Publicat a: Malarrassa
El passat divendres 29 d’abril a la tarda a la Masia Freixa de Terrassa vam realitzar un acte públic d’En Comú Podem, on vam explicar que presentem un projecte unitari per entrar amb força a l’Ajuntament a les municipals de l’any vinent.
Pensem que la unitat de l’esquerra és primordial per guanyar i transformar la realitat. Ho estem veient ara a França, on els partits d’esquerres han vist la necessitat d’unir-se per les properes legislatives, després de veure els resultats d’anar per separats a les presidencials. Per això construirem ara el front ampli ciutadà, l’espai de l’esquerra terrassenca que no es rendeix ni es resigna.
Hem estat treballant de forma conjunta perquè a Terrassa hi hagi una candidatura dels Comuns i ja podem explicar a la ciutat que el 2023, a Terrassa caminem en comú. Tenim la voluntat de canviar l’actual estat de les coses, per canviar les formes de fer política a la nostra ciutat. Ens presentem com un projecte amb mirada llarga i amb moltes ganes de fer feina per la ciutat.
El nostre valor és ser gent treballadora, gent dels diferents barris d’aquesta ciutat, gent compromesa amb el progrés i la justícia social i gent que estimem Terrassa i que pensem que pot millorar. La nostra prioritat són les persones de Terrassa, els nostres drets socials, la nostra qualitat de vida, la nostra feina, el nostre habitatge, el nostre medi ambient, les nostres famílies, els nostres serveis públics. I portem molts anys ho demostrem, al carrer i a les institucions.
Volem una Terrassa més justa i equitativa, que asseguri un benestar i una qualitat de vida més gran per a totes i tots. Una ciutat de cohesió, integració i drets socials, amb uns serveis públics de qualitat i proximitat.
Perquè volem la Terrassa que avança i té projecte de futur, i no la Terrassa continuista d’ara. Una Terrassa que sigui capaç d’implementar polítiques locals properes a les necessitats de la ciutadania en matèria d’educació, sanitat, ocupació o habitatge. Una Terrassa que ha de cohesionar els barris per tal que tota la ciutat tingui les mateixes oportunitats, dotant d’inversions i recursos estratègics on fan falta. Un projecte que ens situï com a ciutat cuidadora dels nostres ciutadans, que atengui a les persones grans, i que doni suport al seu jovent per deixar enrere les crisis i la precarietat i que puguin assolir d’una vegada un futur digne.
I com no, també volem una Terrassa verda, que no es quedi només en l’eslògan publicitari del govern actual, mentre es continua aplicant un model de creixement insostenible, com hem vist amb certs projectes. Més que mai ens cal una mirada llarga que permeti resoldre els grans reptes de la ciutat, al mateix temps que aconsseguim l’objectiu de neutralitat climàtica i desenvolupament sostenible, amb criteris d’urbanisme verd, transició i eficiència energètica, i amb una gran aposta pel transport públic.
Un projecte de ciutat que tingui present la concertació amb els agents socials, sindicals i econòmics, la tarifació social i les polítiques de redistribució de la riquesa, la remunicipalització de serveis, el cooperativisme i l’economia social i solidària, l’emprenedoria, el comerç de proximitat, les polítiques actives d’ocupació, la formació professional i ocupacional, el paper de la universitat, la reindustrialització sostenible i la transició energètica, com a eines per a crear treball digne, estable i amb drets.
En aquests anys hem tingut un govern autocomplaent que no ha teixit complicitats amb la societat civil i els espais de participació ciutadana. Diu la dita que “les coses canvien quan tu et mous”. I per això és vital la fortalesa del moviment popular i de la societat organitzada, des d’associacions de veïns fins a sindicats, passant per entitats culturals, grups de dones, de joves i de gent gran, d’associacions estudiantils o de mares i pares d’alumnes. La gran tasca del nostre municipalisme és obrir espais per a la societat civil en el seguiment i en la gestió política, que la gent s’apoderi de la ciutat, ja que aquesta no ha de ser cosa d’elits, sinó de la gent que hi vivim i ens comprometem.
En definitiva, una Terrassa d’esquerres i feminista, que retorni l’ajuntament a la gent, on tothom tingui les mateixes oportunitats, amb una aposta clara pel municipalisme, amb uns serveis públics propers, implantant comunitats energètiques, dinamitzant els nostres barris, amb noves residències públiques, donant suport a les persones que pateixen a la nostra ciutat l’atur, la precarietat, els desnonaments i la falta d’habitatge assequible o les llargues llistes d’espera a la sanitat i que obri l’ajuntament a una nova etapa on la participació activa de la ciutadania sigui la clau transformadora dels nostres barris i les polítiques socials de la ciutat. Terrassa necessita una alternativa al govern que hem vist en aquesta legislatura, molt interioritzat en conflictes personals entre l’antic partit de l’alcalde i el nou partit de l’alcalde. Una alternativa que posi damunt la taula les necessitats materials de la gent comuna, que tingui els peus als barris i que treballi amb constància i discreció per millorar les condicions de vida de la gent.
Actuarem a partir d’ara per poder presentar el 2023 una candidatura valenta i transformadora. I aconseguirem que en el proper Ple municipal entrin els barris, les feministes i la ciutadania compromesa. Volem anar més enllà de l’alternança, per l’alternativa. Serem la garantia que Terrassa tingui un govern municipal clarament d’esquerres, connectat a la realitat de la gent treballadora dels barris i actiu per donar resposta a la crisi ambiental i energètica. Per descomptat que Terrassa En Comú Podem ho farem possible.
I com vaig voler deixar constància a l’acte de divendres, venim de lluny i anem més lluny encara. Les nostres mans són el nostre capital, com resava el cartell on apareixia Luis Romero, qui tristament ens va deixar fa unes setmanes. No seríem aquí sense l’entusiasme de tantes persones compromeses, amb valors, amb anys de lluita i militància. Em venen a la memòria molts noms de terrassencs i terrassenques als quals devem la conquesta de les llibertats democràtiques i els drets socials, només mencionaré alguns, com Ramon Santana qui va morir dos dies després de fer d’apoderat d’En Comú Podem a les eleccions generals del 10N, i a qui tant trobem a faltar molts, o a Juan Martínez a qui el dissabte 30 d’abril Terrassa l’ha homenatjat presentant la seva autobiografia (“70 años de lucha, coraje y compromiso”, editat per la Fundació Torre del Palau, amb el suport de CCOO i dels Ajuntaments de Terrassa i Rubí) al Centre Cívic Montserrat Roig, amb més de vuitanta persones que l’estimen entre elles l’Alcalde Ballart i el secretari general intercomarcal de CCOO en un acte molt emotiu. I molts altres, com Apolo Giménez, Francisca Redondo, Matías Aguilar, Antonio Casas, Manuel Linares, Cipriano García, Agustín Romero, Arsenio Fernández, Ramon Puiggrós, José López Neiro, Bartolomé Baños, Agustí Daura i tants i tantes altres… Som i serem militants de la vida.
I per finalitzar un cap de setmana intens, el diumenge 1 de maig, dia internacional dels treballadors i treballadores, prop d’un miler de persones ens hem manifestat a Terrassa per a posar fre a la carestia dels preus i a la precarietat i per a reivindicar treballs i salaris dignes. No volem pagar les conseqüències de la guerra i la crisi. Els treballadors i les treballadores som el motor que mou el món.
Per la Pau, la democràcia i la justícia social!
Ivan Martos
