Font: La Torre del Palau
En defensa de la II República
ICV-EUiA aprofita el 81è aniversari de la proclamació per demanar, via Junta de Portaveus, que l'Estat investigui els crims del franquisme.
Amb motiu del 81è Aniversari de la proclamació de la II República, el
grup municipal d'ICV-EUiA ha proposat a la resta de grups adoptar un
acord en la junta de portaveus municipals. La idea és que el consistori
terrassenc demani al govern de l'Estat que assumeixi la investigació
dels crims del franquisme i que faci efectius els principis de veritat,
justícia i reparació de totes les víctimes del franquisme i familiars
d’aquestes.
L'altra petició és la retirada de símbols franquistes que encara ocupen en alguns carrers i edificis del nostre municipi, d’acord a la Llei 52/2007 de memòria històrica.
L'altra petició és la retirada de símbols franquistes que encara ocupen en alguns carrers i edificis del nostre municipi, d’acord a la Llei 52/2007 de memòria històrica.
La coalició d'esquerres també es proposa que l'Ajuntament, com a expressió
d'homenatge als defensors i defensores del a República i refermament
dels valors de justícia i democràcia que aquestes persones van
defensar, col·loqui la bandera republicana als pals del Raval de
Montserrat el 14 d'abril, tal i com es fa amb altres diades
assenyalades.
El text proposat per ICV-EUiA indica que la II República "va promoure
l'avanç en la transformació de la nostra societat, en defensa de les
llibertats individuals i col·lectives i per la justícia social. Per
primera vegada principis com el de ciutadania, laïcitat, solidaritat,
fraternitat, igualtat, etc... passaven a ser política d'Estat i no
simples paraules sense contingut real. El règim monàrquic amb tot el que
comportava va ser sobrepassat per la força d'una ciutadania que va
entendre que era el seu moment, el moment del poble i de la justícia
social".
Per ICV-EUiA han passat ja gairebé 37 anys "des de la mort del criminal dictador Francisco Franco, i a diferència d'altres països on han patit règims feixistes i han fet una revisió del seu passat, a l'Estat espanyol res d’això s'ha donat. No només no s'ha assumit des del mateix Estat el deure de complir els tres principis fonamentals de veritat, justícia i reparació, amb les víctimes de la dictadura feixista i familiars d'aquestes, sinó que des del mateix aparell judicial es bloqueja qualsevol iniciativa encaminada a aquest objectiu".
Segons la coalició, la millor forma d'homenatjar els defensors/es de la República "és reivindicant i fent nostres els valors ètics i democràtics que els va guiar en la seva lluita per un món més just. Per tant, la construcció d'una societat més justa també passa per la reivindicació d'un model d'Estat federal i republicà".
Per ICV-EUiA han passat ja gairebé 37 anys "des de la mort del criminal dictador Francisco Franco, i a diferència d'altres països on han patit règims feixistes i han fet una revisió del seu passat, a l'Estat espanyol res d’això s'ha donat. No només no s'ha assumit des del mateix Estat el deure de complir els tres principis fonamentals de veritat, justícia i reparació, amb les víctimes de la dictadura feixista i familiars d'aquestes, sinó que des del mateix aparell judicial es bloqueja qualsevol iniciativa encaminada a aquest objectiu".
Segons la coalició, la millor forma d'homenatjar els defensors/es de la República "és reivindicant i fent nostres els valors ètics i democràtics que els va guiar en la seva lluita per un món més just. Per tant, la construcció d'una societat més justa també passa per la reivindicació d'un model d'Estat federal i republicà".
-----------------------
Font: La Torre del Palau
Acampats per un habitatge digne
Cinc famílies planten la tenda de campanya davant la seu central d'Unnim per reivindicar una ciutat lliure de desnonaments
Dijous es va muntar, tal com havia anunciat La Torre,
el campament batejat 'Cal Sense Sostre' davant la seu central d'Unnim.
Desenes de persones es van congregar a la plaça de Ricard Camí per
muntar cinc tendes de campanya i plantar diverses pancartes per
denunciar els problemes que milers de terrassencs pateixen per accedir a
un habitatge digne o per mantenir aquell pis que en èpoques de vaques
grasses van poder comprar.
