Salta al contingut principal

EUiA expressa el seu compromís amb la ILP impulsada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca

Els desnonaments de població vulnerable sense alternativa habitacional constitueixen una violació sistemàtica dels Drets Humans, violació perpetrada per entitats financeres sota l'empara del poder judicial en un país amb milions d'habitatges buits. El genocidi financer perpetrat pels bancs, lluny de disminuir, s’eixampla amb més violència. Segons les dades aportades pel Consell General del Poder Judicial, les execucions hipotecàries van augmentar el 2012 en un 135%. La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) denuncia l’opacitat i poca exactitud de les dades aportades per les autoritats, amb l’objectiu de minimitzar el conflicte, i calcula que des de 2008 han estat executats uns 335.000 llançaments hipotecaris, essent Catalunya la comunitat capdavantera.
Com és sabut, la legislació civil permet a l’entitat bancària continuar reclamant el deute restant un cop s’ha desnonat, al qual s’han d’afegir interessos de demora i costos judicials. Aquesta anomalia jurídica sense similar al món, té com a conseqüència la condemna a un deute perpetu impossible de pagar que situa a àmplies capes de població en situació d’exclusió social i indigència, quan no, al suïcidi. Les dades d’atur de la darrera EPA, amb la perspectiva de les noves retallades ja anunciades, i la progressiva finalització dels convenis col·lectius, agreujaran sens dubte el drama social i humà de l’habitatge 
L’habitatge, un bé de primera necessitat i un dret reconegut a la Declaració Universal dels Drets Humans, a la Constitució espanyola i a l’Estatut de Catalunya, ha estat posat paulatinament en mans del capital financer mitjançant l’articulació d’un mercat basat en la propietat i en els préstecs hipotecaris. EUiA constatem que la vulneració del dret a l’habitatge expressa a la perfecció l’etapa de col·lapse social i democràtic en que ens trobem.
En aquest estat de coses, EUiA reiterem el reconeixement i l’autoritat de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) així com el compromís amb la Iniciativa Legislativa Popular que impulsa, que ahir es presentava al Congrés dels Diputats amb 750.000 firmes i que té com a objectiu implementar la dació en pagament retroactiva, la paralització de tots els desnonaments i l’extensió del lloguer social.  
La paralització de desnonaments per part de la societat civil, a través de la mobilització social i la desobediència civil, s’ha demostrat con un mecanisme d’empoderament que mitjançant la solidaritat i el suport mutu pretén evitar la violació dels drets humans, alhora que visualitza l’oposició dels sectors populars a la dictadura dels mercats financers i la banca.
Quan una àmplia majoria social se sent representada per les propostes de la PAH, que contrasta amb la paralització per part de PP, PSOE i CiU de la totalitat d’iniciatives legislatives encaminades a pal·liar aquest drama social,  EUiA expressem:
El total suport a la campanya iniciada per la PAH de pressió i denúncia d’aquells representants polítics contraris a les propostes de la ILP.
I fem una crida a la mobilització el pròxim 16 de febrer, “Pel dret a la vivenda. Contra el genocidi financer, senyalem els responsables”.


Entrades populars d'aquest blog

El cas del Karmel: un exemple del fracàs del model concertat

L'Escola Mare de Déu del Carme, una escola concertada amb un llarg període d’activitat a la nostra ciutat, ha canviat de titularitat fa uns mesos. La nova titularitat està en mans d’un corrent ultra i integrista. Tot això ha estat gràcies a les escletxes d’un sistema que permet la gestió privada amb diners públics de l’escola. Empatitzem i ens solidaritzem amb la preocupació de les famílies de l’escola del Karmel. És injustificable que amb diners públics una escola estigui adoctrinant idees franquistes, homòfobes, masclistes i classistes, allunyades dels principis i valors democràtics. Aquesta situació no és una excepció, és la conseqüència lògica d’un model dual, instaurat des de temps del tardofranquisme i que ha afavorit la privatització encoberta de l’educació. El canvi de titularitat evidència el que ja sabem, que el model de concerts és insostenible. No ens podem imaginar que l’assistència universal pugui discriminar pacients segons ideologia, classe social o origen. I, tanma...

Manifest conjunt en defensa de la sanitat publica

Demà hi haurà una mobilització comarcal a la nostra ciutat en defensa de la sanitat pública. Una lluita que ha de figurar entre les prioritats de qualsevol grup d'esquerres, per això ha estat fàcil treballar amb el cercle local de Podem per la elaboració conjunta d'aquest manifest i desitgem que movilitzacions com aquesta també serveixin per crear sinergies i bon enteniment entre les esquerres locals per unir esforços. Manifest:  Per una veritable sanitat pública i universal a l’abast de tothom Un dels principals pals de paller de qualsevol societat que es vulgui dir democràtica, és que tota la seva població, independentment de la seva condició social, econòmica o la seva situació administrativa, pugui disposar i accedir-hi a una sanitat pública de qualitat, gratuïta i universal. Per a que això sigui possible cal que es destinin els recursos econòmics i humans que calguin. Una societat és més justa com més i millor cuida als seus membres, i sobretot a aquells que disposen d...

Valoració de meitat de mandat municipal. Gestió ineficient i improvisació

El dijous 4 de setembre, Esquerra Unida de Terrassa va celebrar l’assemblea local on es va fer una valoració dels dos primers anys de l’actual mandat de l’Ajuntament de Terrassa, encapçalat per l’alcalde Jordi Ballart ( TxT). La conclusió va ser clara: la gestió municipal és deficient i està marcada per l’abandonament, la improvisació i la manca absoluta de planificació.  A Terrassa no hi ha ningú al volant. Des de l’inici d’aquesta legislatura, la ciutadania de pateix una sensació generalitzada de desídia i abandó per part de les institucions amb manca evident de direcció política, constants canvis de rumb, una gestió basada en titulars efectistes i la incapacitat de donar resposta als problemes reals que afecten el dia a dia de la gent. D’entre les principals deficiències detectades es van destacar:  - Deteriorament dels serveis públics : La ciutat creix en població, però no en serveis. Els existents es degraden sense que l’ajuntament posi remei, en un context de creixement ...