diumenge, 29 de desembre de 2013

Sobre números supersticiosos, fantasmes de nadal i desitjos d'any nou

Acabem aquest any igual que els anteriors, passant una mica de fred, menjant torrons, sofrint els especials televisius que recorden les personalitats que ens han deixat durant el present, apagant la tele durant el discurs del Rei-zombi, reunions familiars, etc...

Però no és exactament igual que els anteriors caps d'any. Diu la gent supersticiosa que el número 13 dóna mala sort. Potser és això. La veritat és que acabem tots l'any amb molt poca alegria. Ja no dissimulem la nostra tristor, la nostra falta d'esperança. És el pitjor que ens ha robat la crisi. Ni tan sols les criatures viuen aquests dies amb l'alegria i la màgia de fa uns anys.

No ha estat un bon any. Cada cop vivim en condicions més precàries. Ens han reduït o congelat els sous, han reformat els nostres drets laborals per poder acomiadarn-nos lliurement, han retallat la despesa en educació i sanitat d'una forma brutal, l'atur puja i s'eleva el número de persones i famílies que fa molt de temps no tenen feina, els joves han de marxar fora a guantar-se la vida, els desnonaments continuen i el dret a l'habitatge continua sent violat per la banca, increment d'impostos, preus i carestia de la vida, ens volen deixar sense pensions i ara s'ha reformat la llei de l'avortament en un sentit inquisitorial. Si els tres fantasmes de “Una cançó de Nadal” de Dickens existissin aquests dies tindrien molta feina, haurien de visitar els nostres governants per començar.

A Terrassa el principal problema és l'atur. És el problema a tot el país, però la nostra ciutat és més dramàtic, tenim un atur per sobre de la mitja del país. Els terrassencs paguem car que abans de la crisi no evitéssim les deslocalitzacions i el tancament d'empreses. Substituir el teixit productiu de la ciutat per l'especulació i bombolla immobiliària va ser una política errònia.

A Terrassa hi ha gent que està patint molt l'atur, els desnonaments, els talls de subministrament d'aigua, gas o electricitat, falta d'aliments... És cert que l'Ajuntament de Terrassa està fent un esforç molt gran en polítiques de serveis socials. S'ha inaugurat l'alberg de l'Andana, es donen beques-menjador, el centre de distribució d'aliments d'El Rebost funciona prou bé, s'ajuda a la gent que més ho necessita...

No només l'Ajuntament està fent aquest esforç. També els terrassencs estem demostrant ser persones solidàries, participant en campanyes de recollida d'aliments o de joguines, de donació de sang, organitzant moviments en defensa dels drets col·lectius, com la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques, la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública, el Col·lectiu d'Aturats de Terrassa, etc...

Tot i reconèixer la tasca de l'ajuntament en política social, crec que s'ha de criticar algunes de les darreres mesures preses en tema de transport públic. Crec que ha estat un error aprovar la total privatització de l'empresa d'autobusos municipals. Com també penso que el consistori s'ha quedat a mitges en la creació de la nova targeta social d'autobusos, la T-Blanca, deixant fora col·lectius que per justícia haurien de poder gaudir-la.

I de cara a l'any vinent, l'ajuntament hauria d'incrementar el seu esforç en la creació d'ocupació i en polítiques per recuperar teixit industrial i productiu. També hauria de millorar els escassos mecanismes de participació ciutadana de la ciutat.

Desitjo que el 2014 sigui millor que l'actual. Que acabem amb els governs corruptes que no paren de robar al poble. Que tots ens puguem guanyar dignament la vida. Que les úniques retallades siguin en els sous dels milionaris i tornar al origen del concepte democràcia, el poder del i pel poble.

Ivan Martos Aguilar (coordinador local d'EUiA a Terrassa)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada