Passa al contingut principal

Convivència, drets socials i seguretat

Ahir dijous em trobo en algunes xarxes la captura de pantalla del programa matinal de Telecinco, presentat per Ana Rosa Quintana, amb el titular de “Terrassa, ¿ciudad sin ley?”. Busco el vídeo del reportatge, que segurament molts terrassencs van veure en directe a televisió, i trobo el que estem acostumats, pur sensacionalisme. Molt ha de reflexionar una part del periodisme, no tot s’hi val per fer créixer l’audiència: es pot informar dels problemes de falta de seguretat sense convertir Terrassa en un capítol de la sèrie de Netflix “Narcos”.

Sabem que en política es fan accions que són vistoses, que als polítics els hi agrada sortir a la foto i al titular, on les inversions tenen un retorn ràpid i un resultat estètic que genera confiança i estima dels votants cap als governants. I també sabem que hi ha accions que sent necessàries són lentes i no serveixen pel tweet o la foto d’Instagram del dia. És el que estem vivint a Terrassa.

Quan va ser la última promoció de parc d’habitatge púbic a Terrassa? Perquè com amb la finalització del projecte d’esponjament a Ca n’Anglada no s’aprofita les ubicacions dels antics edificis enderrocats per crear espais amables, parcs, zones verdes o equipaments, en comptes de deixar solars buits?

A Ca n’Anglada, La Maurina, Sant Pere Nord, Sant Llorenç, Can Boada i altres barris de la ciutat, tenim problemes estructurals, als quals l’Ajuntament no dona solució o, en el millor dels casos, no prioritza. Veiem constantment com l’Ajuntament beneficia les zones cèntriques en projectes urbanístics o culturals, deixant en segon pla els barris que porten anys abandonats per les administracions. Per sortir de l’estigmatització i segregació cal inversió en plans urbanístics, serveis socials, joventut, habitatge digne, treball i ocupació, cultura, seguretat i equipaments. És necessari, encara que sigui lent i no hi hagi foto electoralista del dia.

De fet, bona part de la radiografia del que s’ha de fer, ja està fet, però no s’executa. Tenim Taules de participació d’entitats i tècnics municipals en alguns barris (Ca n’Anglada 2030, La Maurina, Comissió AEG, Comissió Rieres...) des de fa temps. S’ha executat els plans i projectes que aquestes Taules porten molt temps demanant? Quin percentatge s’ha executat i quan començarà l’Ajuntament a fer-ho? Les Taules no poden ser paper mullat ni simples titulars a la premsa, s’ha d’executar les propostes. I de fet, seria hora que l’Ajuntament de Terrassa reclami al govern de la Generalitat de Catalunya recuperar els Plans de Barri, impulsats fa uns anys pel govern tripartit d’esquerres.

No hem d’abandonar els nostres barris. La ciutadania tenim molt a dir i fer, des del moviment popular als barris. Els nostres barris estan plens de vida. Hem de potenciar el suport i participació a les associacions de veïns, AMPA/AFA a les escoles, entitats juvenils, culturals, esportives, de gent gran... En el cas de Ca n’Anglada s’ha d’escoltar el moviment veïnal (associació de veïns i FAVT), que fa uns dies reclamava “convivència, inversió i planificació”.

Des de l’ajuntament s’ha de tenir la valentia i el coratge per a implementar els projectes de millora. S’equivoca si pensa que la solució és inventar-se una associació amb gent fidel a l’alcalde i regidors/es del barri (això és vella, lletja i dolenta política) per instrumentalitzar el conflicte, debilitar el moviment veïnal i passar pàgina. També s’equivoca si pensa que la prioritat han de continuar sent les baralles entre el nou partit de l’alcalde i l’antic partit de l’alcalde. Els Plens municipals han de debatre sobre com millorar la vida dels terrassencs i terrassenques, i no ser la competència avorrida de Sálvame deluxe.

Per acabar, convivència, drets socials i seguretat són compatibles. S’ha de combatre la criminalitat i la violència i també s’ha de combatre la injustícia social i la precarietat. Els veïns han de sentir-se segurs en els barris on viuen, i a la vegada han de tenir oportunitats i una vida digna en tots els àmbits. Drets, deures, igualtat i convivència. Treball, pa, sostre i dignitat. I l’Ajuntament de Terrassa ha d’estar al seu costat i ser útil.

 Ivan Martos Aguilar

Entrades populars d'aquest blog

Valoració eleccions

Reunida l’assemblea local d’Esquerra Unida de Terrassa el 6 de juny hem fet una valoració i reflexió col·lectiva de les eleccions municipals del passat 28 de maig i de la nostra participació. Primer de tot, volem donar les gràcies a les 3.643 persones (4,56% dels votants) que van confiar en la candidatura de Terrassa En Comú Podem aquest 28M. No defraudarem a aquestes persones, ja que continuarem treballant i lluitant per recuperar i ampliar un espai polític que és imprescindible i necessari a Terrassa. Volem agrair també la magnífica feina que ha realitzat tota la militància de TECP, en especial la candidata Agnès Petit, en aquesta campanya electoral, deixant-se la pell per defensar un futur digne per a les famílies treballadores. Tenim un gran capital humà. Hem demostrat que tenim militància, proposta i capacitat per a crear una organització més forta, que estigui arrelada als barris i amb un discurs de classe, posant l’èmfasi en les desigualtats i necessitats materials de la gent.

Ha mort Juan Martínez

Ayer nos dejó Juan Martínez Martínez , un luchador infatigable de esos que pelean toda la vida, uno de los imprescindibles. Desde bien joven  en su Abrucena natal  vio y comprendió la miseria a que las clases pudientes del campo sometían a los campesinos. Esto hizo que su familia decidiese emigrar a Cataluña y concretamente a Terrassa para buscarse  la vida. Ya en nuestra ciudad, Juan rápidamente tomó contacto con el PSUC y entró en sus filas. Pronto se destacó con una militancia comunista activa y comprometida. Las detenciones acompañadas de torturas y años de cárcel fueron una constante. Se implicó de manera extenuante y desinteresada en la lucha contra la dictadura franquista y por el restablecimiento de la democracia, siempre al lado de la clase trabajadora. También tuvo buena parte de “culpa” en la creación y desarrollo de las CCOO.   Esto le costó estar constantemente en el punto de mira de la policía política del régimen, lo que a instancias del partido le obligó a exiliarse a

Presentació a Terrassa del llibre sobre la massacre d'Atocha

Aquest proper dimecres 31 de gener presentem a Terrassa el llibre " La matanza de Atocha y otros crímenes de Estado ", amb la participació de l'autor Carlos Portomeñe . A les 18:30h a la seu de CCOO de Terrassa (c/ Unió, 23). Recentment, l'autor ha publicat l'article " Siete días de enero, cuarenta y siete años después " sobre els fets que relata en el llibre. Us esperem!