Passa al contingut principal

Llibertat, Igualtat i Fraternitat

Molta gent em pregunta pel carrer que penso sobre el debat que viu actualment Catalunya, el dret a decidir i el model d'estat que defensem. Per tant, intentaré donar breument pinzellades del que opino.

Considero que Catalunya és una nació, i per tant té dret a l'autogovern i a decidir el seu futur democràticament. És una nació principalment per la lliure voluntat i consciència de ser-ho de la ciutadania catalana. Així mateix, Espanya és un estat plurinacional, plurilingüistic i pluricultural. Tot i que existeixen sectors reaccionaris i neofranquistes que no ho volen reconèixer.

El dret a l'autodeterminació és un dret nacional que han de tenir tots els pobles, inclosa Catalunya. Democràticament Catalunya ha de tenir l'oportunitat de decidir quina relació vol mantenir amb la resta de pobles de l'estat espanyol i d'Europa. S'ha de defensar el dret a decidir, sigui quina sigui la posició en aquest debat de cadascú. És el que sempre hem defensat des del catalanisme popular.

Resulta evident que l’estructura política sorgida a la transició espanyola ha fet fallida. Cada cop surt més gent al carrer reclamant una refundació del sistema democràtic, especialment entre la gent jove que no va poder votar la Constitució. L’anomenat pacte constitucional està trencat, la ciutadania ja no accepta la monarquia, està cansada de bipartidisme, d’una llei electoral injusta i desproporcional, d’una democràcia limitada, de casos de corrupció i de veure com els rics i poderosos no han de rendir comptes a la justícia ni paguen impostos. I a més, la crisi econòmica ha fet estallar una indignació ciutadana molt forta perque els plats trencats per la banca els està pagant injustament el poble amb atur, retallades i pobresa. Ja no ens sentim obligats a continuar amb el sistema sorgit d’una transició poc modèlica i continuista del franquisme. Es fa palesa la necessitat d’una ruptura democràtica i l’inici d’un nou procés constituent, que ens retorni la sobirania popular que es troba en mans dels sectors oligarques de sempre.

Penso que és un gran valor d'esquerres el defensar la fraternitat, la igualtat, el respecte, la unitat, la solidaritat i la cooperació entre els pobles. Per això, el model d'estat que defenso és fer d'Espanya una República federal, solidària, plurinacional i laica. Crec sincerament que és el millor model pel país. En el republicanisme federal és on trobarem les millors eines per tenir una societat culta, conscienciada, justa, igualitària i fraternal.

I continuant amb el dret a decidir potser podríem anar més enllà del debat sobiranista. Com a defensor de la democràcia participativa demano que el poble català també pugui opinar, debatre i votar sobre les retallades antisocials que patim en els serveis públics d’educació i sanitat, sobre el dret a decidir de les dones sobre el seu propi cos (avortament), sobre quin model d'estat volem (monarquia o república?), sobre el rescat a la banca, sobre el pagament d'un deute il·legítim que ens ofega, sobre la reforma laboral, sobre els desnonaments que fan cada dia els bancs a centenars de famíles i sobre tantes altres qüestions que ens afecten directament.

Per acabar, no podria fer-ho sense denunciar l'estratègia clarament electoralista i partidista de Convergència i Unió, manipulant i marejant la voluntat popular amb la única intenció d'aconseguir més majoria parlamentària i vèncer en les eleccions per continuar la seva política classista. El govern d'Artur Mas utilitza el debat sobiranista com una cortina de fum per amagar les greus retallades i la seva política antisocial. CiU i PP voten junts la mateixa política al Parlament català i al Congrés dels Diputats. La pàtria de la dreta és el capital. No ens hem de deixar enredar per les baralles entre les burgesies catalanes i centralistes, culpables de la crisi i del sofriment que patim la ciutadania. Que quedi clar, Artur Mas no té cap intenció de convocar cap consulta. Artur Mas i CiU obeeixen a la patronal catalana, a La Caixa i a Abertis, i ells no volen que el poble decideixi res. El suposat sobiranisme de CiU no és creïble, com tampoc ho és el suposat federalisme del PSC.

