Un
any més, com un fruit primerenc de la primavera, arriba el 14 d'abril,
el dia de la República. Un dia per a la celebració i el record, un dia
per retrobar el passat, per lluitar pel present i per forjar el futur.
El
14 d'abril ens recorda que fa 81 anys es va proclamar la República en
l'Estat espanyol, ens recorda l'alegria popular d'aquell dia de 1931,
ens recorda la gran obra de la República i les il·lusions posades en
ella. Ens porta també a la memòria altres records no tan grats: el de
l'odi a la República dels seus enemics que, fa 80 anys, sota les ordres
de Sanjurjo, van intentar per primera vegada acabar amb ella. El seu cop
d'estat va fracassar, però no van afluixar en el seu objectiu i quatre
anys més tard van repetir la seva traïció fins a sumir el país en una
guerra atroç i una repressió ferotge que va sembrar les ciutats, els
camins, els descampats i els barrancs de centenars de milers de morts
per l'únic delicte de defensar el govern legítim de la República.
La
memòria d'aquests morts segueix present entre nosaltres, per més que
des del nou poder se la vulgui silenciar desmantellant les institucions
de la memòria, traient el nom dels poetes als carrers o perseguint als
jutges que s'atreveixen a nomenar a aquells morts pel seu nom:
assassinats. No importa, no es pot detenir la història, i se segueixen
obrint les fosses tot esperant que un jutge compleixi amb el seu deure i
s'apropi fins a elles per certificar que estan repletes de republicans i
republicanes assassinats.
La
República convida també a lluitar pel present. Front aquella
Constitució republicana que proclamava orgullosament en el seu primer
article que Espanya era una República de treballadors de totes les
classes on tots els poders emanaven del poble, veiem avui un país
convertit en monarquia d'aturats de totes les classes, on els seus
governants arriben al poder embolicats en mentides, i una vegada en ell
no treballen per al poble, sinó per als mercats, dedicant-se dia i nit a
complaure'ls i tenint per més meritòria la seva labor com més explota i
oprimeix al poble del que emanen els seus poders, però al que en
absolut respecten.
La
República és finalment una promesa de justícia i igualtat, una meta que
no podem perdre de vista, i els ideals que encarna tan vàlids i
necessaris avui com l'eren el 1931. La República va ser llavors una
promesa de regeneració, l'alba d'un nou temps llargament esperat. No
podem caminar resignadament cap a un futur on regni la desigualtat,
l'explotació, la mentida, la corrupció, no podem creure que tot això no
té remei. La República encarna l'esperança del govern dels ciutadans,
amb lleis fetes per al poble i no per als poderosos, amb justícia contra
l'opressió, amb una federació de pobles lliures. La República és
l'única que pot dur a terme totes aquestes tasques, com va haver de ser
ella la que fa 80 anys portés de nou l'autogovern a Catalunya, donant-li
un Estatut d'Autonomia i permetent que se celebressin les primeres
eleccions al Parlament de Catalunya.
Per
tot això, des d’EUiA seguim proclamant la nostra convicció republicana,
seguim defensant les virtuts cíviques republicanes, seguim i seguirem
lluitant per la República federal i pels ideals que encarna.
Saludem la proposta del nostre
grup municipal d'ICV-EUiA de portar una moció a la Junta de Portaveus de
l'Ajuntament de Terrassa en aquesta mateixa línea, i demanem a la resta
de grups que la recolzin i la defensin. Saludem també a la celebració
del 14 d'abril que un any més realitza a la nostra ciutat l'Associació
de Terrassa per la Tercera República, amb el sopar i espectacle que es
farà demà dissabte al centre cívic President Macià.
Visca el 14 d'abril! Visca la República!
