Passa al contingut principal

Convivència, drets socials i seguretat

Ahir dijous em trobo en algunes xarxes la captura de pantalla del programa matinal de Telecinco, presentat per Ana Rosa Quintana, amb el titular de “Terrassa, ¿ciudad sin ley?”. Busco el vídeo del reportatge, que segurament molts terrassencs van veure en directe a televisió, i trobo el que estem acostumats, pur sensacionalisme. Molt ha de reflexionar una part del periodisme, no tot s’hi val per fer créixer l’audiència: es pot informar dels problemes de falta de seguretat sense convertir Terrassa en un capítol de la sèrie de Netflix “Narcos”.

Sabem que en política es fan accions que són vistoses, que als polítics els hi agrada sortir a la foto i al titular, on les inversions tenen un retorn ràpid i un resultat estètic que genera confiança i estima dels votants cap als governants. I també sabem que hi ha accions que sent necessàries són lentes i no serveixen pel tweet o la foto d’Instagram del dia. És el que estem vivint a Terrassa.

Quan va ser la última promoció de parc d’habitatge púbic a Terrassa? Perquè com amb la finalització del projecte d’esponjament a Ca n’Anglada no s’aprofita les ubicacions dels antics edificis enderrocats per crear espais amables, parcs, zones verdes o equipaments, en comptes de deixar solars buits?

A Ca n’Anglada, La Maurina, Sant Pere Nord, Sant Llorenç, Can Boada i altres barris de la ciutat, tenim problemes estructurals, als quals l’Ajuntament no dona solució o, en el millor dels casos, no prioritza. Veiem constantment com l’Ajuntament beneficia les zones cèntriques en projectes urbanístics o culturals, deixant en segon pla els barris que porten anys abandonats per les administracions. Per sortir de l’estigmatització i segregació cal inversió en plans urbanístics, serveis socials, joventut, habitatge digne, treball i ocupació, cultura, seguretat i equipaments. És necessari, encara que sigui lent i no hi hagi foto electoralista del dia.

De fet, bona part de la radiografia del que s’ha de fer, ja està fet, però no s’executa. Tenim Taules de participació d’entitats i tècnics municipals en alguns barris (Ca n’Anglada 2030, La Maurina, Comissió AEG, Comissió Rieres...) des de fa temps. S’ha executat els plans i projectes que aquestes Taules porten molt temps demanant? Quin percentatge s’ha executat i quan començarà l’Ajuntament a fer-ho? Les Taules no poden ser paper mullat ni simples titulars a la premsa, s’ha d’executar les propostes. I de fet, seria hora que l’Ajuntament de Terrassa reclami al govern de la Generalitat de Catalunya recuperar els Plans de Barri, impulsats fa uns anys pel govern tripartit d’esquerres.

No hem d’abandonar els nostres barris. La ciutadania tenim molt a dir i fer, des del moviment popular als barris. Els nostres barris estan plens de vida. Hem de potenciar el suport i participació a les associacions de veïns, AMPA/AFA a les escoles, entitats juvenils, culturals, esportives, de gent gran... En el cas de Ca n’Anglada s’ha d’escoltar el moviment veïnal (associació de veïns i FAVT), que fa uns dies reclamava “convivència, inversió i planificació”.

Des de l’ajuntament s’ha de tenir la valentia i el coratge per a implementar els projectes de millora. S’equivoca si pensa que la solució és inventar-se una associació amb gent fidel a l’alcalde i regidors/es del barri (això és vella, lletja i dolenta política) per instrumentalitzar el conflicte, debilitar el moviment veïnal i passar pàgina. També s’equivoca si pensa que la prioritat han de continuar sent les baralles entre el nou partit de l’alcalde i l’antic partit de l’alcalde. Els Plens municipals han de debatre sobre com millorar la vida dels terrassencs i terrassenques, i no ser la competència avorrida de Sálvame deluxe.

Per acabar, convivència, drets socials i seguretat són compatibles. S’ha de combatre la criminalitat i la violència i també s’ha de combatre la injustícia social i la precarietat. Els veïns han de sentir-se segurs en els barris on viuen, i a la vegada han de tenir oportunitats i una vida digna en tots els àmbits. Drets, deures, igualtat i convivència. Treball, pa, sostre i dignitat. I l’Ajuntament de Terrassa ha d’estar al seu costat i ser útil.

 Ivan Martos Aguilar

Entrades populars d'aquest blog

El cas del Karmel: un exemple del fracàs del model concertat

L'Escola Mare de Déu del Carme, una escola concertada amb un llarg període d’activitat a la nostra ciutat, ha canviat de titularitat fa uns mesos. La nova titularitat està en mans d’un corrent ultra i integrista. Tot això ha estat gràcies a les escletxes d’un sistema que permet la gestió privada amb diners públics de l’escola. Empatitzem i ens solidaritzem amb la preocupació de les famílies de l’escola del Karmel. És injustificable que amb diners públics una escola estigui adoctrinant idees franquistes, homòfobes, masclistes i classistes, allunyades dels principis i valors democràtics. Aquesta situació no és una excepció, és la conseqüència lògica d’un model dual, instaurat des de temps del tardofranquisme i que ha afavorit la privatització encoberta de l’educació. El canvi de titularitat evidència el que ja sabem, que el model de concerts és insostenible. No ens podem imaginar que l’assistència universal pugui discriminar pacients segons ideologia, classe social o origen. I, tanma...

No al tancament de línies a l'escola pública de Terrassa

Des de la conselleria d’Educació de la Generalitat s’informa que hi haurà un tancament massiu de línies a I3 i 1r ESO. Aquesta política retalladora s'acarnissa amb la nostra ciutat, amb la concreció de tancament de 2 línies d’I3 i 8 grups de primer d’ESO. A més, aquests tancaments es concretaran quasi exclusivament en l’escola pública i no tant en la concertada. Com sempre argumenten dades demogràfiques, sense plantejar l’oportunitat de la baixada demogràfica per implantar baixada de ràtios per millorar la qualitat educativa. Per agreujar la situació, des dels Serveis Territorials del Vallès Occidental no es donen els noms dels centres educatius, argumentant que és perquè puguin sortir amb tota l’oferta i  ja es decidirà, segons dades demogràfiques quina línia es tanca. Denunciem aquesta estratègia com a desmobilitzadora, es vol evitar una resposta coordinada des de les AFA’s i la Comunitat Educativa en general, mantenint falses expectatives i competència entre centres. La resposta...

Sobre els recents casos d'abusos sexuals denunciats a la nostra ciutat

Estem consternats arran de les informacions aparegudes l'última setmana sobre la denúncia de diversos casos d'abusos sexuals a una església evangèlica de Terrassa anteriorment coneguda com a Església Samaria. La separació entre església (totes) i estat, mai ha de interpretar-se de manera que les congregacions siguin nuclis aïllats on imperi una llei paral·lela distinta a la que regeix la nostra societat. Tot el contrari: els feligresos de qualsevol fe han de saber que els empara l'estat de dret i els protegeix el mateix sistema jurídic que hi ha de portes enfora del temple. Esquerra Unida de Terrassa sempre estarà al costat de les víctimes, advoquem per un model judicial que sigui especialment sensible amb aquest tema i una administració local que els brindi tot el suport necessari i els faciliti assistència legal i acompanyament psicològic. Sempre ferms enfront de la violència sexual, ni un pas enrere davant les agressions.