I ara que tenim govern...
Han passat ja dies de la investidura de Pedro Sánchez i de la formació del reeditat govern de coalició d’esquerres, fruit de l’acord de PSOE i Sumar, i gràcies a la majoria progressista, democràtica i plurinacional que hi ha al Congrés.
Ens hem de felicitar que les eleccions del 23 de juliol la ciutadania frenéssim l’avenç de la dreta extrema i l’extrema dreta al nostre país, i no puguin governar PP-Vox, a diferència del que estem veient a Argentina, on la victòria electoral de Milei mostra clarament el greu risc que avui enfronten la democràcia i els drets conquerits per les lluites obreres i populars. També ho estem veient en altres països del nostre entorn.
L’actitud de PP i Vox de no voler reconèixer el resultat de les eleccions, de deslegitimar el govern i d’alentar el colpisme, el lawfare, les clavegueres i la desestabilització, de tenir segrestat el poder judicial i d’escanyar la democràcia, ens mostra el retrocés històric que suposaria que les forces reaccionàries governessin, i de la importància d’ampliar la força de la majoria de les forces democràtiques.
Hem de treballar i empènyer perquè l’acord del Govern de coalició d’esquerres entre el PSOE i Sumar es converteixi en polítiques públiques i en lleis de l’Estat per a continuar millorant les condicions de vida de les classes treballadores i continuar recuperant els drets i llibertats públiques retallades per anteriors governs de la dreta. També cal avançar en un model d’Estat federal i republicà on desapareguin les desigualtats entre els diferents territoris i pobles que conformen Espanya.
Per a aconseguir-ho és imprescindible un treball conjunt amb les organitzacions socials i sindicals, perquè la mobilització social i sindical acompanyin els esforços per a tirar endavant l’acord del Govern de coalició. La continuació de l’agenda de progrés social i laboral, d’igualtat i cures, depèn també de mobilitzar a amplis sectors socials per a exigir el compliment de l’acord de coalició, especialment en la millora de les condicions laborals, en polítiques que garanteixin el dret a l’habitatge o en l’abaratiment dels aliments, entre altres.
La presència de l’esquerra de Sumar en el govern ha de ser una eina útil per a construir un país més just en el qual desapareguin les desigualtats i les classes treballadores tinguin ateses les seves necessitats amb justícia social. La presència en el govern ha d’anar acompanyada pel treball reivindicatiu i pel compromís d’organitzar i impulsar la mobilització social i sindical, davant els problemes que estem patint com la pujada de preus, inflació, pèrdua de poder adquisitiu i carestia de la vida, la dificultat d’accedir a un habitatge, l’alta accidentalitat i sinistralitat laboral o la sequera provocada pel canvi climàtic.
Així, la lluita per la pujada de salaris (tant en els convenis com l’SMI) i pensions, ha d’anar acompanyada per mesures de major intervenció pública en els mercats energètic, habitatge i banca i derogar les lleis mordassa i d’estrangeria. Mobilització social i sindical i que les polítiques es materialitzin en millores reals, efectives i materials de les nostres condicions de vida i de treball.
Sense oblidar que com a internacionalistes cal que ens mobilitzem per la Pau, contra la Guerra i el Genocidi, que ens oposem als intents de dominació de l’OTAN i d’Israel, per la fi de l’enviament d’armes a Ucraïna i la cerca d’una solució diplomàtica, contra l’augment de la nostra despesa militar, per la fi del comerç d’armes amb Israel i reivindicant el reconeixement de Palestina com a Estat sobirà, la fi del bloqueig criminal que pateix Cuba i la llibertat i autodeterminació del Sàhara.
