Passa al contingut principal

Temps de lluita pel dret a l'habitatge

El genocidi financer perpetrat per la banca s'ha cobrat a l’Estat espanyol la vida de múltiples persones, ha arruïnat la de més de 400.000 famílies des que començà la crisi, al ser assetjades, desnonades i desposseïdes d'un dels seus drets fonamentals: el dret a un habitatge digne, una necessitat vital recollida a l'article 25.1 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Els desnonaments forçosos de població vulnerable sense alternativa habitacional constitueixen una violació sistemàtica dels Drets Humans, violació programada consumada per entitats financeres amb l'empara del poder judicial; això, en un país amb milions d'habitatges buits.

Els bancs representen avui la cara més ferotge del capitalisme, recolzats per un marc legal que protegeix els seus interessos mentre que deixa en l’absoluta indefensió les seves víctimes. Són els mateixos bancs i entitats financeres que, per un egoisme il·limitat, van precipitar la crisi econòmica que patim avui les classes populars, a les que se’ns retallen drets fonamentals mentre que ells reben, sense contrapartides, milers de milions d’euros de diner públic per mantenir el seu guany.

La legislació civil espanyola permet a l’entitat bancària continuar reclamant el deute restant un cop s’ha desnonat, al qual s’han d’afegir interessos de demora i costos judicials. Aquesta anomalia jurídica sense similar al món, té com a conseqüència la condemna a un deute perpetu impossible de pagar que situa a àmplies capes de població en situació d’exclusió social i indigència, arribant al suïcidi en alguns casos. Les dades d’atur de la darrera Enquesta de Població Activa (EPA), amb la perspectiva de les noves retallades ja anunciades i la progressiva finalització dels convenis col·lectius, agreujaran sens dubte el drama social i humà de l’habitatge.

PP, PSOE i CiU, que han parat tota iniciativa legislativa encaminada a pal·liar aquest drama social, són els responsables de les polítiques hereves del franquisme que durant anys van incentivar la bombolla immobiliària i el sobre endeutament de la població impulsant un mercat basat en la propietat i els préstecs hipotecaris, alhora que sobre protegien els interessos de la banca, entre d'altres. Ells són els que van reformar l'article 135 de la Constitució per així prioritzar els interessos dels especuladors als interessos del 99% de la ciutadania, relació malaltissa de malaurada actualitat que lliga poder polític i poder econòmic en entramats estructurals de corrupció i portes giratòries.

A les denúncies per part de les Nacions Unides i el Consell General del Poder Judicial, s’hi afegeix el dictat del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que declara il·legal la normativa que regula a l’Estat espanyol els procediments d’execució hipotecària, ja que no garanteix els drets fonamentals de les persones, especialment el dret a la defensa dels afectats. Tot i resultar part substancial del fonament de dret que hauria de recolzar l’aprovació de la Iniciativa Legislativa Popular impulsada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), el Partit Popular l’ha tombada sense miraments, emmarcat tot plegat en un delirant clima de criminalització que posa de manifest la impotència de les elits per trencar la solidaritat que la ciutadania expressa cap als i les afectades per les hipoteques.

EUiA constatem la sobrada legitimitat demostrada per la PAH al posar-se al costat dels més febles. Mitjançant l’estratègia de la democratització, la desobediència civil i l’apoderament popular, la paralització de desnonaments i l’ocupació d’habitatge buit en mans dels bancs pretén evitar la violació dels drets humans, alhora que visualitza l’oposició dels sectors populars a la dictadura de la banca i els mercats financers.

Avui dia, Ley Hipotecaria i Ley de Enjuiciamiento Civil són la viva expressió de que legalitat no implica necessàriament legitimitat. La fi del consens social marcat per l’atac sense precedents als drets fonamentals de les classes populars i treballadores en aquest nou cicle d’acumulació per despossessió, comporta una crisi de legitimitat que, en definitiva, no és altra cosa que un estat de bloqueig democràtic. El règim constitucional sorgit de la Transició es demostra esgotat, doncs no és capaç de garantir unes condicions de vida dignes per a la majoria, alhora que engreixa els privilegis dels oligopolis financers, la banca i les grans corporacions en un entorn de corrupció política i empresarial generalitzada.

