Passa al contingut principal

Entrevista a Marina Albiol

El passat 19 d'abril la diputada d'Esquerra Unida del País Valencìa Marina Albiol va participar en una conferència sobre la República organitzada per l'Associació de Terrassa per la Tercera República. Aquí teniu l'entrevista que li van fer des de terrassadigital

Avui hem parlat amb Marina Albiol, diputada d’Esquerra Unida al País Valencià i que va estar a Terrassa fa uns dies en un acte de la República. Amb ella hem parlat de República, de federalisme i de si la societat actualment vol o no canviar el model d’Estat.

Per què defensen el model republicà si ja ho hem intentat dos cops i ha fracassat? Quins elements creu que fan que ara sigui diferent a les anteriors?

Primer, hem de deixar clar que el model republicà no va fracassar de cap de les maneres, no es va autodestruir,  va ser assassinat i soterrat en foses comunes per tota la geografia espanyola. Defensem el model república pels principis d’emancipació que encarna i perquè és el model d’estat més racional. I encara que fora un fracàs dels republicans que no ho és, si un poble intenta dotze vegades viure en llibertat i en democràcia i fracasa, qui podria objectar-li que ho intentara una vegada més.
En aquests moments la institució monàrquica està més desprestigiada que mai, cal explicar que no és una qüestió individual del rei Juan Carlos, sinó que l’obscurantisme, les corrupteles, la falta de transparència formen part de la monarquia i pertant la solució no és l’abdicació del rei en favor del seu fill, sinó la fi de la monarquia.

Sovint es parla de l’encaix de les nacions com element que fa que l’Estat espanyol no hagi aconseguit mai ser com un Estat plenament estable. Pot la República adaptar-se millor a la realitat espanyola?

Les velles ferides, que es reobrin per la història, una i un altra vegada es tanquen en fals i tenen difícil cicatrització. El conflicte entre les nacions, la repressió dels drets democràtics de les nacions oprimides es una de les ferides pitjor tractades de la historia de l’estat espanyol. No em puc detindre en tot el procés històric, però hi ha prou en tornar a mirar cap al procés constituient de la transició per a donar-se compte que es va produir un tancament en fals, una ocasió perduda.
Nosaltres reivindiquem una república dins del marc d’un estat federal.  I si defensem l’opció d’un estat federal, no es per raons sentimentals, sinó d’eficàcia en la defensa dels drets tan socials com democràtics. Es a dir tant la recerca de l’interès del conjunt de la classe treballadora de l’estat espanyol, com de cada un dels pobles que la composen.

I la pedra angular de tota la posició marxista al voltant d’aquest conflicte es la defensa del dret d’autodeterminació dels pobles.

Vostè proposa la República com a model d’Estat, però existeixen repúbliques centralitzades, repúbliques federals i fins i tot repúbliques confederades. Quin creu que pot ser més vàlid? Tornarem a reviure els debats del 32-34 amb la creació/suspensió d’autonomies?

Nosaltres apostem per un model federal. Els pobles necessiten de la unitat per a defensar els seus drets, la classe treballadora necessita de la unitat que es deriva les seues pròpies condicions d’existència front a un estat que rebasa les fronteres, per això la cooperació de tots els pobles que composen l’estat espanyol, redundaria en benefici d’ells mateixos.

Si ens dividim, si lluitem per separat, poden (de fet ho han fet) dividir-nos, enfrontar-nos.

Com va dir Karl Liebneckt “el nostre enemic no són els obrers dels altres països, l'enemic està dins de cada país és la nostra classe dominant”

Creu que la societat catalana, i en aquest cas vallesana, està  disposada a lluitar per la república, o creu que la població catalana ja no vol una república espanyola sinó catalana?

