Passa al contingut principal

La Rambla, un problema?

Publicat a InfoTalQual

Quan penso en la Rambla d'Ègara no puc evitar retrocedir en el temps i recordar com era fa uns anys, quan encara era un nen, o al menys com la veia jo. Per mi la Rambla era pràcticament tot el centre. Quan anava del barri cap al centre, era anar a la Rambla, passar davant del cinema, i acabar en algun frankfurt.

El Cinema Rambla era l'epicentre, l'oferta comercial i d'oci girava entorn d'ell. Fins i tot després de tants anys del tancament del cinema, quan passo per la Rambla i veig l'edifici convertit en una botiga d'una coneguda cadena de roba m'entristeix. A un amant del cinema és dur veure com va perdre la ciutat el Cinema Rambla. Molts el trobem a faltar.

Des de llavors a la ciutat el debat entorn de la Rambla s'ha repetit molts cops. Sobre si ha estat adient o no el tancament del tràfic de vehicles privats, sobre els problemes a les canalitzacions,  sobre el perllongament dels ferrocarrils, sobre com millorar l'oferta comercial, etc...

Alguns cops s'ha donat la culpa dels problemes de l'oferta comercial i d'oci al tancament del tràfic de vehicles privats per la Rambla. Jo penso que no. Crec que ha millorat la salut dels vianants, i ha fet més peatonal i cívica la Rambla. Era necessari fer-ho. El problema comercial en tot cas és, com he comentat abans, el tancament del Cinema Rambla, epicentre en el passat de l'oci familiar. L'autocrítica de la ciutat hauria de ser valorar com ha afectat també a la Rambla projectes com el Parc Vallès, el Parc Segle XXI o la Plaça Nova, intents de traslladar les activitats d'oci.

En tot cas, jo relativitzaria el suposat problema urbanístic de la Rambla. Crec que és injust centrar tots els problemes urbanístics i comercials en el centre de la ciutat, i en la Rambla en particular. On s'estan tancant comerços és en els barris de la ciutat, no en el centre. On fan falta remodelacions i obres de millora és en els barris. A vegades volem cuidar massa del centre de la ciutat, i oblidem que on es necessiten més atencions i remodelacions és en altres indrets de la ciutat. L'atenció i recursos econòmics que hem destinat a la Rambla desgraciadament no l'han disfrutat la resta de barris de Terrassa.

Estic casi segur que poques persones agafaran aquest guant. Tot i així, ho diré. Proposo substituir l'etern debat a la ciutat sobre la Rambla per debatre quines obres, remodelacions i actuacions hauriem d'empendre i són molt necessàries en els barris de Terrassa, per a millorar la vida de tots.

Ivan Martos (EUiA)

Entrades populars d'aquest blog

Valoració eleccions

Reunida l’assemblea local d’Esquerra Unida de Terrassa el 6 de juny hem fet una valoració i reflexió col·lectiva de les eleccions municipals del passat 28 de maig i de la nostra participació. Primer de tot, volem donar les gràcies a les 3.643 persones (4,56% dels votants) que van confiar en la candidatura de Terrassa En Comú Podem aquest 28M. No defraudarem a aquestes persones, ja que continuarem treballant i lluitant per recuperar i ampliar un espai polític que és imprescindible i necessari a Terrassa. Volem agrair també la magnífica feina que ha realitzat tota la militància de TECP, en especial la candidata Agnès Petit, en aquesta campanya electoral, deixant-se la pell per defensar un futur digne per a les famílies treballadores. Tenim un gran capital humà. Hem demostrat que tenim militància, proposta i capacitat per a crear una organització més forta, que estigui arrelada als barris i amb un discurs de classe, posant l’èmfasi en les desigualtats i necessitats materials de la gent.

Ha mort Juan Martínez

Ayer nos dejó Juan Martínez Martínez , un luchador infatigable de esos que pelean toda la vida, uno de los imprescindibles. Desde bien joven  en su Abrucena natal  vio y comprendió la miseria a que las clases pudientes del campo sometían a los campesinos. Esto hizo que su familia decidiese emigrar a Cataluña y concretamente a Terrassa para buscarse  la vida. Ya en nuestra ciudad, Juan rápidamente tomó contacto con el PSUC y entró en sus filas. Pronto se destacó con una militancia comunista activa y comprometida. Las detenciones acompañadas de torturas y años de cárcel fueron una constante. Se implicó de manera extenuante y desinteresada en la lucha contra la dictadura franquista y por el restablecimiento de la democracia, siempre al lado de la clase trabajadora. También tuvo buena parte de “culpa” en la creación y desarrollo de las CCOO.   Esto le costó estar constantemente en el punto de mira de la policía política del régimen, lo que a instancias del partido le obligó a exiliarse a

Presentació a Terrassa del llibre sobre la massacre d'Atocha

Aquest proper dimecres 31 de gener presentem a Terrassa el llibre " La matanza de Atocha y otros crímenes de Estado ", amb la participació de l'autor Carlos Portomeñe . A les 18:30h a la seu de CCOO de Terrassa (c/ Unió, 23). Recentment, l'autor ha publicat l'article " Siete días de enero, cuarenta y siete años después " sobre els fets que relata en el llibre. Us esperem!