Passa al contingut principal

50 Aniversari de la gran riuada al Vallès Occidental

Los suburbios cinturón
de la ciudad, son maraña
de implacables desamparos
y necesidades asperas.
Que los que puedan ayuden
que los que ayuden bienhayan!”
(versos anònims publicats a “Tarrasa Información” el 3 de desembre de 1962)

Ara farà uns set anys vaig fer un viatge a Astúries. Parlant amb la dona gran que ens llogava la casa rural on vam estar, em va preguntar d'on era. Li vam dir que de Terrassa, i ella ens va respondre “ah si, allà on va haver una gran riuada fa molts anys”. Aquesta conversa per una persona més jove com jo que no va viure aquells fets em referma de la importància del que va passar aquell tràgic dia. Segurament estem parlant de la catàstrofe meteorològica més tràgica que coneixem al nostre país. Tragèdia que continuament a Terrassa he escoltat des de ben petit als meus pares i familiars. Tots els que ho van viure encara que fossin nens ho recorden perfectament.

Aquest fet va produir aproximadament un miler de víctimes mortals, la destrucció de milers d'habitatges, comerços, indústria, etc... El 25 de setembre de 1962 van caure precipitacions sobre el territori que van arribar als 212 litres per metre quadrat en menys de tres hores, que van fer crèixer el cabal de la part final dels rius Llobregat, Besós i els seus afluents, fent desbordar a les ciutats les seves rieres, tallant carreteres i línees de tren, destruint ponts, convertint les Rambles en rius cabalosos, i emportant-se cases i persones. Aquella nit el pànic es va apoderar de tothom, i les ciutats van despertar en una terrible tragèdia. Les fotografies que hi han sobre la riuada parlen per si mateixes.

Centenars de persones anònimes de forma voluntària i sense organització ni ajuda de les administracions van arriscar la vida per a poder auxiliar a altres persones en perill. Tota la comarca va quedar a més aïllada de la resta del país (sense electricitat ni telèfon) i milers de persones sense casa. L'heroisme i la solidaritat de molta gent van salvar moltíssimes vides. Cal destacar la veu d'un periodista, Joaquin Soler Serrano de Radio Barcelona, que va ser qui va trencar l'aïllament i la censura del règim, informant sobre la tragèdia i pressionant al govern per enviar ajuda. Des de la mateixa ràdio va poder coordinar l'esplèndida ajuda humanitària enviada pels barcelonins, que fins i tot van suspendre les Festes de la Mercè.

Al dia següent de la tragèdia arriben a la comarca ministres i autoritats del govern i s'organitzaren enterraments multitudinaris i es comença a rebre ajuda. Dies després ciutats com Terrassa van rebre la visita del Caudillo Franco, en una mostra de propaganda del Movimiento Nacional, amb la veritable intenció de salvar als propietaris de la indústria tèxtil. El càlcul total de víctimes és impossible per la censura del règim i la falta absoluta de dades oficials. El gruix de les indemnitzacions van anar a parar a la indústria i no a les famíles, quan els més afectats van ser els més débils.

Aquest any els ajuntaments de la comarca estan realitzant diversos actes per aquest trist aniversari. Una d'aquestes activitats ha estat la publicació del llibre del periodista Jaume Valls “La riuada de 1962 – La catàstrofe que sacsejà la Terrassa invertebrada del franquisme”. I és que, més enllà de les causes meteorològiques, podem parlar de causes polítiques de la tragèdia. 

El desenvolupament econòmic a la comarca en aquells anys va comportar l'arribada d'immigració procendent del sud d'Espanya. Això va suposar la construcció de nous barris i habitatges poc condicionats (barraques) al voltant de les rieres, amb un descontrol urbanístic força accentuat, sobretot en un moment polític on els propietaris del sòl eren els mateixos governants o gent molt propera. Aquests nous barris marginals (suburbis), amb poca qualitat de construcció (autoconstrucció), van ser els més afectats. 

Barris per cert que veien renèixer una nova onada de protesta i consciència social pels joves organitzats en els orígens del moviment veïnal i juvenil i dels comunistes del PSUC. Aquest nou moviment popular i consciència solidària de comunitat van organitzar protestes i van millorar amb el seu propi treball les condicions de vida en els barris, constuint els propis veïns infraestructures necessàries i exigint-les als ajuntaments. Mirant amb perspectiva, potser seria bo anar recuperant aquestes xarxes de solidaritat amb els veïns en els nostres propis barris, perque ara com abans, els problemes socials es solucionen socialitzant les respostes.

Ivan Martos (coordinador local d'EUiA a Terrassa)

Entrades populars d'aquest blog

El cas del Karmel: un exemple del fracàs del model concertat

L'Escola Mare de Déu del Carme, una escola concertada amb un llarg període d’activitat a la nostra ciutat, ha canviat de titularitat fa uns mesos. La nova titularitat està en mans d’un corrent ultra i integrista. Tot això ha estat gràcies a les escletxes d’un sistema que permet la gestió privada amb diners públics de l’escola. Empatitzem i ens solidaritzem amb la preocupació de les famílies de l’escola del Karmel. És injustificable que amb diners públics una escola estigui adoctrinant idees franquistes, homòfobes, masclistes i classistes, allunyades dels principis i valors democràtics. Aquesta situació no és una excepció, és la conseqüència lògica d’un model dual, instaurat des de temps del tardofranquisme i que ha afavorit la privatització encoberta de l’educació. El canvi de titularitat evidència el que ja sabem, que el model de concerts és insostenible. No ens podem imaginar que l’assistència universal pugui discriminar pacients segons ideologia, classe social o origen. I, tanma...

No al tancament de línies a l'escola pública de Terrassa

Des de la conselleria d’Educació de la Generalitat s’informa que hi haurà un tancament massiu de línies a I3 i 1r ESO. Aquesta política retalladora s'acarnissa amb la nostra ciutat, amb la concreció de tancament de 2 línies d’I3 i 8 grups de primer d’ESO. A més, aquests tancaments es concretaran quasi exclusivament en l’escola pública i no tant en la concertada. Com sempre argumenten dades demogràfiques, sense plantejar l’oportunitat de la baixada demogràfica per implantar baixada de ràtios per millorar la qualitat educativa. Per agreujar la situació, des dels Serveis Territorials del Vallès Occidental no es donen els noms dels centres educatius, argumentant que és perquè puguin sortir amb tota l’oferta i  ja es decidirà, segons dades demogràfiques quina línia es tanca. Denunciem aquesta estratègia com a desmobilitzadora, es vol evitar una resposta coordinada des de les AFA’s i la Comunitat Educativa en general, mantenint falses expectatives i competència entre centres. La resposta...

Sobre els recents casos d'abusos sexuals denunciats a la nostra ciutat

Estem consternats arran de les informacions aparegudes l'última setmana sobre la denúncia de diversos casos d'abusos sexuals a una església evangèlica de Terrassa anteriorment coneguda com a Església Samaria. La separació entre església (totes) i estat, mai ha de interpretar-se de manera que les congregacions siguin nuclis aïllats on imperi una llei paral·lela distinta a la que regeix la nostra societat. Tot el contrari: els feligresos de qualsevol fe han de saber que els empara l'estat de dret i els protegeix el mateix sistema jurídic que hi ha de portes enfora del temple. Esquerra Unida de Terrassa sempre estarà al costat de les víctimes, advoquem per un model judicial que sigui especialment sensible amb aquest tema i una administració local que els brindi tot el suport necessari i els faciliti assistència legal i acompanyament psicològic. Sempre ferms enfront de la violència sexual, ni un pas enrere davant les agressions.