No vaig a fer judicis d’intencions perquè és impossible ficar-se en el cap d’altres i molt menys parlar en nom de tota una societat. Les societats són per definició plurals i és molt difícil aplicar explicacions generalitzadores sense caure en la simplificació. El que si puc dir és que la república federal que defensa la meua formació política solament és possible amb la lliure adhesió de les nacions membres, si la societat catalana lliurement i majoritàriament triara formar una república catalana independent estaria en tot el seu dret. Però també crec que per damunt de fronteres i banderes, la força està en la unió de la classe treballadora, no solament de l’estat espanyol, sinó que hem de caminar cap a una unió política de veres en l’àmbit europeu.

Per últim m’agradaria preguntar-li sobre el paper que té el Vallès en la construcció d’una nova república.

La república es fonamenta en els ciutadans i ciutadanes actius i compromesos que participen en la vida publica, o com deien els romans, en la res publica. Per a Esquerra Unida els municipis i comarques serien fonamentals per vertebrar democràticament de dalt a baix i dotant d’una base solida i estable, el més propera als ciutadans i ciutadanes a la nova república.

Entrades populars d'aquest blog

El cas del Karmel: un exemple del fracàs del model concertat

L'Escola Mare de Déu del Carme, una escola concertada amb un llarg període d’activitat a la nostra ciutat, ha canviat de titularitat fa uns mesos. La nova titularitat està en mans d’un corrent ultra i integrista. Tot això ha estat gràcies a les escletxes d’un sistema que permet la gestió privada amb diners públics de l’escola. Empatitzem i ens solidaritzem amb la preocupació de les famílies de l’escola del Karmel. És injustificable que amb diners públics una escola estigui adoctrinant idees franquistes, homòfobes, masclistes i classistes, allunyades dels principis i valors democràtics. Aquesta situació no és una excepció, és la conseqüència lògica d’un model dual, instaurat des de temps del tardofranquisme i que ha afavorit la privatització encoberta de l’educació. El canvi de titularitat evidència el que ja sabem, que el model de concerts és insostenible. No ens podem imaginar que l’assistència universal pugui discriminar pacients segons ideologia, classe social o origen. I, tanma...

No al tancament de línies a l'escola pública de Terrassa

Des de la conselleria d’Educació de la Generalitat s’informa que hi haurà un tancament massiu de línies a I3 i 1r ESO. Aquesta política retalladora s'acarnissa amb la nostra ciutat, amb la concreció de tancament de 2 línies d’I3 i 8 grups de primer d’ESO. A més, aquests tancaments es concretaran quasi exclusivament en l’escola pública i no tant en la concertada. Com sempre argumenten dades demogràfiques, sense plantejar l’oportunitat de la baixada demogràfica per implantar baixada de ràtios per millorar la qualitat educativa. Per agreujar la situació, des dels Serveis Territorials del Vallès Occidental no es donen els noms dels centres educatius, argumentant que és perquè puguin sortir amb tota l’oferta i  ja es decidirà, segons dades demogràfiques quina línia es tanca. Denunciem aquesta estratègia com a desmobilitzadora, es vol evitar una resposta coordinada des de les AFA’s i la Comunitat Educativa en general, mantenint falses expectatives i competència entre centres. La resposta...

Sobre els recents casos d'abusos sexuals denunciats a la nostra ciutat

Estem consternats arran de les informacions aparegudes l'última setmana sobre la denúncia de diversos casos d'abusos sexuals a una església evangèlica de Terrassa anteriorment coneguda com a Església Samaria. La separació entre església (totes) i estat, mai ha de interpretar-se de manera que les congregacions siguin nuclis aïllats on imperi una llei paral·lela distinta a la que regeix la nostra societat. Tot el contrari: els feligresos de qualsevol fe han de saber que els empara l'estat de dret i els protegeix el mateix sistema jurídic que hi ha de portes enfora del temple. Esquerra Unida de Terrassa sempre estarà al costat de les víctimes, advoquem per un model judicial que sigui especialment sensible amb aquest tema i una administració local que els brindi tot el suport necessari i els faciliti assistència legal i acompanyament psicològic. Sempre ferms enfront de la violència sexual, ni un pas enrere davant les agressions.