Salta al contingut principal

Pactes de futur


La crisi sanitària i la pandèmia no han acabat. Hem passat les fases i hem entrat en aquesta “nova normalitat”, però hem de continuar alerta, ser responsables i tenir molt sentit comú. Apliquem les mesures que ens diuen les autoritats (com l’ús de la mascareta). Tots i totes tenim ganes de superar això, però no relaxem la prevenció. Depèn de nosaltres que patim un nou rebrot, o no.

Mentre deixem enrere el confinament i les restriccions dels darrers mesos, comença a preocupar més la crisi econòmica que la sanitària. Totes dues no es poden separar tan fàcilment, la fortalesa d’un sistema sanitari és cabdal per enfrontar-se a una pandèmia com aquesta.

I durant aquests darrers mesos hem vist les nostres debilitats, provocades per anys de retallades en serveis públics (com a la sanitat), de privatitzacions i de pèrdua de capacitat productiva i de sobirania econòmica.

Crec que tots i totes hem vist la necessitat de certs consensos. D’assegurar el blindatge dels serveis públics i d’evitar noves retallades a la sanitat pública. D’augmentar la inversió pública per garantir l’escut social per les famílies treballadores i per un creixement econòmic que no deixi ningú enrere. D’aprofundir en una reforma fiscal justa, equitativa i progressiva per que les grans fortunes també paguin impostos. De reconstruir mitjançant una reindustrialització nacional per aprofitar els recursos productius del nostre país i impulsada sobre una base ecològica i social. I sobre valorar les cures com a eix central de les polítiques públiques.

És important que a Terrassa el govern municipal i l’oposició superin les baralles personals i impulsin un pacte de ciutat per la reconstrucció sota aquestes bases de consens. Al Consell Comarcal ha estat possible, i no s’entendria que a l’Ajuntament de Terrassa no. Caldrà la participació i concertació de la societat civil i dels agents socials i econòmics de la ciutat. No pot acabar sent un simple acord dels grups municipals i unes enquestes virtuals als ciutadans. Dona la sensació aquests dies que no hi ha voluntat política per tirar aquest pacte endavant per part de l’actual consistori.

No repetim els errors de crisis anteriors. El pacte de ciutat haurà de superar les mancances de les bases que van aprovar els grups municipals i donar-li un contingut útil i transformador. Cal que es parli d’indústria, innovació i productivitat, per generar treball digne i progrés; de com adaptar i millorar els serveis d’atenció social municipals; de transició energètica i de com canviem la nostra mobilitat; de com enfortir l’ocupació pública i de recuperar la gestió directa de serveis com el SAD i els menjadors; i finalment de salut pública, de la sanitat hospitalària, l’atenció primària i les residències geriàtriques, de canviar els seus models per tenir major control públic d’uns serveis tan essencials.

Sortirem endavant, però la reconstrucció es podrà fer si reforcem els serveis públics i reivindiquem, reconeixem i posem en valor el món del treball. Treballs que ens han salvat en els pitjors moments d’aquesta crisi, i que són els que mouen tota la societat. La prioritat política ha de ser aquesta reivindicació del treball que ens dona dignitat a les nostres vides. És un repte important, però ens hi va el futur de la ciutat i s’ha d’estar a l’alçada.

Ivan Martos Aguilar (membre de PSUC-viu, Esquerra Unida i Catalunya en Comú)

Entrades populars d'aquest blog

El cas del Karmel: un exemple del fracàs del model concertat

L'Escola Mare de Déu del Carme, una escola concertada amb un llarg període d’activitat a la nostra ciutat, ha canviat de titularitat fa uns mesos. La nova titularitat està en mans d’un corrent ultra i integrista. Tot això ha estat gràcies a les escletxes d’un sistema que permet la gestió privada amb diners públics de l’escola. Empatitzem i ens solidaritzem amb la preocupació de les famílies de l’escola del Karmel. És injustificable que amb diners públics una escola estigui adoctrinant idees franquistes, homòfobes, masclistes i classistes, allunyades dels principis i valors democràtics. Aquesta situació no és una excepció, és la conseqüència lògica d’un model dual, instaurat des de temps del tardofranquisme i que ha afavorit la privatització encoberta de l’educació. El canvi de titularitat evidència el que ja sabem, que el model de concerts és insostenible. No ens podem imaginar que l’assistència universal pugui discriminar pacients segons ideologia, classe social o origen. I, tanma...

Valoració de meitat de mandat municipal. Gestió ineficient i improvisació

El dijous 4 de setembre, Esquerra Unida de Terrassa va celebrar l’assemblea local on es va fer una valoració dels dos primers anys de l’actual mandat de l’Ajuntament de Terrassa, encapçalat per l’alcalde Jordi Ballart ( TxT). La conclusió va ser clara: la gestió municipal és deficient i està marcada per l’abandonament, la improvisació i la manca absoluta de planificació.  A Terrassa no hi ha ningú al volant. Des de l’inici d’aquesta legislatura, la ciutadania de pateix una sensació generalitzada de desídia i abandó per part de les institucions amb manca evident de direcció política, constants canvis de rumb, una gestió basada en titulars efectistes i la incapacitat de donar resposta als problemes reals que afecten el dia a dia de la gent. D’entre les principals deficiències detectades es van destacar:  - Deteriorament dels serveis públics : La ciutat creix en població, però no en serveis. Els existents es degraden sense que l’ajuntament posi remei, en un context de creixement ...

No al tancament de línies a l'escola pública de Terrassa

Des de la conselleria d’Educació de la Generalitat s’informa que hi haurà un tancament massiu de línies a I3 i 1r ESO. Aquesta política retalladora s'acarnissa amb la nostra ciutat, amb la concreció de tancament de 2 línies d’I3 i 8 grups de primer d’ESO. A més, aquests tancaments es concretaran quasi exclusivament en l’escola pública i no tant en la concertada. Com sempre argumenten dades demogràfiques, sense plantejar l’oportunitat de la baixada demogràfica per implantar baixada de ràtios per millorar la qualitat educativa. Per agreujar la situació, des dels Serveis Territorials del Vallès Occidental no es donen els noms dels centres educatius, argumentant que és perquè puguin sortir amb tota l’oferta i  ja es decidirà, segons dades demogràfiques quina línia es tanca. Denunciem aquesta estratègia com a desmobilitzadora, es vol evitar una resposta coordinada des de les AFA’s i la Comunitat Educativa en general, mantenint falses expectatives i competència entre centres. La resposta...