Un altre Primer
de Maig, una altra jornada de celebració, record i reivindicació. Celebració
del nostre dia i la nostra festivitat, celebració de camaderia i unitat de la classe
treballadora. Record, cap a les anteriors generacions que van lluitar per
aconseguir el drets que avui gaudim, record de que els drets no van ser un
regal, sinó una conquista. Reivindicació, queden molts aspectes a millorar i
hem de defensar l’aconseguit fins ara.
A Terrassa, vam
fer costat als sindicats majoritaris, i vam marxar des de la plaça Lluis
Companys fins a la plaça vella on es va llegir el manifest sindical.
Esquerra Unida de
Terrassa va estar present en la marxa amb un bloc propi tot i que molts del
nostres membres estan estretament vinculats a altres associacions com CCOO o el
moviment per les pensions dignes.
Adjuntem el manifest
del primer de maig de Esquerra Unida de Catalunya i unes imatges de la jornada.
1r de
maig 2025 | Sobirania, democràcia i vida digna
No al rearmament, sí a la pau. OTAN no, bases fora. Més
sobirania, democràcia i drets socials
La primera
condició per poder garantir els nostres drets socials i democràtics i gaudir
d’una vida digna és la pau. Aquest Primer de Maig, Dia
Internacional del Treball, es caracteritza per l’agudització de la
guerra comercial i l’escalada militarista imposada arreu del món pels
Estats Units, amb el suport internacional de totes les forces reaccionàries i
d’extrema dreta que avui lidera Donald Trump.
L’actual
escalada bel·licista i l’onada reaccionària responen a la necessitat del
capitalisme dels EUA de frenar el seu declivi econòmic per mantenir la seva
hegemonia mundial. Per
aconseguir-ho, l’imperialisme encoratja les forces més reaccionàries i
bel·licistes. Pretenen imposar el seu domini a tota la humanitat de forma
obertament despietada i brutal, mitjançant el xantatge, l’amenaça i la cursa
armamentista, posant en perill l’existència mateixa de la humanitat.
En aquest context
perillós, la Comissió Europea i l’OTAN, liderats per personatges infames i
sinistres com Ursula Von der Leyen i Mark Rutte, també volen imposar a tots els
països de la Unió Europea la seva pròpia agenda bel·licista, inventant falses
amenaces de guerra d’altres països. Tot per complir amb els objectius
de despesa militar imposats a través de l’OTAN pels Estats Units i pel complex
militar industrial.
És curiós que
aquesta política de rearmament, sancions i aranzels de la CE i l’OTAN es
justifiqui amb una suposada amenaça d’invasió russa a Europa, o assenyalant la
República Popular de la Xina com a enemic sistèmic, quan les principals
amenaces econòmiques i militars provenen dels Estats Units. Són els
EUA qui imposen una política aranzelària agressiva, amenacen amb envair
Grenlàndia o exigeixen que els països membres de l’OTAN augmentin la seva
despesa militar fins al 5% del seu PIB.
A més, els
dirigents polítics al servei del gran capital nord-americà no contemplen que
aquesta enorme despesa militar la financin les grans empreses europees o les
rendes més altes de la societat. Volen que surti de les nostres
butxaques. I, per aconseguir-ho, no dubtaran a imposar brutals
retallades socials, laborals i polítiques, atemptant directament contra els
pobles i la classe treballadora de tot el continent.
Esquerra Unida,
com a força política integrant del govern progressista, no comparteix les
declaracions del president Pedro Sánchez d’augmentar la despesa militar fins al
2% del PIB. Per això, treballarem perquè el PSOE no segueixi pel camí
de l’escalada militar. Una escalada militar que implicarà grans
retallades socials, laborals i que donarà més ales a la reacció i al feixisme.
La nostra
posició en aquest sentit és ferma i així va quedar demostrat la setmana passada, oposant-nos a
qualsevol tipus de col·laboració del Govern amb el genocidi sionista contra el
poble palestí. Vam pressionar i vam obligar el PSOE a complir el que s’havia
acordat al Consell de Ministres.
Per a Esquerra
Unida, com a força que va néixer a l’escalf de la lluita per la pau, contra
l’OTAN, en la lluita per la democràcia i el socialisme, és fonamental advertir
la societat que les forces de la guerra i el feixisme són dues cares de
la mateixa moneda, que ja són una realitat que s’estén per les nostres
societats i institucions i que representen una amenaça per als nostres drets
socials i llibertats polítiques.
És
imprescindible passar a l’ofensiva amb la màxima unitat de l’esquerra i del
moviment obrer per derrotar aquesta perillosa deriva militarista i
reaccionària. Per
això, el nostre compromís amb la unitat de l’esquerra és, com sempre ha estat,
inquebrantable. Però aquesta ha de donar-se sobre la base d’un programa de
transformació i d’avenç democràtic i social.
L’escalada
bèl·lica només s’aturarà aplicant, sense complexos, polítiques valentes des
de les institucions que beneficiïn la majoria treballadora. Però, sobretot,
s’aturarà mitjançant l’organització i la mobilització social més
àmplies possibles, als centres de treball i d’estudi, als barris i pobles,
amb els sindicats i amb els moviments socials.
Aquestes
polítiques no avançaran si es manté la subordinació dels nostres interessos als
dels EUA. Tampoc si es persisteix en l’augment de la despesa militar, si es
continua dins de l’OTAN o si les bases militars nord-americanes es mantenen al
nostre país. És hora de treballar per la pau i apostar per un món
multipolar basat en la cooperació, en la diplomàcia i en la seguretat humana.
És hora de
continuar treballant per aprofundir la democràcia, per recuperar i avançar en
llibertats polítiques, i continuar acumulant forces cap al nostre
horitzó republicà i socialista.
Recuperar la
nostra sobirania a
través de la reindustrialització amb un sector públic fort, sobretot en sectors
estratègics com l’energia i la banca. Millorar i ampliar els serveis
públics. Apujar salaris, pensions, prestacions i subsidis per fer front a
la inflació. Reduir la jornada laboral. Treball indefinit i
digne contra la precarietat, especialment de la joventut, les dones i les
persones migrades. Reforçar el paper dels sindicats davant la
patronal a les empreses i en la negociació col·lectiva. Per la intervenció
pública i la regulació per prioritzar el dret a l’habitatge davant
l’especulació. Per una fiscalitat justa i progressiva perquè pagui realment qui
més té.
Un any més, i
avui més que mai:
Visca el Primer de Maig!
Visca la
lluita de la classe obrera!
