Passa al contingut principal

Valoracions del 2013...

És impossible desvincular la situació de Catalunya i d'Espanya de la situació de la nostra ciutat. Estem veient com tots els drets socials i laborals assolits en la lluita de generacions, les diverses patronals amb la veu de PP i CiU al Congrés i a la Generalitat, els estan desmantellant. La resistència a les polítiques d'austericidi que ens esta enfonsant en la misèria és forta. La lluita per l'educació pública, els milers de signatures recollides en favor d'una Renda Garantida o el rebuig a la Reforma de les Pensions són alguns dels exemples de lluita que hem viscut aquest any. 

Davant la greu situació d'emergència social gran part de la societat esta mostrant la seva cara més solidària. El que dona roba que no necessita a la filla del seu veí, la comunitat de veïns que no denuncia a una família sense recursos que viu ocupant el pis d'algun banc o el treballador que fa ulls grossos quan veu la llum “punxada”. 

A nivell de ciutat l'administració local ha adoptat mesures indispensables per posar fre a l'exclusió social. El funcionament del Centre d'Acollida, l'augment d'ajuts socials o la posada en marxa l'obertura de col·legis en època no escolar per acollir els nanos que depenen de les beques menjador així ho demostra. També en matèria d'habitatge s'han donat passos per a garantir aquest dret com la regularització de les comunitats de veïns abandonades per les entitats financeres que acumulen pisos buits despreocupant-se de les “seves propietats”. La creació d'una Taxa especifica per sancionar a grans propietaris que insisteixen en continuar especulant amb la habitatge o la creació d'un fons d'habitatges de lloguer social. La bonificació de la plusvàlua en casos de perdua d'habitatge provinent de la dació en pagament ha sigut un avenç administratiu notable. Les bonificaions en les taxes municipals de manera progressiva (residus, aigua, IBI,...) han alleujat la pressió fiscal als que tenim menys recursos. També és clau la lluita contra l'anomenada pobresa energètica que s'ha engegat a la nostra ciutat. 

Cal dir que a molts ens assemblen lents els passos donats, el moment requereix més agilitat per donar resposta a les necessitats de la ciutadania. També més valentia en les polítiques encaminades cap a l'autosuficiència personal. La creació de feina es indispensable. L'aposta per la creació d'empreses amb productes que competeixin en qualitat i no en preu, ja que aquest últim factor sempre va en detriment dels drets laborals, ha de ser contundent. Una ciutat com la nostra, històricament industrial, hauria de poder donar sortida als centenars d'estudiants que generen en formació tècnica els nostres instituts i universitats. La reindustrialització de Terrassa es cabdal pel model productiu i la creació de feina estable i de qualitat. La crisi ha posat de relleu que els serveis i la construcció són sectors econòmics febles i inestables. 

Altre dels punts febles ha sigut l'intent de dotar d'eines efectives de participació ciutadana a la nostra ciutat. Desenes de debats oberts als consells de districte, les diverses taules,... entorn de temes de vital importància que queden reduïts al món associatiu sense poder de decisió per part d'aquest i que no s'extrapolen a la resta dels ciutadans no organitzats. Assemblees obertes, rendició de comptes, seguiment, implicació i poder de decisió en les polítiques més properes són alguns dels reptes que la ciutadania exigeix com a noves formes de fer política.

Les últimes decisions presses en l'àmbit del transport públic posen, al meu parer, l'accent negatiu. La venda del 20% de TMESA (empresa concessionària del transport de passatgers de Terrassa) deixa amb menys capacitat d'incidència a l'Ajuntament. Acompanyat de l'aprovació de la T-BLANCA, targeta social, que exclou a gran part de la gent que necessitem fer ús del transport públic però no disposem de recursos. 

Com a recordatori, al gener d'aquest any, a proposta de CiU, es va aprovar l'anomenada “masoveria urbana” per donar sortida als centenars de cases que estan buides. Moció municipal que esperem no quedi només com a titular de premsa. 

M'agradaria finalitzar la valoració d'aquest any que s'acaba felicitant a aquelles persones i organitzacions que no han caigut en l'apatia per no haver assolit part dels seus objectius en la lluita que porten i que continuaran portant l'any que entra. Molts som conscients que la conquesta i resistència dels drets de la ciutadania són “una carrera de fons i no un espring”. Vivim temps complexos on tots assistim i molts patim i combatem un canvi de model de societat encaminat a privatitzar els drets bàsics i fer negoci d'allò que creiem garantit. No desistim. La resistència d'avui serà la victòria de demà!

Raúl Martínez (responsable d'organització d'EUiA a Terrassa)

Entrades populars d'aquest blog

Valoració eleccions

Reunida l’assemblea local d’Esquerra Unida de Terrassa el 6 de juny hem fet una valoració i reflexió col·lectiva de les eleccions municipals del passat 28 de maig i de la nostra participació. Primer de tot, volem donar les gràcies a les 3.643 persones (4,56% dels votants) que van confiar en la candidatura de Terrassa En Comú Podem aquest 28M. No defraudarem a aquestes persones, ja que continuarem treballant i lluitant per recuperar i ampliar un espai polític que és imprescindible i necessari a Terrassa. Volem agrair també la magnífica feina que ha realitzat tota la militància de TECP, en especial la candidata Agnès Petit, en aquesta campanya electoral, deixant-se la pell per defensar un futur digne per a les famílies treballadores. Tenim un gran capital humà. Hem demostrat que tenim militància, proposta i capacitat per a crear una organització més forta, que estigui arrelada als barris i amb un discurs de classe, posant l’èmfasi en les desigualtats i necessitats materials de la gent.

Ha mort Juan Martínez

Ayer nos dejó Juan Martínez Martínez , un luchador infatigable de esos que pelean toda la vida, uno de los imprescindibles. Desde bien joven  en su Abrucena natal  vio y comprendió la miseria a que las clases pudientes del campo sometían a los campesinos. Esto hizo que su familia decidiese emigrar a Cataluña y concretamente a Terrassa para buscarse  la vida. Ya en nuestra ciudad, Juan rápidamente tomó contacto con el PSUC y entró en sus filas. Pronto se destacó con una militancia comunista activa y comprometida. Las detenciones acompañadas de torturas y años de cárcel fueron una constante. Se implicó de manera extenuante y desinteresada en la lucha contra la dictadura franquista y por el restablecimiento de la democracia, siempre al lado de la clase trabajadora. También tuvo buena parte de “culpa” en la creación y desarrollo de las CCOO.   Esto le costó estar constantemente en el punto de mira de la policía política del régimen, lo que a instancias del partido le obligó a exiliarse a

Presentació a Terrassa del llibre sobre la massacre d'Atocha

Aquest proper dimecres 31 de gener presentem a Terrassa el llibre " La matanza de Atocha y otros crímenes de Estado ", amb la participació de l'autor Carlos Portomeñe . A les 18:30h a la seu de CCOO de Terrassa (c/ Unió, 23). Recentment, l'autor ha publicat l'article " Siete días de enero, cuarenta y siete años después " sobre els fets que relata en el llibre. Us esperem!