Sovint els avis em
parlaven, quan jo era un marrec, de que abans en el poble la gent es
moria i s'enterrava sense saber el motiu de la mort. De quan les
mares donaven a llum criatures a casa seva, sense metges, amb l'ajuda
de les veïnes. Dels nens que morien per enfermetats curables. Quan
sents aquestes històries de fa unes dècades te n'adones del que
representa el sistema públic de salut. Veus la importància de viure
en una societat que cuida de la seva gent. I valores molt que tinguem
una sanitat pública i un estat del benestar, com a resultat de les
lluites de les generacions anteriors per millorar les nostres
condicions de vida. O al menys, l'hem tingut fins ara.
Ara veiem com aquest
tresor de la nostra societat el podem perdre. De fet, mica en mica
ens el van arrebatant. Els governs espanyol i català no creuen en la
sanitat pública. Seguint els dictats neoliberals privatitzen la
sanitat i la converteixen en un negoci, no en un servei ciutadà.
Aquests dies amb la presentació dels nous pressupostos ens trobem
noves retallades.
Estem veient exclusions a
l'atenció sanitària en base a una xenofòbia classista.
Professionals de la sanitat denuncien que molts pacients estan
deixant d'anar al metge o de seguir tractaments degut a la seva
pobresa. Fa poc dies llegia a La Vanguardia la notícia “El
Sant Pau opera antes a un paciente privado que a uno público más
urgente”. També a la nostra ciutat hem pogut
veure com la Mútua Terrassa extorsiona a pacients demanant diners a
canvi de ser operats. I què dir dels casos de corrupció denunciats
que afecten al sector sanitari, amb imputacions de persones
relacionades amb al partit que governa Catalunya actualment.
Paradoxalment, sembla que Catalunya vol imitar el model sanitari
privatitzat i corrupte de la Comunitat de Madrid.
Ens intenten vendre la
moto que les retallades en sanitat són necessàries, inevitables i
que no afecten al servei. Mentida. Afecten al servei, les retalles en
sanitat maten i empitjoren la nostra vida. No són necessàries, si
com a la resta de països europeus aquí féssim pagar impostos a les
grans fortunes i grans empreses tindríem més recursos públics. No
pot ser que només els treballadors i classes populars ho paguem tot.
I no són ni molt menys inevitables, el futur és nostre i el
construïm entre tots. Tindrem el país i els drets que volguem
conquerir.
Vull viure en un país
amb justícia social, drets i oportunitats per tothom. No vull que
tornem un segle enrere, no vull tornar al país que teníem quan els
meus avis tenien la meva edat.
No es pot tractar la
salut de tots nosaltres com un negoci, un lucre amb beneficis. Les
mútues privades no són bons sistemes. Som persones, no mercaderies.
Fa pocs dies es va presentar la Plataforma en Defensa de la Sanitat
Pública de Terrassa. Depén de tots nosaltres el que tinguem un
futur amb treball per tothom, amb salaris i pensions dignes, d'una
llar on poder viure, un lloc on poder estudiar, envellir en unes
condicions dignes i, evidentment, tenir un sistema de salut pública,
justa, gratuïta i universal.
Ivan Martos
(coordinador local d'EUiA a
Terrassa)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada