Acabem aquest any igual
que els anteriors, passant una mica de fred, menjant torrons, sofrint
els especials televisius que recorden les personalitats que ens han
deixat durant el present, apagant la tele durant el discurs del
Rei-zombi, reunions familiars, etc...
Però no és exactament
igual que els anteriors caps d'any. Diu la gent supersticiosa que el
número 13 dóna mala sort. Potser és això. La veritat és que
acabem tots l'any amb molt poca alegria. Ja no dissimulem la nostra
tristor, la nostra falta d'esperança. És el pitjor que ens ha robat
la crisi. Ni tan sols les criatures viuen aquests dies amb l'alegria
i la màgia de fa uns anys.
No ha estat un bon any.
Cada cop vivim en condicions més precàries. Ens han reduït o
congelat els sous, han reformat els nostres drets laborals per poder
acomiadarn-nos lliurement, han retallat la despesa en educació i
sanitat d'una forma brutal, l'atur puja i s'eleva el número de
persones i famílies que fa molt de temps no tenen feina, els joves
han de marxar fora a guantar-se la vida, els desnonaments continuen i
el dret a l'habitatge continua sent violat per la banca, increment
d'impostos, preus i carestia de la vida, ens volen deixar sense
pensions i ara s'ha reformat la llei de l'avortament en un sentit
inquisitorial. Si els tres fantasmes de “Una cançó de Nadal” de Dickens
existissin aquests dies tindrien molta feina, haurien de visitar els
nostres governants per començar.
A Terrassa el principal
problema és l'atur. És el problema a tot el país, però la nostra
ciutat és més dramàtic, tenim un atur per sobre de la mitja del
país. Els terrassencs paguem car que abans de la crisi no evitéssim
les deslocalitzacions i el tancament d'empreses. Substituir el teixit
productiu de la ciutat per l'especulació i bombolla immobiliària va
ser una política errònia.
A Terrassa hi ha gent que
està patint molt l'atur, els desnonaments, els talls de
subministrament d'aigua, gas o electricitat, falta d'aliments... És
cert que l'Ajuntament de Terrassa està fent un esforç molt gran en
polítiques de serveis socials. S'ha inaugurat l'alberg de l'Andana,
es donen beques-menjador, el centre de distribució d'aliments d'El
Rebost funciona prou bé, s'ajuda a la gent que més ho necessita...
No només l'Ajuntament
està fent aquest esforç. També els terrassencs estem demostrant
ser persones solidàries, participant en campanyes de recollida
d'aliments o de joguines, de donació de sang, organitzant moviments
en defensa dels drets col·lectius, com la Plataforma d'Afectats per
les Hipoteques, la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública, el
Col·lectiu d'Aturats de Terrassa, etc...
Tot i reconèixer la
tasca de l'ajuntament en política social, crec que s'ha de criticar
algunes de les darreres mesures preses en tema de transport públic.
Crec que ha estat un error aprovar la total privatització de
l'empresa d'autobusos municipals. Com també penso que el consistori
s'ha quedat a mitges en la creació de la nova targeta social
d'autobusos, la T-Blanca, deixant fora col·lectius que per justícia
haurien de poder gaudir-la.
I de cara a l'any vinent,
l'ajuntament hauria d'incrementar el seu esforç en la creació
d'ocupació i en polítiques per recuperar teixit industrial i
productiu. També hauria de millorar els escassos mecanismes de
participació ciutadana de la ciutat.
Desitjo que el 2014 sigui
millor que l'actual. Que acabem amb els governs corruptes que no
paren de robar al poble. Que tots ens puguem guanyar dignament la
vida. Que les úniques retallades siguin en els sous dels milionaris
i tornar al origen del concepte democràcia, el poder del i pel
poble.
Ivan Martos Aguilar (coordinador local
d'EUiA a Terrassa)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada