Passa al contingut principal

Sobre números supersticiosos, fantasmes de nadal i desitjos d'any nou

Acabem aquest any igual que els anteriors, passant una mica de fred, menjant torrons, sofrint els especials televisius que recorden les personalitats que ens han deixat durant el present, apagant la tele durant el discurs del Rei-zombi, reunions familiars, etc...

Però no és exactament igual que els anteriors caps d'any. Diu la gent supersticiosa que el número 13 dóna mala sort. Potser és això. La veritat és que acabem tots l'any amb molt poca alegria. Ja no dissimulem la nostra tristor, la nostra falta d'esperança. És el pitjor que ens ha robat la crisi. Ni tan sols les criatures viuen aquests dies amb l'alegria i la màgia de fa uns anys.

No ha estat un bon any. Cada cop vivim en condicions més precàries. Ens han reduït o congelat els sous, han reformat els nostres drets laborals per poder acomiadarn-nos lliurement, han retallat la despesa en educació i sanitat d'una forma brutal, l'atur puja i s'eleva el número de persones i famílies que fa molt de temps no tenen feina, els joves han de marxar fora a guantar-se la vida, els desnonaments continuen i el dret a l'habitatge continua sent violat per la banca, increment d'impostos, preus i carestia de la vida, ens volen deixar sense pensions i ara s'ha reformat la llei de l'avortament en un sentit inquisitorial. Si els tres fantasmes de “Una cançó de Nadal” de Dickens existissin aquests dies tindrien molta feina, haurien de visitar els nostres governants per començar.

A Terrassa el principal problema és l'atur. És el problema a tot el país, però la nostra ciutat és més dramàtic, tenim un atur per sobre de la mitja del país. Els terrassencs paguem car que abans de la crisi no evitéssim les deslocalitzacions i el tancament d'empreses. Substituir el teixit productiu de la ciutat per l'especulació i bombolla immobiliària va ser una política errònia.

A Terrassa hi ha gent que està patint molt l'atur, els desnonaments, els talls de subministrament d'aigua, gas o electricitat, falta d'aliments... És cert que l'Ajuntament de Terrassa està fent un esforç molt gran en polítiques de serveis socials. S'ha inaugurat l'alberg de l'Andana, es donen beques-menjador, el centre de distribució d'aliments d'El Rebost funciona prou bé, s'ajuda a la gent que més ho necessita...

No només l'Ajuntament està fent aquest esforç. També els terrassencs estem demostrant ser persones solidàries, participant en campanyes de recollida d'aliments o de joguines, de donació de sang, organitzant moviments en defensa dels drets col·lectius, com la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques, la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública, el Col·lectiu d'Aturats de Terrassa, etc...

Tot i reconèixer la tasca de l'ajuntament en política social, crec que s'ha de criticar algunes de les darreres mesures preses en tema de transport públic. Crec que ha estat un error aprovar la total privatització de l'empresa d'autobusos municipals. Com també penso que el consistori s'ha quedat a mitges en la creació de la nova targeta social d'autobusos, la T-Blanca, deixant fora col·lectius que per justícia haurien de poder gaudir-la.

I de cara a l'any vinent, l'ajuntament hauria d'incrementar el seu esforç en la creació d'ocupació i en polítiques per recuperar teixit industrial i productiu. També hauria de millorar els escassos mecanismes de participació ciutadana de la ciutat.

Desitjo que el 2014 sigui millor que l'actual. Que acabem amb els governs corruptes que no paren de robar al poble. Que tots ens puguem guanyar dignament la vida. Que les úniques retallades siguin en els sous dels milionaris i tornar al origen del concepte democràcia, el poder del i pel poble.

Ivan Martos Aguilar (coordinador local d'EUiA a Terrassa)

Entrades populars d'aquest blog

El cas del Karmel: un exemple del fracàs del model concertat

L'Escola Mare de Déu del Carme, una escola concertada amb un llarg període d’activitat a la nostra ciutat, ha canviat de titularitat fa uns mesos. La nova titularitat està en mans d’un corrent ultra i integrista. Tot això ha estat gràcies a les escletxes d’un sistema que permet la gestió privada amb diners públics de l’escola. Empatitzem i ens solidaritzem amb la preocupació de les famílies de l’escola del Karmel. És injustificable que amb diners públics una escola estigui adoctrinant idees franquistes, homòfobes, masclistes i classistes, allunyades dels principis i valors democràtics. Aquesta situació no és una excepció, és la conseqüència lògica d’un model dual, instaurat des de temps del tardofranquisme i que ha afavorit la privatització encoberta de l’educació. El canvi de titularitat evidència el que ja sabem, que el model de concerts és insostenible. No ens podem imaginar que l’assistència universal pugui discriminar pacients segons ideologia, classe social o origen. I, tanma...

No al tancament de línies a l'escola pública de Terrassa

Des de la conselleria d’Educació de la Generalitat s’informa que hi haurà un tancament massiu de línies a I3 i 1r ESO. Aquesta política retalladora s'acarnissa amb la nostra ciutat, amb la concreció de tancament de 2 línies d’I3 i 8 grups de primer d’ESO. A més, aquests tancaments es concretaran quasi exclusivament en l’escola pública i no tant en la concertada. Com sempre argumenten dades demogràfiques, sense plantejar l’oportunitat de la baixada demogràfica per implantar baixada de ràtios per millorar la qualitat educativa. Per agreujar la situació, des dels Serveis Territorials del Vallès Occidental no es donen els noms dels centres educatius, argumentant que és perquè puguin sortir amb tota l’oferta i  ja es decidirà, segons dades demogràfiques quina línia es tanca. Denunciem aquesta estratègia com a desmobilitzadora, es vol evitar una resposta coordinada des de les AFA’s i la Comunitat Educativa en general, mantenint falses expectatives i competència entre centres. La resposta...

Sobre els recents casos d'abusos sexuals denunciats a la nostra ciutat

Estem consternats arran de les informacions aparegudes l'última setmana sobre la denúncia de diversos casos d'abusos sexuals a una església evangèlica de Terrassa anteriorment coneguda com a Església Samaria. La separació entre església (totes) i estat, mai ha de interpretar-se de manera que les congregacions siguin nuclis aïllats on imperi una llei paral·lela distinta a la que regeix la nostra societat. Tot el contrari: els feligresos de qualsevol fe han de saber que els empara l'estat de dret i els protegeix el mateix sistema jurídic que hi ha de portes enfora del temple. Esquerra Unida de Terrassa sempre estarà al costat de les víctimes, advoquem per un model judicial que sigui especialment sensible amb aquest tema i una administració local que els brindi tot el suport necessari i els faciliti assistència legal i acompanyament psicològic. Sempre ferms enfront de la violència sexual, ni un pas enrere davant les agressions.