Passa al contingut principal

Temps de lluita pel dret a l'habitatge

El genocidi financer perpetrat per la banca s'ha cobrat a l’Estat espanyol la vida de múltiples persones, ha arruïnat la de més de 400.000 famílies des que començà la crisi, al ser assetjades, desnonades i desposseïdes d'un dels seus drets fonamentals: el dret a un habitatge digne, una necessitat vital recollida a l'article 25.1 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Els desnonaments forçosos de població vulnerable sense alternativa habitacional constitueixen una violació sistemàtica dels Drets Humans, violació programada consumada per entitats financeres amb l'empara del poder judicial; això, en un país amb milions d'habitatges buits.

Els bancs representen avui la cara més ferotge del capitalisme, recolzats per un marc legal que protegeix els seus interessos mentre que deixa en l’absoluta indefensió les seves víctimes. Són els mateixos bancs i entitats financeres que, per un egoisme il·limitat, van precipitar la crisi econòmica que patim avui les classes populars, a les que se’ns retallen drets fonamentals mentre que ells reben, sense contrapartides, milers de milions d’euros de diner públic per mantenir el seu guany.

La legislació civil espanyola permet a l’entitat bancària continuar reclamant el deute restant un cop s’ha desnonat, al qual s’han d’afegir interessos de demora i costos judicials. Aquesta anomalia jurídica sense similar al món, té com a conseqüència la condemna a un deute perpetu impossible de pagar que situa a àmplies capes de població en situació d’exclusió social i indigència, arribant al suïcidi en alguns casos. Les dades d’atur de la darrera Enquesta de Població Activa (EPA), amb la perspectiva de les noves retallades ja anunciades i la progressiva finalització dels convenis col·lectius, agreujaran sens dubte el drama social i humà de l’habitatge.

PP, PSOE i CiU, que han parat tota iniciativa legislativa encaminada a pal·liar aquest drama social, són els responsables de les polítiques hereves del franquisme que durant anys van incentivar la bombolla immobiliària i el sobre endeutament de la població impulsant un mercat basat en la propietat i els préstecs hipotecaris, alhora que sobre protegien els interessos de la banca, entre d'altres. Ells són els que van reformar l'article 135 de la Constitució per així prioritzar els interessos dels especuladors als interessos del 99% de la ciutadania, relació malaltissa de malaurada actualitat que lliga poder polític i poder econòmic en entramats estructurals de corrupció i portes giratòries.

A les denúncies per part de les Nacions Unides i el Consell General del Poder Judicial, s’hi afegeix el dictat del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que declara il·legal la normativa que regula a l’Estat espanyol els procediments d’execució hipotecària, ja que no garanteix els drets fonamentals de les persones, especialment el dret a la defensa dels afectats. Tot i resultar part substancial del fonament de dret que hauria de recolzar l’aprovació de la Iniciativa Legislativa Popular impulsada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), el Partit Popular l’ha tombada sense miraments, emmarcat tot plegat en un delirant clima de criminalització que posa de manifest la impotència de les elits per trencar la solidaritat que la ciutadania expressa cap als i les afectades per les hipoteques.

EUiA constatem la sobrada legitimitat demostrada per la PAH al posar-se al costat dels més febles. Mitjançant l’estratègia de la democratització, la desobediència civil i l’apoderament popular, la paralització de desnonaments i l’ocupació d’habitatge buit en mans dels bancs pretén evitar la violació dels drets humans, alhora que visualitza l’oposició dels sectors populars a la dictadura de la banca i els mercats financers.

Avui dia, Ley Hipotecaria i Ley de Enjuiciamiento Civil són la viva expressió de que legalitat no implica necessàriament legitimitat. La fi del consens social marcat per l’atac sense precedents als drets fonamentals de les classes populars i treballadores en aquest nou cicle d’acumulació per despossessió, comporta una crisi de legitimitat que, en definitiva, no és altra cosa que un estat de bloqueig democràtic. El règim constitucional sorgit de la Transició es demostra esgotat, doncs no és capaç de garantir unes condicions de vida dignes per a la majoria, alhora que engreixa els privilegis dels oligopolis financers, la banca i les grans corporacions en un entorn de corrupció política i empresarial generalitzada.

