“L’essencial és invisible als ulls”, ens diu El Petit Príncep. I és que en els generadors d’opinió pública, en els mitjans de comunicació, en els debats polítics, a l’univers Twitter, sembla que el treball i els seus protagonistes, treballadors i treballadores, no existeixin tot i que som els que fem que el món giri. En els pitjors moments de la pandèmia han estat els treballadors i treballadores els que ens han cuidat i salvat. I és que no és prou els aplaudiments als balcons; molts d’aquests treballs continuen tenint una rellevància social escassa, baixos salaris i condicions precàries. De gener a novembre de 2020 hi ha hagut 90 accidents de treball mortals a Catalunya, el que suposa un 20% més que l’any anterior (destaquen en els sectors de serveis i industrial). Podríem pensar que la pandèmia i els confinaments haurien d’haver reduït els accidents laborals mortals, doncs no. Hem vist aquesta dada en les notícies a la televisió? i 90 persones mortes a Catalunya, de gener a nov...