tot just 10 anys, que la monarquia va estimar
que era imprescindible apartar-lo i posar al capdavant d’aquesta a l’hereu
Felip VI.
Fa una dècada, el prestigi
d’aquesta institució estava sota mínims i les legítimes reclamacions d’un model
republicà s’obrien camí al cor de la societat d’una manera en que feia moltes
dècades que no es donaven. Els fonaments del règim del 1978 semblava que
començaven a tremolar i era important per garantir la seva supervivència fer un
rentat de cara urgent. Felip VI va ocupar el lloc del seu pare per salvar una
institució retrògrada, corrupta i antidemocràtica.
Tot i aquest escenari, en els
darrers anys hem pogut veure com les forces progressistes han guanyat posicions
i gràcies a això s’han pogut fer avenços en qüestions socials com els salaris, els
drets laborals, les pensions, els drets de les dones, etc. De la mateixa manera
s’han posat les bases per donar una solució duradora a les reivindicacions de
les nacionalitats històriques com Catalunya o el País Basc, tot i les tensions
viscudes arran del procés i les seves conseqüències.
Però a la vegada, aquests passos
endavant han generat una reacció de les forces polítiques i socials més
conservadores i reaccionaries, disposades a fer-nos retrocedir en el temps
diverses dècades si fos necessari, eliminant drets i retallant les llibertats.
Aquest reforçament de la dreta i l’extrema dreta s’emmarca dintre d’un context
internacional on aquestes organitzacions cada cop guanyen més influència,
inclús governant ja a molts països.
En aquest context és
imprescindible treballar per a organitzar-nos i ser capaços de contenir-los.
Només amb la unitat popular, la
determinació i sense ambigüitats serem capaços d’avançar cap la República.
Visca la República!!
14 d’abril de 2024