Salta al contingut principal

Una mirada sobre las Marchas de la Dignidad

El pasado 22 de Marzo confluyeron en Madrid las diferentes columnas de las llamadas Marchas de la Dignidad las cuales llevábamos semanas caminando por todo el territorio del Estado con destino a la capital. Las reivindicaciones son muy claras: NO AL PAGO DE LA DEUDA, NI UN RECORTE MÁS, FUERA LOS GOBIERNOS DE LA TROIKA.

Así bajo el lema pan, trabajo y techo para todas cerca de 2 millones de personas estuvimos en el centro madrileño desde las 5 de la tarde. La noticia mas difundida durante meses en los informativos de los grandes canales de televisión fueron los disturbios producidos al final de la movilización. Los que hemos estado andando así como los que han seguido por Internet las diferentes columnas no damos crédito a este tratamiento mediático: mas de mil personas andando por carreteras andaluzas para reivindicar unos derechos básicos no son noticia?

    A pesar de ser ignoradas por los grandes medios no ha faltado SOLIDARIDAD y cariño allá por donde hemos pasado. No ha sido espontáneo ha sido fruto de la organización de fuerzas sindicales, políticas y sociales que secundaban la movilización y que se han volcado en recibirnos, darnos techo y alimentos para continuar hacia nuestro destino.

    La experiencia personal ha sido muy gratificante y enriquecedora pero me gustaría poner de relieve otros aspectos del #22M. Como ante la enorme miseria que asola nuestros barrios en todas las ciudades del Estado Español, consecuencia de la claudicación del Gobierno del PSOE y la colaboración del actual Gobierno del PP (sin olvidar a nuestra derecha catalana, CiU siempre de acuerdo) ante la Troika, hemos sido capaces de ponernos en pie de manera masiva y unitaria para decir basta.

    Lo importante de esta movilización, aparte de la gigantesca manifestación, ha sido que los pueblos han demostrado que si podemos ponernos de acuerdo bajo un programa de mínimos y unificar las diferentes luchas. Ante el panorama social y político que vivimos creo es indispensable tomar nota y seguir trabajando en esta línea de confluencia, sin sectarismos y bajo un mínimo común multiplicador: la DIGNIDAD de las clases populares. Esto solo ha sido el principio de un despertar de los que menos tenemos, la movilización va a continuar así como la politización de las trabajadoras y trabajadores en su definición mas positiva. Revertir la situación actual es necesario y posible, hay recursos y hay que repartirlos de manera justa.

    Quiero finalizar estas líneas agradeciendo el enorme trabajo realizado a organizaciones sociales, colectivos ciudadanos, partidos políticos, sindicalistas, concejales y sobre todo a las personas anónimas que han garantizado que el #22M fuese un éxito y que han hecho posible que las marchantes llegásemos a nuestro destino.

Raül Martínez
Responsable de Organización de EUiA de Terrassa  

Entrades populars d'aquest blog

El cas del Karmel: un exemple del fracàs del model concertat

L'Escola Mare de Déu del Carme, una escola concertada amb un llarg període d’activitat a la nostra ciutat, ha canviat de titularitat fa uns mesos. La nova titularitat està en mans d’un corrent ultra i integrista. Tot això ha estat gràcies a les escletxes d’un sistema que permet la gestió privada amb diners públics de l’escola. Empatitzem i ens solidaritzem amb la preocupació de les famílies de l’escola del Karmel. És injustificable que amb diners públics una escola estigui adoctrinant idees franquistes, homòfobes, masclistes i classistes, allunyades dels principis i valors democràtics. Aquesta situació no és una excepció, és la conseqüència lògica d’un model dual, instaurat des de temps del tardofranquisme i que ha afavorit la privatització encoberta de l’educació. El canvi de titularitat evidència el que ja sabem, que el model de concerts és insostenible. No ens podem imaginar que l’assistència universal pugui discriminar pacients segons ideologia, classe social o origen. I, tanma...

Valoració de meitat de mandat municipal. Gestió ineficient i improvisació

El dijous 4 de setembre, Esquerra Unida de Terrassa va celebrar l’assemblea local on es va fer una valoració dels dos primers anys de l’actual mandat de l’Ajuntament de Terrassa, encapçalat per l’alcalde Jordi Ballart ( TxT). La conclusió va ser clara: la gestió municipal és deficient i està marcada per l’abandonament, la improvisació i la manca absoluta de planificació.  A Terrassa no hi ha ningú al volant. Des de l’inici d’aquesta legislatura, la ciutadania de pateix una sensació generalitzada de desídia i abandó per part de les institucions amb manca evident de direcció política, constants canvis de rumb, una gestió basada en titulars efectistes i la incapacitat de donar resposta als problemes reals que afecten el dia a dia de la gent. D’entre les principals deficiències detectades es van destacar:  - Deteriorament dels serveis públics : La ciutat creix en població, però no en serveis. Els existents es degraden sense que l’ajuntament posi remei, en un context de creixement ...

No al tancament de línies a l'escola pública de Terrassa

Des de la conselleria d’Educació de la Generalitat s’informa que hi haurà un tancament massiu de línies a I3 i 1r ESO. Aquesta política retalladora s'acarnissa amb la nostra ciutat, amb la concreció de tancament de 2 línies d’I3 i 8 grups de primer d’ESO. A més, aquests tancaments es concretaran quasi exclusivament en l’escola pública i no tant en la concertada. Com sempre argumenten dades demogràfiques, sense plantejar l’oportunitat de la baixada demogràfica per implantar baixada de ràtios per millorar la qualitat educativa. Per agreujar la situació, des dels Serveis Territorials del Vallès Occidental no es donen els noms dels centres educatius, argumentant que és perquè puguin sortir amb tota l’oferta i  ja es decidirà, segons dades demogràfiques quina línia es tanca. Denunciem aquesta estratègia com a desmobilitzadora, es vol evitar una resposta coordinada des de les AFA’s i la Comunitat Educativa en general, mantenint falses expectatives i competència entre centres. La resposta...