El proper 8 de febrer, Izquierda Unida organitza la seva Conferència Federal sobre Model d'Estat. Podeu veure el document a debat clicant aquí.

El passat dissabte 11 de gener la gent d'EUiA vam participar, juntament amb els companys de coalició d'ICV, a la fira d'entitats en defensa de les pensions, organitzada pel col·lectiu local dels Iaioflautes.

Des d'EUiA de Terrassa valorem positivament l'anunci fet pel nostre ajuntament d'imposar sancions als pisos buits amb la finalitat d'aconseguir lloguers assequibles, quelcom indispensable per a què centenars de famílies puguin viure amb dignitat. Aquesta és una reivindicació que diverses entitats socials, en especial la PAH, han vingut reclamant arreu de l'estat a les administracions pertinents des de l'inici de la crisi i la generalització dels desnonaments.  D'altra banda, trobem incomprensible que les entitats financeres no hagin volgut entrar en una negociació dialogada amb el consistori per oferir els habitatges que tenen buits i que, a més, causen greus perjudicis a les comunitats de veïns per l'abandonament de les seves obligacions com a propietaris.  Sabem que no és ni molt menys el final de la lluita pel dret a un habitatge digne però sí un pas necessari i valent per avançar en aquest dret fonamental. Desitgem que els proc

EUiA de Terrassa reclama que les tarifes del servei de transport públic a la cocapital vallesana avancin cap a un model més social i més progressiu que el que hi ha actualment. EUiA ha elaborat un comunicat amb aquesta petició poc després de la posada en funcionament, aquest 2014, de la nova tarifació de la ‘targeta social’. “Dóna la sensació que l'aposta ha estat únicament per simplificar i unificar les diferents targetes que fins aquest moment existien”, ha explicat l’assemblea d’EUiA a Terrassa, que ha afegit que “tant des de la nostra formació com des de la coalició d'ICV-EUiA hem manifestat la necessitat que la targeta social de transport hauria de respondre a uns criteris socioeconòmics”. La nova tarifació ‘targeta social’ del transport públic de Terrassa va ser aprovada a finals de l'any passat amb els vots favorables en solitari del PSC, mentre que ICV-EUiA es va abstenir. Fins aquest moment l'accés a aquesta targeta estava restringit per

És impossible desvincular la situació de Catalunya i d'Espanya de la situació de la nostra ciutat. Estem veient com tots els drets socials i laborals assolits en la lluita de generacions, les diverses patronals amb la veu de PP i CiU al Congrés i a la Generalitat, els estan desmantellant. La resistència a les polítiques d'austericidi que ens esta enfonsant en la misèria és forta. La lluita per l'educació pública, els milers de signatures recollides en favor d'una Renda Garantida o el rebuig a la Reforma de les Pensions són alguns dels exemples de lluita que hem viscut aquest any.  Davant la greu situació d'emergència social gran part de la societat esta mostrant la seva cara més solidària. El que dona roba que no necessita a la filla del seu veí, la comunitat de veïns que no denuncia a una família sense recursos que viu ocupant el pis d'algun banc o el treballador que fa ulls grossos quan veu la llum “punxada”.  A nivell de ciutat l'administrac

Acabem aquest any igual que els anteriors, passant una mica de fred, menjant torrons, sofrint els especials televisius que recorden les personalitats que ens han deixat durant el present, apagant la tele durant el discurs del Rei-zombi, reunions familiars, etc... Però no és exactament igual que els anteriors caps d'any. Diu la gent supersticiosa que el número 13 dóna mala sort. Potser és això. La veritat és que acabem tots l'any amb molt poca alegria. Ja no dissimulem la nostra tristor, la nostra falta d'esperança. És el pitjor que ens ha robat la crisi. Ni tan sols les criatures viuen aquests dies amb l'alegria i la màgia de fa uns anys. No ha estat un bon any. Cada cop vivim en condicions més precàries. Ens han reduït o congelat els sous, han reformat els nostres drets laborals per poder acomiadarn-nos lliurement, han retallat la despesa en educació i sanitat d'una forma brutal, l'atur puja i s'eleva el número de persones i famílies que fa molt

Sovint els avis em parlaven, quan jo era un marrec, de que abans en el poble la gent es moria i s'enterrava sense saber el motiu de la mort. De quan les mares donaven a llum criatures a casa seva, sense metges, amb l'ajuda de les veïnes. Dels nens que morien per enfermetats curables. Quan sents aquestes històries de fa unes dècades te n'adones del que representa el sistema públic de salut. Veus la importància de viure en una societat que cuida de la seva gent. I valores molt que tinguem una sanitat pública i un estat del benestar, com a resultat de les lluites de les generacions anteriors per millorar les nostres condicions de vida. O al menys, l'hem tingut fins ara. Ara veiem com aquest tresor de la nostra societat el podem perdre. De fet, mica en mica ens el van arrebatant. Els governs espanyol i català no creuen en la sanitat pública. Seguint els dictats neoliberals privatitzen la sanitat i la converteixen en un negoci, no en un servei ciutadà. Aquests dies amb

Breus reflexions del coordinador local d'EUiA a Terrassa, Ivan Martos, després de l'anunci de la data i la pregunta del referèndum d'autodeterminació de Catalunya Avui iniciem una ruptura democràtica. No volem viure un retorn al franquisme. El proper 9 de novembre votarem què volem ser de grans. Hem guanyat la majoria d'edat amb aquesta consulta. Ningú hem de tenir por per defensar les opcions que defensem cadascú. No tenim por a les urnes.    Nosaltres portem molts mesos defensant la necessitat de confluència entre federalistes i independentistes, i la clara majoria que defensa el dret a decidir ho demostra. És clau que les preguntes siguin inclusives.    A més del futur polític de Catalunya, també volem decidir moltes altres qüestions que també ens afecten, com les retallades, la política fiscal, les relacions laborals, l'economia industrial o els serveis públics. Aquest exercici de democràcia participativa que representa la consulta no s'