Durant els propers 15 dies el campament restarà a la plaça. La seva data
d'aixecament serà el mateix dia que hi hagi el ple municipal d'abril,
ja que tenen previst desmuntar les tendes i en comitiva manifestar-se
pel carrer fins arribar al Raval de Montserrat, entrar dins de
l'Ajuntament i llegir un manifest davant dels representants polítics de
la ciutat.
El missatge és unívoc: volen una ciutat lliure de desnonaments. Tal com manifestava Andrés, membre de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) - entitat organitzadora de l'acampada- i veí de Ca N'Anglada "la situació a la nostra ciutat s'ha tornat insostenible, cada dia es produeix 3 o 4 desnonaments, per això volem llançar el missatge als bancs, polítics i jutges que la gent no tindrà cap més remei que si vol tenir un lloc per dormir haurà de muntar la tenda als espais públics".
Lloguer social
Envoltats pels mitjans de comunicació i les persones que es van acostar per reivindicar l'habitatge com un dret social, Andrés i Guillem Domingo, també de la PAH van voler destacar que la lluita se centra en "la posada en marxa de forma urgent i immediata del lloguer social. L'Ajuntament disposa de molts habitatges buits que pot posar a disposició de les famílies que es troben en aquesta situació tan precària. Reivindiquem que com altres ciutats catalanes ja han fet, les institucions apostin per aquest lloguer assequible".
Entre les persones que hi havia manifestant-se i protestant contra les entitats bancàries s'hi trobava la Karina. Ella és una de les persones afectades per un desnonament i des de fa 10 dies està acampada en horari d'oficina en una delegació de CatalunyaCaixa reclamant una dació de pagament. "Si em condonen el deute jo els lliuro les claus del pis, però tot el que em sap dir el director de l'oficina és que me'n torni al meu país".
El campament també servirà a més de ser "un punt simbòlic de protesta" un espai en què les famílies que es trobin en situacions de desallotjament o d'impagament d'hipoteca s'acostin per demanar ajuda o assessorament. "Els donarem eines per actuar i estar coordinats" afirma Domingo que afirma que amb l'acampada pretenen "forçar un posicionament a les autoritats municipals, que manifestin que volen una ciutat lliure de desnonaments i que apostin veritablement pel lloguer social".
El missatge és unívoc: volen una ciutat lliure de desnonaments. Tal com manifestava Andrés, membre de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) - entitat organitzadora de l'acampada- i veí de Ca N'Anglada "la situació a la nostra ciutat s'ha tornat insostenible, cada dia es produeix 3 o 4 desnonaments, per això volem llançar el missatge als bancs, polítics i jutges que la gent no tindrà cap més remei que si vol tenir un lloc per dormir haurà de muntar la tenda als espais públics".
Lloguer social
Envoltats pels mitjans de comunicació i les persones que es van acostar per reivindicar l'habitatge com un dret social, Andrés i Guillem Domingo, també de la PAH van voler destacar que la lluita se centra en "la posada en marxa de forma urgent i immediata del lloguer social. L'Ajuntament disposa de molts habitatges buits que pot posar a disposició de les famílies que es troben en aquesta situació tan precària. Reivindiquem que com altres ciutats catalanes ja han fet, les institucions apostin per aquest lloguer assequible".
Entre les persones que hi havia manifestant-se i protestant contra les entitats bancàries s'hi trobava la Karina. Ella és una de les persones afectades per un desnonament i des de fa 10 dies està acampada en horari d'oficina en una delegació de CatalunyaCaixa reclamant una dació de pagament. "Si em condonen el deute jo els lliuro les claus del pis, però tot el que em sap dir el director de l'oficina és que me'n torni al meu país".
El campament també servirà a més de ser "un punt simbòlic de protesta" un espai en què les famílies que es trobin en situacions de desallotjament o d'impagament d'hipoteca s'acostin per demanar ajuda o assessorament. "Els donarem eines per actuar i estar coordinats" afirma Domingo que afirma que amb l'acampada pretenen "forçar un posicionament a les autoritats municipals, que manifestin que volen una ciutat lliure de desnonaments i que apostin veritablement pel lloguer social".