El passat 19 d'abril la diputada d'Esquerra Unida del País Valencìa Marina Albiol va participar en una conferència sobre la República organitzada per l'Associació de Terrassa per la Tercera República. Aquí teniu l'entrevista que li van fer des de terrassadigital
Avui hem parlat amb Marina Albiol, diputada d’Esquerra Unida al País
Valencià i que va estar a Terrassa fa uns dies en un acte de la
República. Amb ella hem parlat de República, de federalisme i de si la
societat actualment vol o no canviar el model d’Estat.
Per què defensen el model republicà si ja ho hem intentat dos
cops i ha fracassat? Quins elements creu que fan que ara sigui diferent a
les anteriors?
Primer, hem de deixar clar que el model
republicà no va fracassar de cap de les maneres, no es va autodestruir,
va ser assassinat i soterrat en foses comunes per tota la geografia
espanyola. Defensem el model república pels principis d’emancipació que
encarna i perquè és el model d’estat més racional. I encara que fora un
fracàs dels republicans que no ho és, si un poble intenta dotze vegades
viure en llibertat i en democràcia i fracasa, qui podria objectar-li que
ho intentara una vegada més.
En aquests moments la institució monàrquica
està més desprestigiada que mai, cal explicar que no és una qüestió
individual del rei Juan Carlos, sinó que l’obscurantisme, les
corrupteles, la falta de transparència formen part de la monarquia i
pertant la solució no és l’abdicació del rei en favor del seu fill, sinó
la fi de la monarquia.
Sovint es parla de l’encaix de les nacions
com element que fa que l’Estat espanyol no hagi aconseguit mai ser com
un Estat plenament estable. Pot la República adaptar-se millor a la
realitat espanyola?
Les velles ferides, que es reobrin per la
història, una i un altra vegada es tanquen en fals i tenen difícil
cicatrització. El conflicte entre les nacions, la repressió dels drets
democràtics de les nacions oprimides es una de les ferides pitjor
tractades de la historia de l’estat espanyol. No em puc detindre en tot
el procés històric, però hi ha prou en tornar a mirar cap al procés
constituient de la transició per a donar-se compte que es va produir un
tancament en fals, una ocasió perduda.
Nosaltres reivindiquem una república dins del
marc d’un estat federal. I si defensem l’opció d’un estat federal, no
es per raons sentimentals, sinó d’eficàcia en la defensa dels drets tan
socials com democràtics. Es a dir tant la recerca de l’interès del
conjunt de la classe treballadora de l’estat espanyol, com de cada un
dels pobles que la composen.
I la pedra angular de tota la posició marxista
al voltant d’aquest conflicte es la defensa del dret d’autodeterminació
dels pobles.
Vostè proposa la República com a model
d’Estat, però existeixen repúbliques centralitzades, repúbliques
federals i fins i tot repúbliques confederades. Quin creu que pot ser
més vàlid? Tornarem a reviure els debats del 32-34 amb la
creació/suspensió d’autonomies?
Nosaltres apostem per un model federal. Els
pobles necessiten de la unitat per a defensar els seus drets, la classe
treballadora necessita de la unitat que es deriva les seues pròpies
condicions d’existència front a un estat que rebasa les fronteres, per
això la cooperació de tots els pobles que composen l’estat espanyol,
redundaria en benefici d’ells mateixos.
Si ens dividim, si lluitem per separat, poden (de fet ho han fet) dividir-nos, enfrontar-nos.
Com va dir Karl Liebneckt “el nostre enemic no
són els obrers dels altres països, l'enemic està dins de cada país és la
nostra classe dominant”
Creu que la societat catalana, i en
aquest cas vallesana, està disposada a lluitar per la república, o creu
que la població catalana ja no vol una república espanyola sinó
catalana?
No vaig a fer judicis d’intencions perquè és
impossible ficar-se en el cap d’altres i molt menys parlar en nom de
tota una societat. Les societats són per definició plurals i és molt
difícil aplicar explicacions generalitzadores sense caure en la
simplificació. El que si puc dir és que la república federal que defensa
la meua formació política solament és possible amb la lliure adhesió de
les nacions membres, si la societat catalana lliurement i
majoritàriament triara formar una república catalana independent estaria
en tot el seu dret. Però també crec que per damunt de fronteres i
banderes, la força està en la unió de la classe treballadora, no
solament de l’estat espanyol, sinó que hem de caminar cap a una unió
política de veres en l’àmbit europeu.
Per últim m’agradaria preguntar-li sobre el paper que té el Vallès en la construcció d’una nova república.
La república es fonamenta en els ciutadans i
ciutadanes actius i compromesos que participen en la vida publica, o com
deien els romans, en la res publica. Per a Esquerra Unida els
municipis i comarques serien fonamentals per vertebrar democràticament
de dalt a baix i dotant d’una base solida i estable, el més propera als
ciutadans i ciutadanes a la nova república.