Salta al contingut principal

Les coses han de canviar

Una abraçada a totes aquelles persones que han patit a la nostra ciutat la pandèmia de la Covid-19, tan directament com patint per familiars. Sobretot un record per la gent gran, la generació de la postguerra, que tant han patit, treballat i lluitat durant la seva vida, i als que devem tant.
És per tots evident que la crisi sanitària que estem patint està causant greus problemes a l’economia. Primer de tot, s’ha de dir que la salut i la vida de les persones està per sobre del benefici econòmic, i que per tant, les mesures de confinament que hem portat a terme al nostre país són les assenyalades. Perquè no volem viure en un país on els governants deixen morir la població vulnerable sense prendre cap mesura, com està fent Trump als Estats Units per salvar al gran Capital. Amb l’autocrítica que calgui, som una societat que no volem deixar enrere ningú, per això hem respectat responsablement el confinament i hem portat a terme mesures d’escut social per protegir les famílies.
I és que no volem que es repeteixin els errors de la crisi del 2008. No volem que la crisi la paguin les classes populars i treballadores, i que els governs es dediquin a salvar la banca, deslocalitzar empreses, retallar i privatitzar serveis públics. Sabem que hi haurà qui proposarà que es socialitzin les pèrdues i es privatitzin els guanys. Però ja hem vist el que ha significat retallar en salut pública o privatitzar l’assistència geriàtrica a Catalunya, i el que significa que la ciutadania no disposem dels recursos públics ni de model productiu.
Mesures com l’Ingrés Mínim Vital que s’aprovarà les setmanes vinents i que podrà beneficiar fins a 3 milions d’espanyols és una bona mesura per no deixar ningú enrere. Mesura de renda mínima que pensem ha de ser permanent i s’ha de compatibilitzar amb una garantia pública d’ocupació (treball garantit)1. Volem que la nova normalitat blindi constitucionalment les pensions, la salut i l’educació públiques, les quals s’han de reforçar. Amb un protagonisme cada cop més fort del capital i gestió pública en sectors essencials, com l’electricitat. Necessitem a més una banca pública. Hem de derogar la darrera reforma laboral, així com la reforma que es va fer de l’article 135 de la Constitució. Com a país hem de diversificar la nostra economia, hem de produir quelcom més que turisme i serveis, i per això ens cal sobirania econòmica, reconvertint l’agricultura i tenint política d’indústria nacional2.
Hem de caminar en un nou model productiu i de consum sostenibles. El protagonisme públic volem que es mantingui, hem de republicanitzar el funcionament de la societat. D’aquesta crisi hem de treure algunes lliçons sobre les prioritats, el bé comú, la salut del planeta i el benestar de les persones3. Que els pactes de reconstrucció no siguin més precarietat, sinó treball i vida dignes.
José Navajas i Ivan Martos (membres de PSUC-viu, Esquerra Unida i Catalunya en Comú)

Entrades populars d'aquest blog

El cas del Karmel: un exemple del fracàs del model concertat

L'Escola Mare de Déu del Carme, una escola concertada amb un llarg període d’activitat a la nostra ciutat, ha canviat de titularitat fa uns mesos. La nova titularitat està en mans d’un corrent ultra i integrista. Tot això ha estat gràcies a les escletxes d’un sistema que permet la gestió privada amb diners públics de l’escola. Empatitzem i ens solidaritzem amb la preocupació de les famílies de l’escola del Karmel. És injustificable que amb diners públics una escola estigui adoctrinant idees franquistes, homòfobes, masclistes i classistes, allunyades dels principis i valors democràtics. Aquesta situació no és una excepció, és la conseqüència lògica d’un model dual, instaurat des de temps del tardofranquisme i que ha afavorit la privatització encoberta de l’educació. El canvi de titularitat evidència el que ja sabem, que el model de concerts és insostenible. No ens podem imaginar que l’assistència universal pugui discriminar pacients segons ideologia, classe social o origen. I, tanma...

Manifest conjunt en defensa de la sanitat publica

Demà hi haurà una mobilització comarcal a la nostra ciutat en defensa de la sanitat pública. Una lluita que ha de figurar entre les prioritats de qualsevol grup d'esquerres, per això ha estat fàcil treballar amb el cercle local de Podem per la elaboració conjunta d'aquest manifest i desitgem que movilitzacions com aquesta també serveixin per crear sinergies i bon enteniment entre les esquerres locals per unir esforços. Manifest:  Per una veritable sanitat pública i universal a l’abast de tothom Un dels principals pals de paller de qualsevol societat que es vulgui dir democràtica, és que tota la seva població, independentment de la seva condició social, econòmica o la seva situació administrativa, pugui disposar i accedir-hi a una sanitat pública de qualitat, gratuïta i universal. Per a que això sigui possible cal que es destinin els recursos econòmics i humans que calguin. Una societat és més justa com més i millor cuida als seus membres, i sobretot a aquells que disposen d...

Valoració de meitat de mandat municipal. Gestió ineficient i improvisació

El dijous 4 de setembre, Esquerra Unida de Terrassa va celebrar l’assemblea local on es va fer una valoració dels dos primers anys de l’actual mandat de l’Ajuntament de Terrassa, encapçalat per l’alcalde Jordi Ballart ( TxT). La conclusió va ser clara: la gestió municipal és deficient i està marcada per l’abandonament, la improvisació i la manca absoluta de planificació.  A Terrassa no hi ha ningú al volant. Des de l’inici d’aquesta legislatura, la ciutadania de pateix una sensació generalitzada de desídia i abandó per part de les institucions amb manca evident de direcció política, constants canvis de rumb, una gestió basada en titulars efectistes i la incapacitat de donar resposta als problemes reals que afecten el dia a dia de la gent. D’entre les principals deficiències detectades es van destacar:  - Deteriorament dels serveis públics : La ciutat creix en població, però no en serveis. Els existents es degraden sense que l’ajuntament posi remei, en un context de creixement ...