Ahir dijous em trobo en algunes
xarxes la captura de pantalla del programa matinal de Telecinco, presentat per
Ana Rosa Quintana, amb el titular de “Terrassa, ¿ciudad sin ley?”. Busco
el vídeo del reportatge, que segurament molts terrassencs van veure en directe
a televisió, i trobo el que estem acostumats, pur sensacionalisme. Molt ha de
reflexionar una part del periodisme, no tot s’hi val per fer créixer l’audiència:
es pot informar dels problemes de falta de seguretat sense convertir Terrassa
en un capítol de la sèrie de Netflix “Narcos”.
Sabem que en política es fan
accions que són vistoses, que als polítics els hi agrada sortir a la foto i al
titular, on les inversions tenen un retorn ràpid i un resultat estètic que
genera confiança i estima dels votants cap als governants. I també sabem que hi
ha accions que sent necessàries són lentes i no serveixen pel tweet o la foto d’Instagram
del dia. És el que estem vivint a Terrassa.
Quan va ser la última promoció de parc d’habitatge púbic
a Terrassa? Perquè com amb la finalització del projecte d’esponjament a Ca
n’Anglada no s’aprofita les ubicacions dels antics edificis enderrocats per
crear espais amables, parcs, zones verdes o equipaments, en comptes de deixar solars
buits?
A Ca n’Anglada, La Maurina, Sant
Pere Nord, Sant Llorenç, Can Boada i altres barris de la ciutat, tenim
problemes estructurals, als quals l’Ajuntament no dona solució o, en el millor
dels casos, no prioritza. Veiem constantment com l’Ajuntament beneficia les zones
cèntriques en projectes urbanístics o culturals, deixant en segon pla els
barris que porten anys abandonats per les administracions. Per sortir de
l’estigmatització i segregació cal inversió en
plans urbanístics, serveis socials, joventut, habitatge digne, treball i ocupació,
cultura, seguretat i equipaments. És necessari, encara que sigui lent i no hi
hagi foto electoralista del dia.
De fet, bona part de la radiografia del que s’ha de fer,
ja està fet, però no s’executa. Tenim Taules de participació d’entitats i tècnics municipals en
alguns barris (Ca n’Anglada 2030, La Maurina, Comissió AEG, Comissió Rieres...)
des de fa temps. S’ha executat els plans i projectes que aquestes Taules porten
molt temps demanant? Quin percentatge s’ha executat i quan començarà l’Ajuntament
a fer-ho? Les Taules no poden ser paper mullat ni simples titulars a la premsa,
s’ha d’executar les propostes. I de fet, seria hora que l’Ajuntament de Terrassa
reclami al govern de la Generalitat de Catalunya recuperar els Plans de Barri,
impulsats fa uns anys pel govern tripartit d’esquerres.
No hem d’abandonar els nostres barris. La ciutadania
tenim molt a dir i fer, des del moviment popular als barris. Els nostres barris
estan plens de vida. Hem de potenciar el suport i participació a les associacions
de veïns, AMPA/AFA a les escoles, entitats juvenils, culturals, esportives, de
gent gran... En el cas de Ca n’Anglada s’ha d’escoltar el moviment veïnal
(associació de veïns i FAVT), que fa uns dies reclamava “convivència,
inversió i planificació”.
Des de l’ajuntament s’ha de tenir la valentia i el coratge
per a implementar els projectes de millora. S’equivoca si pensa que la solució
és inventar-se una associació amb gent fidel a l’alcalde i regidors/es del barri
(això és vella, lletja i dolenta política) per instrumentalitzar el conflicte, debilitar el moviment veïnal i passar pàgina. També s’equivoca si pensa que la prioritat
han de continuar sent les baralles entre el nou partit de l’alcalde i l’antic
partit de l’alcalde. Els Plens municipals han de debatre sobre com millorar la
vida dels terrassencs i terrassenques, i no ser la competència avorrida de
Sálvame deluxe.
Per acabar, convivència, drets socials i seguretat són
compatibles. S’ha de combatre la criminalitat i la violència i també s’ha de
combatre la injustícia social i la precarietat. Els veïns han de sentir-se segurs
en els barris on viuen, i a la vegada han de tenir oportunitats i una vida digna
en tots els àmbits. Drets, deures, igualtat i convivència. Treball, pa, sostre
i dignitat. I l’Ajuntament de Terrassa ha d’estar al seu costat i ser útil.