EUiA ens comprometem, tant al carrer com a la institució, a lluitar per fer efectiu el Dret Humà a l‘habitatge, oposant-nos frontalment a la pretesa segona bombolla immobiliària, ara del lloguer, en guerra oberta contra els pobres, que té com a instruments el SAREB, les SOCIMIS o la reforma de la LAU. Així mateix, felicitem la iniciativa d’Izquierda Unida Los Verdes Convocatoria por Andalucía que amb l’aprovació del Decret Llei de la Funció Social de l’Habitatge, demostra que hi han alternatives reals per sotmetre la banca i els mercats financers a l’interès general de la ciutadania, alhora que constata que la correlació de forces comença a alterar-se quan es fan visibles i s’organitzen espais de lluita i mobilització. D’altra banda, el Decret Llei obre l’ineludible debat entorn la propietat i els seus límits, en el qual, EUiA vol aportar d’inici l’enriquidora experiència que va suposar la Llei pel Dret a l’Habitatge impulsada des del Govern de la Generalitat per la coalició ICV-EUiA.
   
EUiA reiterem el suport i posem a disposició de la PAH els nostres actius institucionals i el conjunt de l’afiliació per inundar l’esfera institucional d’iniciatives i mocions en base als punts de la ILP (paralització dels desnonaments, dació en pagament i lloguer social), per col·lapsar els jutjats de denúncies, per aturar desnonaments, per ocupar i reallotjar famílies desnonades, per escrachar aquells banquers que violen quotidianament els Drets Humans i aquells polítics que els emparen. Ja no valen solucions parcials, l’avenç cap a una nova cultura de l‘habitatge ha de formar part d’una nova cultura econòmica i democràtica. EUiA ens comprometem en la lluita pel dret a l’habitatge contribuint a la construcció d’una nova legitimitat fonamentada en la garantia dels drets fonamentals que l’actual marc jurídic i polític no pot garantir. Són temps de lluita, són temps constituents, són temps de ruptura democràtica.

Entrades populars d'aquest blog

El cas del Karmel: un exemple del fracàs del model concertat

L'Escola Mare de Déu del Carme, una escola concertada amb un llarg període d’activitat a la nostra ciutat, ha canviat de titularitat fa uns mesos. La nova titularitat està en mans d’un corrent ultra i integrista. Tot això ha estat gràcies a les escletxes d’un sistema que permet la gestió privada amb diners públics de l’escola. Empatitzem i ens solidaritzem amb la preocupació de les famílies de l’escola del Karmel. És injustificable que amb diners públics una escola estigui adoctrinant idees franquistes, homòfobes, masclistes i classistes, allunyades dels principis i valors democràtics. Aquesta situació no és una excepció, és la conseqüència lògica d’un model dual, instaurat des de temps del tardofranquisme i que ha afavorit la privatització encoberta de l’educació. El canvi de titularitat evidència el que ja sabem, que el model de concerts és insostenible. No ens podem imaginar que l’assistència universal pugui discriminar pacients segons ideologia, classe social o origen. I, tanma...

No al tancament de línies a l'escola pública de Terrassa

Des de la conselleria d’Educació de la Generalitat s’informa que hi haurà un tancament massiu de línies a I3 i 1r ESO. Aquesta política retalladora s'acarnissa amb la nostra ciutat, amb la concreció de tancament de 2 línies d’I3 i 8 grups de primer d’ESO. A més, aquests tancaments es concretaran quasi exclusivament en l’escola pública i no tant en la concertada. Com sempre argumenten dades demogràfiques, sense plantejar l’oportunitat de la baixada demogràfica per implantar baixada de ràtios per millorar la qualitat educativa. Per agreujar la situació, des dels Serveis Territorials del Vallès Occidental no es donen els noms dels centres educatius, argumentant que és perquè puguin sortir amb tota l’oferta i  ja es decidirà, segons dades demogràfiques quina línia es tanca. Denunciem aquesta estratègia com a desmobilitzadora, es vol evitar una resposta coordinada des de les AFA’s i la Comunitat Educativa en general, mantenint falses expectatives i competència entre centres. La resposta...

Sobre els recents casos d'abusos sexuals denunciats a la nostra ciutat

Estem consternats arran de les informacions aparegudes l'última setmana sobre la denúncia de diversos casos d'abusos sexuals a una església evangèlica de Terrassa anteriorment coneguda com a Església Samaria. La separació entre església (totes) i estat, mai ha de interpretar-se de manera que les congregacions siguin nuclis aïllats on imperi una llei paral·lela distinta a la que regeix la nostra societat. Tot el contrari: els feligresos de qualsevol fe han de saber que els empara l'estat de dret i els protegeix el mateix sistema jurídic que hi ha de portes enfora del temple. Esquerra Unida de Terrassa sempre estarà al costat de les víctimes, advoquem per un model judicial que sigui especialment sensible amb aquest tema i una administració local que els brindi tot el suport necessari i els faciliti assistència legal i acompanyament psicològic. Sempre ferms enfront de la violència sexual, ni un pas enrere davant les agressions.