Passa al contingut principal

"La història és nostra i la fan els pobles"


Intervenció del coordinador local d'EUiA a Terrassa, Ivan Martos, en la presentació de l'acte d'aquest dimecres 21 de maig, on han intervingut els candidats Núria Lozano i Ernest Urtasun:


Companys i companyes, amics i amigues, moltes gràcies per ser presents avui i compartir amb nosaltres aquest acte de campanya.

Avui som aquí per dir que no ens resignem, que no tenim por, que no estem condemnats a viure cada cop pitjor i que no hem d’escollir sempre entre lo mateix i lo mateix.

Els partits del règim actual (Populars, Socialistes i Convergents) estan fent una campanya avorrida i gens engrescadora. Volen i els interessa una participació mínima a les eleccions d'aquest diumenge. Volen que creiem que Europa està molt lluny, que les coses que es parlen a Brussel·les no ens afecten gens i que per tant no passa res si no anem a votar...

També volen que estem callats i no protestem. Com en el poema de Neruda “me gustas cuando callas porque estás como ausente”. Així volen “regular” les manifestacions amb aquesta llei de seguretat ciutadana. Doncs ni estem callats ni estem absents!

El que passa a Europa ens afecta directament! Europa està aquí mateix. És precisament a Europa on la troika ens imposa, amb el beneplàcit del govern d'aquí, les polítiques d'austeritat, de retallades, de privatitzacions, de reformes classistes. Polítiques, com per exemple la reforma laboral, que han generat en el nostre poble atur, desnonaments, tancament d'escoles i de centres sanitaris, augment de la carestia d'una vida cada cop més precària, i també augment de les desigualtats, misèria, injustícies, pobresa, falta de recursos, serveis i aliments. Aixó si, els banquers com Isidre Fainé o Emilio Botín continuen augmentant els seus beneficis.

Per això no ens podem callar quan els governs europeus, igual que en els anys trenta, miren cap a un altre cantó quan creix de forma preocupant el poder del feixisme i el nazisme en el nostre continent. Condemnem que els feixistes formin part del govern colpista a Ucraïna. Condemnem que es persegueixi i reprimeixi en aquest país a les persones d'esquerres. I condemnem que es cremin vives i s'assassinin a desenes de sindicalistes i militants d'esquerres per part dels grups nazis amparats per la junta d'aquest país. Ens solidaritzem amb les víctimes i amb el poble antifeixista. I diem que volem l'Europa de la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Feixisme mai més! No passaran!

Volem també l'Europa de la Pau, dels drets humans i de la cooperació entre els pobles. No volem formar part d'instruments imperialistes i militaristes com l'OTAN. Volem relacionar-nos solidàriament amb els altres pobles, com estan fent els països llatinoamericans que han creat l'ALBA.

Nosaltres volem una Europa més democràtica i més social. Una Europa dels pobles. On es rescatin les persones i no els bancs. On els ciutadans tinguem drets i oportunitats de tenir un futur. No és una utopia, és ben possible. Com deia, no estem condemnats a viure cada cop pitjor. El futur, el nostre futur, dependrà de si som capaços de lluitar i construir societats igualitàries i justes.

Així que no deixem que ens robin la nostra sanitat i educació públiques, perquè són ben nostres. No permetem que ens robin drets socials, perquè ens els hem ben guanyat. No permetem viure amb aquest escandalós atur. És possible crear treball i amb drets. És possible tenir política industrial. És possible la dació en pagament. És possible garantir el dret a l'habitatge, a l’alimentació, a l'aigua, l'energia, els transports i les pensions. És possible que tinguem impostos justos i redistribuir les riqueses. És possible aturar el frau i l'evasió fiscal. És possible tenir una banca pública i nacionalitzar els sectors estratègics. És possible el control públic i democràtic de l’economia. És possible la sobirania alimentària i el creixement sostenible. És possible la renda garantida de ciutadania. És possible fomentar la cultura i l’oci creatiu i no la telescombraria. És possible deixar de pagar un deute il·legítim que nosaltres no hem generat. Pero hem de lluitar cada dia. A les manifestacions, a les vagues, als tancaments, a les marxes i a les eleccions.

Alguns tenen el seu capital als paraïsos fiscals o als bancs suïssos. On està el nostre capital?? El passat 22 de març centenars de milers de persones, milions, van marxar sobre Madrid reclamant Treball, Pa, Sostre i Dignitat. Aquesta és la nostra gent i aquest és el nostre capital. Les persones que es mobilitzen contra les retallades, les famílies que pateixen l'atur i els desnonaments, els treballadors que tenen por de perdre el seu sou. Els treballadors de Panrico, de Coca-Cola, d'Alstom... La gent de les marees, de les marxes de la dignitat, els sindicalistes, els que aturen desnonaments, la gent que vol l'Alternativa social a la crisi... El nostre capital no es troba en un paradis fiscal, el nostre capital són les nostres mans, les mans de la gent treballadora.

