És impossible desvincular la situació
de Catalunya i d'Espanya de la situació de la nostra ciutat. Estem
veient com tots els drets socials i laborals assolits en la lluita de
generacions, les diverses patronals amb la veu de PP i CiU al Congrés
i a la Generalitat, els estan desmantellant. La resistència a les
polítiques d'austericidi que ens esta enfonsant en la misèria és
forta. La lluita per l'educació pública, els milers de signatures
recollides en favor d'una Renda Garantida o el rebuig a la Reforma de
les Pensions són alguns dels exemples de lluita que hem viscut
aquest any.
Davant la greu situació d'emergència
social gran part de la societat esta mostrant la seva cara més
solidària. El que dona roba que no necessita a la filla del seu veí,
la comunitat de veïns que no denuncia a una família sense recursos
que viu ocupant el pis d'algun banc o el treballador que fa ulls
grossos quan veu la llum “punxada”.
A nivell de ciutat l'administració
local ha adoptat mesures indispensables per posar fre a l'exclusió
social. El funcionament del Centre d'Acollida, l'augment d'ajuts
socials o la posada en marxa l'obertura de col·legis en època no
escolar per acollir els nanos que depenen de les beques menjador així
ho demostra. També en matèria d'habitatge s'han donat passos per a
garantir aquest dret com la regularització de les comunitats de
veïns abandonades per les entitats financeres que acumulen pisos
buits despreocupant-se de les “seves propietats”. La creació
d'una Taxa especifica per sancionar a grans propietaris que
insisteixen en continuar especulant amb la habitatge o la creació
d'un fons d'habitatges de lloguer social. La bonificació de la
plusvàlua en casos de perdua d'habitatge provinent de la dació en
pagament ha sigut un avenç administratiu notable. Les bonificaions
en les taxes municipals de manera progressiva (residus, aigua,
IBI,...) han alleujat la pressió fiscal als que tenim menys
recursos. També és clau la lluita contra l'anomenada pobresa
energètica que s'ha engegat a la nostra ciutat.
Cal dir que a molts ens assemblen
lents els passos donats, el moment requereix més agilitat per donar
resposta a les necessitats de la ciutadania. També més valentia en
les polítiques encaminades cap a l'autosuficiència personal. La
creació de feina es indispensable. L'aposta per la creació
d'empreses amb productes que competeixin en qualitat i no en preu, ja
que aquest últim factor sempre va en detriment dels drets laborals,
ha de ser contundent. Una ciutat com la nostra, històricament
industrial, hauria de poder donar sortida als centenars d'estudiants
que generen en formació tècnica els nostres instituts i
universitats. La reindustrialització de Terrassa es cabdal pel model
productiu i la creació de feina estable i de qualitat. La crisi ha
posat de relleu que els serveis i la construcció són sectors
econòmics febles i inestables.
Altre dels punts febles ha sigut
l'intent de dotar d'eines efectives de participació ciutadana a la
nostra ciutat. Desenes de debats oberts als consells de districte,
les diverses taules,... entorn de temes de vital importància que
queden reduïts al món associatiu sense poder de decisió per part
d'aquest i que no s'extrapolen a la resta dels ciutadans no
organitzats. Assemblees obertes, rendició de comptes, seguiment,
implicació i poder de decisió en les polítiques més properes són
alguns dels reptes que la ciutadania exigeix com a noves formes de
fer política.
Les últimes decisions presses en
l'àmbit del transport públic posen, al meu parer, l'accent negatiu.
La venda del 20% de TMESA (empresa concessionària del transport de
passatgers de Terrassa) deixa amb menys capacitat d'incidència a
l'Ajuntament. Acompanyat de l'aprovació de la T-BLANCA, targeta
social, que exclou a gran part de la gent que necessitem fer ús del
transport públic però no disposem de recursos.
Com a recordatori, al gener d'aquest
any, a proposta de CiU, es va aprovar l'anomenada “masoveria
urbana” per donar sortida als centenars de cases que estan buides.
Moció municipal que esperem no quedi només com a titular de premsa.
M'agradaria finalitzar la valoració
d'aquest any que s'acaba felicitant a aquelles persones i
organitzacions que no han caigut en l'apatia per no haver assolit
part dels seus objectius en la lluita que porten i que continuaran
portant l'any que entra. Molts som conscients que la conquesta i
resistència dels drets de la ciutadania són “una carrera de fons
i no un espring”. Vivim temps complexos on tots assistim i molts
patim i combatem un canvi de model de societat encaminat a
privatitzar els drets bàsics i fer negoci d'allò que creiem
garantit. No desistim. La resistència d'avui serà la victòria de
demà!
Raúl Martínez (responsable d'organització d'EUiA a Terrassa)