EUiA ens comprometem, tant al carrer com a la institució, a lluitar per fer efectiu el Dret Humà a l‘habitatge, oposant-nos frontalment a la pretesa segona bombolla immobiliària, ara del lloguer, en guerra oberta contra els pobres, que té com a instruments el SAREB, les SOCIMIS o la reforma de la LAU. Així mateix, felicitem la iniciativa d’Izquierda Unida Los Verdes Convocatoria por Andalucía que amb l’aprovació del Decret Llei de la Funció Social de l’Habitatge, demostra que hi han alternatives reals per sotmetre la banca i els mercats financers a l’interès general de la ciutadania, alhora que constata que la correlació de forces comença a alterar-se quan es fan visibles i s’organitzen espais de lluita i mobilització. D’altra banda, el Decret Llei obre l’ineludible debat entorn la propietat i els seus límits, en el qual, EUiA vol aportar d’inici l’enriquidora experiència que va suposar la Llei pel Dret a l’Habitatge impulsada des del Govern de la Generalitat per la coalició ICV-EUiA.
   
EUiA reiterem el suport i posem a disposició de la PAH els nostres actius institucionals i el conjunt de l’afiliació per inundar l’esfera institucional d’iniciatives i mocions en base als punts de la ILP (paralització dels desnonaments, dació en pagament i lloguer social), per col·lapsar els jutjats de denúncies, per aturar desnonaments, per ocupar i reallotjar famílies desnonades, per escrachar aquells banquers que violen quotidianament els Drets Humans i aquells polítics que els emparen. Ja no valen solucions parcials, l’avenç cap a una nova cultura de l‘habitatge ha de formar part d’una nova cultura econòmica i democràtica. EUiA ens comprometem en la lluita pel dret a l’habitatge contribuint a la construcció d’una nova legitimitat fonamentada en la garantia dels drets fonamentals que l’actual marc jurídic i polític no pot garantir. Són temps de lluita, són temps constituents, són temps de ruptura democràtica.

Entrades populars d'aquest blog

Valoració eleccions

Reunida l’assemblea local d’Esquerra Unida de Terrassa el 6 de juny hem fet una valoració i reflexió col·lectiva de les eleccions municipals del passat 28 de maig i de la nostra participació. Primer de tot, volem donar les gràcies a les 3.643 persones (4,56% dels votants) que van confiar en la candidatura de Terrassa En Comú Podem aquest 28M. No defraudarem a aquestes persones, ja que continuarem treballant i lluitant per recuperar i ampliar un espai polític que és imprescindible i necessari a Terrassa. Volem agrair també la magnífica feina que ha realitzat tota la militància de TECP, en especial la candidata Agnès Petit, en aquesta campanya electoral, deixant-se la pell per defensar un futur digne per a les famílies treballadores. Tenim un gran capital humà. Hem demostrat que tenim militància, proposta i capacitat per a crear una organització més forta, que estigui arrelada als barris i amb un discurs de classe, posant l’èmfasi en les desigualtats i necessitats materials de la gent.

Ha mort Juan Martínez

Ayer nos dejó Juan Martínez Martínez , un luchador infatigable de esos que pelean toda la vida, uno de los imprescindibles. Desde bien joven  en su Abrucena natal  vio y comprendió la miseria a que las clases pudientes del campo sometían a los campesinos. Esto hizo que su familia decidiese emigrar a Cataluña y concretamente a Terrassa para buscarse  la vida. Ya en nuestra ciudad, Juan rápidamente tomó contacto con el PSUC y entró en sus filas. Pronto se destacó con una militancia comunista activa y comprometida. Las detenciones acompañadas de torturas y años de cárcel fueron una constante. Se implicó de manera extenuante y desinteresada en la lucha contra la dictadura franquista y por el restablecimiento de la democracia, siempre al lado de la clase trabajadora. También tuvo buena parte de “culpa” en la creación y desarrollo de las CCOO.   Esto le costó estar constantemente en el punto de mira de la policía política del régimen, lo que a instancias del partido le obligó a exiliarse a

Presentació a Terrassa del llibre sobre la massacre d'Atocha

Aquest proper dimecres 31 de gener presentem a Terrassa el llibre " La matanza de Atocha y otros crímenes de Estado ", amb la participació de l'autor Carlos Portomeñe . A les 18:30h a la seu de CCOO de Terrassa (c/ Unió, 23). Recentment, l'autor ha publicat l'article " Siete días de enero, cuarenta y siete años después " sobre els fets que relata en el llibre. Us esperem!