El genocidi financer perpetrat per la banca s'ha cobrat a l’Estat espanyol la vida de múltiples persones, ha arruïnat la de més de 400.000 famílies des que començà la crisi, al ser assetjades, desnonades i desposseïdes d'un dels seus drets fonamentals: el dret a un habitatge digne, una necessitat vital recollida a l'article 25.1 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Els desnonaments forçosos de població vulnerable sense alternativa habitacional constitueixen una violació sistemàtica dels Drets Humans, violació programada consumada per entitats financeres amb l'empara del poder judicial; això, en un país amb milions d'habitatges buits. Els bancs representen avui la cara més ferotge del capitalisme, recolzats per un marc legal que protegeix els seus interessos mentre que deixa en l’absoluta indefensió les seves víctimes. Són els mateixos bancs i entitats financeres que, per un egoisme il·limitat, van precipitar la crisi econòmica que pa...