Passa al contingut principal

Sobre tisores que retallen drets i vides

Sovint els avis em parlaven, quan jo era un marrec, de que abans en el poble la gent es moria i s'enterrava sense saber el motiu de la mort. De quan les mares donaven a llum criatures a casa seva, sense metges, amb l'ajuda de les veïnes. Dels nens que morien per enfermetats curables. Quan sents aquestes històries de fa unes dècades te n'adones del que representa el sistema públic de salut. Veus la importància de viure en una societat que cuida de la seva gent. I valores molt que tinguem una sanitat pública i un estat del benestar, com a resultat de les lluites de les generacions anteriors per millorar les nostres condicions de vida. O al menys, l'hem tingut fins ara.

Ara veiem com aquest tresor de la nostra societat el podem perdre. De fet, mica en mica ens el van arrebatant. Els governs espanyol i català no creuen en la sanitat pública. Seguint els dictats neoliberals privatitzen la sanitat i la converteixen en un negoci, no en un servei ciutadà. Aquests dies amb la presentació dels nous pressupostos ens trobem noves retallades.

Estem veient exclusions a l'atenció sanitària en base a una xenofòbia classista. Professionals de la sanitat denuncien que molts pacients estan deixant d'anar al metge o de seguir tractaments degut a la seva pobresa. Fa poc dies llegia a La Vanguardia la notícia “El Sant Pau opera antes a un paciente privado que a uno público más urgente”. També a la nostra ciutat hem pogut veure com la Mútua Terrassa extorsiona a pacients demanant diners a canvi de ser operats. I què dir dels casos de corrupció denunciats que afecten al sector sanitari, amb imputacions de persones relacionades amb al partit que governa Catalunya actualment. Paradoxalment, sembla que Catalunya vol imitar el model sanitari privatitzat i corrupte de la Comunitat de Madrid.

Ens intenten vendre la moto que les retallades en sanitat són necessàries, inevitables i que no afecten al servei. Mentida. Afecten al servei, les retalles en sanitat maten i empitjoren la nostra vida. No són necessàries, si com a la resta de països europeus aquí féssim pagar impostos a les grans fortunes i grans empreses tindríem més recursos públics. No pot ser que només els treballadors i classes populars ho paguem tot. I no són ni molt menys inevitables, el futur és nostre i el construïm entre tots. Tindrem el país i els drets que volguem conquerir.

Vull viure en un país amb justícia social, drets i oportunitats per tothom. No vull que tornem un segle enrere, no vull tornar al país que teníem quan els meus avis tenien la meva edat.

No es pot tractar la salut de tots nosaltres com un negoci, un lucre amb beneficis. Les mútues privades no són bons sistemes. Som persones, no mercaderies. Fa pocs dies es va presentar la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de Terrassa. Depén de tots nosaltres el que tinguem un futur amb treball per tothom, amb salaris i pensions dignes, d'una llar on poder viure, un lloc on poder estudiar, envellir en unes condicions dignes i, evidentment, tenir un sistema de salut pública, justa, gratuïta i universal.

Ivan Martos (coordinador local d'EUiA a Terrassa)

Entrades populars d'aquest blog

El cas del Karmel: un exemple del fracàs del model concertat

L'Escola Mare de Déu del Carme, una escola concertada amb un llarg període d’activitat a la nostra ciutat, ha canviat de titularitat fa uns mesos. La nova titularitat està en mans d’un corrent ultra i integrista. Tot això ha estat gràcies a les escletxes d’un sistema que permet la gestió privada amb diners públics de l’escola. Empatitzem i ens solidaritzem amb la preocupació de les famílies de l’escola del Karmel. És injustificable que amb diners públics una escola estigui adoctrinant idees franquistes, homòfobes, masclistes i classistes, allunyades dels principis i valors democràtics. Aquesta situació no és una excepció, és la conseqüència lògica d’un model dual, instaurat des de temps del tardofranquisme i que ha afavorit la privatització encoberta de l’educació. El canvi de titularitat evidència el que ja sabem, que el model de concerts és insostenible. No ens podem imaginar que l’assistència universal pugui discriminar pacients segons ideologia, classe social o origen. I, tanma...

No al tancament de línies a l'escola pública de Terrassa

Des de la conselleria d’Educació de la Generalitat s’informa que hi haurà un tancament massiu de línies a I3 i 1r ESO. Aquesta política retalladora s'acarnissa amb la nostra ciutat, amb la concreció de tancament de 2 línies d’I3 i 8 grups de primer d’ESO. A més, aquests tancaments es concretaran quasi exclusivament en l’escola pública i no tant en la concertada. Com sempre argumenten dades demogràfiques, sense plantejar l’oportunitat de la baixada demogràfica per implantar baixada de ràtios per millorar la qualitat educativa. Per agreujar la situació, des dels Serveis Territorials del Vallès Occidental no es donen els noms dels centres educatius, argumentant que és perquè puguin sortir amb tota l’oferta i  ja es decidirà, segons dades demogràfiques quina línia es tanca. Denunciem aquesta estratègia com a desmobilitzadora, es vol evitar una resposta coordinada des de les AFA’s i la Comunitat Educativa en general, mantenint falses expectatives i competència entre centres. La resposta...

Sobre els recents casos d'abusos sexuals denunciats a la nostra ciutat

Estem consternats arran de les informacions aparegudes l'última setmana sobre la denúncia de diversos casos d'abusos sexuals a una església evangèlica de Terrassa anteriorment coneguda com a Església Samaria. La separació entre església (totes) i estat, mai ha de interpretar-se de manera que les congregacions siguin nuclis aïllats on imperi una llei paral·lela distinta a la que regeix la nostra societat. Tot el contrari: els feligresos de qualsevol fe han de saber que els empara l'estat de dret i els protegeix el mateix sistema jurídic que hi ha de portes enfora del temple. Esquerra Unida de Terrassa sempre estarà al costat de les víctimes, advoquem per un model judicial que sigui especialment sensible amb aquest tema i una administració local que els brindi tot el suport necessari i els faciliti assistència legal i acompanyament psicològic. Sempre ferms enfront de la violència sexual, ni un pas enrere davant les agressions.