Avui 4 de desembre hem començat el dia amb la trista notícia del traspàs del company Paco Vera, després de lluitar els darrers anys contra la malaltia, al 78 anys.
La seva vida ha estat un exemple de solidaritat cap als altres i de lluita
constant contra les injustícies i desigualtats, per la llibertat i el
socialisme. Originari de Màlaga, com molta gent va haver d’emigrar per tal de
poder construir un futur de vida digna.
Va establir-se a Terrassa, on ben aviat pren consciència de que només
organitzant-se serà possible lluitar per canviar les dures condicions de vida
que troba. La seva militància política va
començar a la LCR, i és al seu centre de treball del sector del metall on els
seus companys l’escullen delegat sindical. Les lluites pels drets laborals des
del comitè d’empresa el va fer vincular-se a les naixents CCOO on va
desenvolupar una ingent tasca sindical mentre va estar treballant.
El context social i polític
d’aquells anys 70 el va fer donar el salt al PSUC, la força hegemònica
de la lluita contra la dictadura a Catalunya. Anys després va militar també al
PCC.
El Paco mai va oblidar la seva terra i de tant en tant tornava a Màlaga.
Això va fer que establís un nexe molt fort amb el Partit Comunista d’Andalusia,
amb el qual va mantenir el nexe fins a l’actualitat abonant la quota de
militant com si fos un més d’allà.
Al llarg de tota la seva experiència vital el Vera, com el coneixíem,
va ser un militant infatigable ja que va
estar present a molts fronts diferent. Va
ser un lluitador veïnal al seu barri, La Maurina, tractant de contribuir a la millora dels
seus conciutadans des de l’associació de veïns implicant-se en conquestes com
les del Casal Cívic Francisca Redondo.
Mai va deixar enrere els més necessitats i per això va ser voluntari durant
moltíssim temps a la Creu Roja, ajudant en l’acompanyament de la gent gran o en
el rebost per tal de fer arribar aliments a famílies amb carències
alimentàries.
La Xarxa de Solidaritat Popular de Terrassa va tenir entre els seus
fundadors al Paco, i durant els seus anys d’activitat va ser un pilar
essencial, contribuint ell també a l’obertura i rehabilitació de la Casa del
Poble Manuel Linares.
I com no Cuba i la seva revolució. La seva vinculació amb l’illa, a més de
familiar era també de compromís i suport amb el seu poble, exemple de
resistència contra la ingerència i bloqueig dels EEUU. L’internacionalisme
solidari és una de les característiques essencials de tot comunista i en això
el nostre company va ser tot un exemple.
A les darreres dècades va militar políticament al PSUC-viu i a Esquerra
Unida. Li preocupava la situació política i social i defensava la unitat de
l’esquerra transformadora.
Paco va ser una bona persona, bondadosa, solidària, amiga dels seus amics i
rebel enfront de l'inacceptable. De les últimes converses que vam tenir amb
ell, entre d’altres coses va voler ressaltar i agrair la bona atenció que va
rebre de part dels professionals de la sanitat pública que el van tractar
durant la seva dura malaltia. Ni en els moments més difícils va deixar de
pensar en la importància de disposar d’uns bons serveis públics.
El destí ha fet que ens hagi deixat un 4 de desembre, diada nacional
d’Andalusia, on l’esquerra andalusa reivindica la lluita per l’autonomia
commemorant l’assassinat del jove sindicalista malagueny García Caparrós
Mai oblidarem la petjada que ha deixat Paco en els qui l’hem conegut,
compartim militància i anhels d’una vida millor. Que la terra et sigui lleu
company.
.jpeg)