CiU, PP i PSC-PSOE són igualment responsables de que la situació de la classe treballadora en aquest país sigui cada cop pitjor: més atur, més retallada als serveis públics, menys drets socials, més repressió i cap futur ni esperança pels joves.

L’eix social esquerra-dreta és el que juga el paper principal en la política catalana i espanyola. Em sento més proper i tinc més en comú amb un treballador andalús o madrileny, que no pas amb Millet o Laporta. La ciutadania hem de continuar lluitant contra les retallades i les polítiques antisocials, hem de defensar l'estat del benestar que es troba en perill per la pèrdua de sobirania cap als mercats i per l'obssessió del govern de pagar un deute il·legítim. En la convocatòria de la propera Vaga General, que serà probablement al novembre, tindrem l’oportunitat de lluitar un cop més per fer entre tots i totes una Catalunya socialment justa.

Pau entre pobles, lluita entre classes!
Recuperem la democràcia i la sobirania popular, segrestades per la banca i els mercats!
Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar i tornarem a vèncer!
Visca la República!

Ivan Martos (coordinador local d'EUiA a Terrassa)

Entrades populars d'aquest blog

El cas del Karmel: un exemple del fracàs del model concertat

L'Escola Mare de Déu del Carme, una escola concertada amb un llarg període d’activitat a la nostra ciutat, ha canviat de titularitat fa uns mesos. La nova titularitat està en mans d’un corrent ultra i integrista. Tot això ha estat gràcies a les escletxes d’un sistema que permet la gestió privada amb diners públics de l’escola. Empatitzem i ens solidaritzem amb la preocupació de les famílies de l’escola del Karmel. És injustificable que amb diners públics una escola estigui adoctrinant idees franquistes, homòfobes, masclistes i classistes, allunyades dels principis i valors democràtics. Aquesta situació no és una excepció, és la conseqüència lògica d’un model dual, instaurat des de temps del tardofranquisme i que ha afavorit la privatització encoberta de l’educació. El canvi de titularitat evidència el que ja sabem, que el model de concerts és insostenible. No ens podem imaginar que l’assistència universal pugui discriminar pacients segons ideologia, classe social o origen. I, tanma...

No al tancament de línies a l'escola pública de Terrassa

Des de la conselleria d’Educació de la Generalitat s’informa que hi haurà un tancament massiu de línies a I3 i 1r ESO. Aquesta política retalladora s'acarnissa amb la nostra ciutat, amb la concreció de tancament de 2 línies d’I3 i 8 grups de primer d’ESO. A més, aquests tancaments es concretaran quasi exclusivament en l’escola pública i no tant en la concertada. Com sempre argumenten dades demogràfiques, sense plantejar l’oportunitat de la baixada demogràfica per implantar baixada de ràtios per millorar la qualitat educativa. Per agreujar la situació, des dels Serveis Territorials del Vallès Occidental no es donen els noms dels centres educatius, argumentant que és perquè puguin sortir amb tota l’oferta i  ja es decidirà, segons dades demogràfiques quina línia es tanca. Denunciem aquesta estratègia com a desmobilitzadora, es vol evitar una resposta coordinada des de les AFA’s i la Comunitat Educativa en general, mantenint falses expectatives i competència entre centres. La resposta...

Sobre els recents casos d'abusos sexuals denunciats a la nostra ciutat

Estem consternats arran de les informacions aparegudes l'última setmana sobre la denúncia de diversos casos d'abusos sexuals a una església evangèlica de Terrassa anteriorment coneguda com a Església Samaria. La separació entre església (totes) i estat, mai ha de interpretar-se de manera que les congregacions siguin nuclis aïllats on imperi una llei paral·lela distinta a la que regeix la nostra societat. Tot el contrari: els feligresos de qualsevol fe han de saber que els empara l'estat de dret i els protegeix el mateix sistema jurídic que hi ha de portes enfora del temple. Esquerra Unida de Terrassa sempre estarà al costat de les víctimes, advoquem per un model judicial que sigui especialment sensible amb aquest tema i una administració local que els brindi tot el suport necessari i els faciliti assistència legal i acompanyament psicològic. Sempre ferms enfront de la violència sexual, ni un pas enrere davant les agressions.