La història és la de gairebé sempre, tenim una Europa dominada per neoliberals que imposen polítiques que ens empobreixen a la majoria i enriqueixen a una minoria. És per aixó que les eleccions d'aquest diumenge han de ser una gran demostració del poder de la gent, de la rebel·lió ciutadana, fent una moció de censura contra Angela Merkel, Mariano Rajoy, Alfredo Pérez Rubalcaba i Artur Mas. Retallem als retalladors!

El director de La Razón, Paco Marhuenda, va dir fa uns mesos que si Izquierda Unida guanya les eleccions, que s'en va d'Espanya. Doncs que comenci a fer les maletes! Els nostres companys de l'esquerra grega de Syriza han guanyat les eleccions municipals fa tot just quatre dies. Els pobles ens despertem, i el canvi i la revolució democràtica que necessitem són cada cop més aprop.

Amics i amigues, companys i companyes, camarades. Que no es quedi a casa cap vot. Aquest diumenge omplim les urnes de vots indignats, rebels i plens d’alegria i esperança. Aquestes eleccions són tan importants com les generals. IU a l'estat i la coalició Iniciativa Verds – Esquerra Unida a Catalunya som l'esquerra coherent que no ens rendim. L'esquerra útil i necessària. L'esquerra somniadora, lluitadora i combativa. L'esquerra plural i unitària. L'esquerra rebel i constructiva. L’esquerra que defensem els dèbils i lluitem contra les desigualtats i les injustícies. Així som, i així són també l'Ernest Urtasun i la Núria Lozano, els nostres candidats en aquestes eleccions, que han vingut avui per dir-nos que una altra Europa és possible, i que com va dir el president Salvador Allende abans de morir, “la història és nostra i la fan els pobles”.

Moltes gràcies.

Salut i República!

Entrades populars d'aquest blog

Valoració eleccions

Reunida l’assemblea local d’Esquerra Unida de Terrassa el 6 de juny hem fet una valoració i reflexió col·lectiva de les eleccions municipals del passat 28 de maig i de la nostra participació. Primer de tot, volem donar les gràcies a les 3.643 persones (4,56% dels votants) que van confiar en la candidatura de Terrassa En Comú Podem aquest 28M. No defraudarem a aquestes persones, ja que continuarem treballant i lluitant per recuperar i ampliar un espai polític que és imprescindible i necessari a Terrassa. Volem agrair també la magnífica feina que ha realitzat tota la militància de TECP, en especial la candidata Agnès Petit, en aquesta campanya electoral, deixant-se la pell per defensar un futur digne per a les famílies treballadores. Tenim un gran capital humà. Hem demostrat que tenim militància, proposta i capacitat per a crear una organització més forta, que estigui arrelada als barris i amb un discurs de classe, posant l’èmfasi en les desigualtats i necessitats materials de la gent.

Ha mort Juan Martínez

Ayer nos dejó Juan Martínez Martínez , un luchador infatigable de esos que pelean toda la vida, uno de los imprescindibles. Desde bien joven  en su Abrucena natal  vio y comprendió la miseria a que las clases pudientes del campo sometían a los campesinos. Esto hizo que su familia decidiese emigrar a Cataluña y concretamente a Terrassa para buscarse  la vida. Ya en nuestra ciudad, Juan rápidamente tomó contacto con el PSUC y entró en sus filas. Pronto se destacó con una militancia comunista activa y comprometida. Las detenciones acompañadas de torturas y años de cárcel fueron una constante. Se implicó de manera extenuante y desinteresada en la lucha contra la dictadura franquista y por el restablecimiento de la democracia, siempre al lado de la clase trabajadora. También tuvo buena parte de “culpa” en la creación y desarrollo de las CCOO.   Esto le costó estar constantemente en el punto de mira de la policía política del régimen, lo que a instancias del partido le obligó a exiliarse a

Presentació a Terrassa del llibre sobre la massacre d'Atocha

Aquest proper dimecres 31 de gener presentem a Terrassa el llibre " La matanza de Atocha y otros crímenes de Estado ", amb la participació de l'autor Carlos Portomeñe . A les 18:30h a la seu de CCOO de Terrassa (c/ Unió, 23). Recentment, l'autor ha publicat l'article " Siete días de enero, cuarenta y siete años después " sobre els fets que relata en el llibre. Us esperem!