Molta gent em pregunta
pel carrer que penso sobre el debat que viu actualment Catalunya, el
dret a decidir i el model d'estat que defensem. Per tant, intentaré
donar breument pinzellades del que opino.
Considero que Catalunya
és una nació, i per tant té dret a l'autogovern i a decidir el seu
futur democràticament. És una nació principalment per la lliure
voluntat i consciència de ser-ho de la ciutadania catalana. Així
mateix, Espanya és un estat plurinacional, plurilingüistic i
pluricultural. Tot i que existeixen sectors reaccionaris i
neofranquistes que no ho volen reconèixer.
El dret a
l'autodeterminació és un dret nacional que han de tenir tots els
pobles, inclosa Catalunya. Democràticament Catalunya ha de tenir
l'oportunitat de decidir quina relació vol mantenir amb la resta de
pobles de l'estat espanyol i d'Europa. S'ha de defensar el dret a
decidir, sigui quina sigui la posició en aquest debat de cadascú.
És el que sempre hem defensat des del catalanisme popular.
Resulta evident que
l’estructura política sorgida a la transició espanyola ha fet
fallida. Cada cop surt més gent al carrer reclamant una refundació
del sistema democràtic, especialment entre la gent jove que no va
poder votar la Constitució. L’anomenat pacte constitucional està
trencat, la ciutadania ja no accepta la monarquia, està cansada de
bipartidisme, d’una llei electoral injusta i desproporcional, d’una
democràcia limitada, de casos de corrupció i de veure com els rics
i poderosos no han de rendir comptes a la justícia ni paguen
impostos. I a més, la crisi econòmica ha fet estallar una
indignació ciutadana molt forta perque els plats trencats per la
banca els està pagant injustament el poble amb atur, retallades i
pobresa. Ja no ens sentim obligats a continuar amb el sistema sorgit
d’una transició poc modèlica i continuista del franquisme. Es fa
palesa la necessitat d’una ruptura democràtica i l’inici d’un
nou procés constituent, que ens retorni la sobirania popular que es
troba en mans dels sectors oligarques de sempre.
Penso que és un gran
valor d'esquerres el defensar la fraternitat, la igualtat, el
respecte, la unitat, la solidaritat i la cooperació entre els
pobles. Per això, el model d'estat que defenso és fer d'Espanya una
República federal, solidària, plurinacional i laica. Crec
sincerament que és el millor model pel país. En el republicanisme
federal és on trobarem les millors eines per tenir una societat
culta, conscienciada, justa, igualitària i fraternal.
I continuant amb el dret
a decidir potser podríem anar més enllà del debat sobiranista. Com
a defensor de la democràcia participativa demano que el poble català
també pugui opinar, debatre i votar sobre les retallades antisocials
que patim en els serveis públics d’educació i sanitat, sobre el
dret a decidir de les dones sobre el seu propi cos (avortament),
sobre quin model d'estat volem (monarquia o república?), sobre el
rescat a la banca, sobre el pagament d'un deute il·legítim que ens
ofega, sobre la reforma laboral, sobre els desnonaments que fan cada
dia els bancs a centenars de famíles i sobre tantes altres qüestions
que ens afecten directament.
Per acabar, no podria
fer-ho sense denunciar l'estratègia clarament electoralista i
partidista de Convergència i Unió, manipulant i marejant la
voluntat popular amb la única intenció d'aconseguir més majoria
parlamentària i vèncer en les eleccions per continuar la seva
política classista. El govern d'Artur Mas utilitza el debat
sobiranista com una cortina de fum per amagar les greus retallades i
la seva política antisocial. CiU i PP voten junts la mateixa
política al Parlament català i al Congrés dels Diputats. La pàtria
de la dreta és el capital. No ens hem de deixar enredar per les
baralles entre les burgesies catalanes i centralistes, culpables de
la crisi i del sofriment que patim la ciutadania. Que quedi clar,
Artur Mas no té cap intenció de convocar cap consulta. Artur Mas i
CiU obeeixen a la patronal catalana, a La Caixa i a Abertis, i ells
no volen que el poble decideixi res. El suposat sobiranisme de CiU no
és creïble, com tampoc ho és el suposat federalisme del PSC.
CiU, PP i PSC-PSOE són
igualment responsables de que la situació de la classe treballadora
en aquest país sigui cada cop pitjor: més atur, més retallada als
serveis públics, menys drets socials, més repressió i cap
futur ni esperança pels joves.
L’eix social
esquerra-dreta és el que juga el paper principal en la política
catalana i espanyola. Em sento més proper i tinc més en comú amb
un treballador andalús o madrileny, que no pas amb Millet o Laporta.
La ciutadania hem de continuar lluitant contra les retallades i les
polítiques antisocials, hem de defensar l'estat del benestar que es
troba en perill per la pèrdua de sobirania cap als mercats i per
l'obssessió del govern de pagar un deute il·legítim. En la
convocatòria de la propera Vaga General, que serà probablement al
novembre, tindrem l’oportunitat de lluitar un cop més per fer
entre tots i totes una Catalunya socialment justa.
Pau entre pobles, lluita entre
classes!
Recuperem la democràcia i la
sobirania popular, segrestades per la banca i els mercats!
Tornarem a sofrir, tornarem a
lluitar i tornarem a vèncer!
Visca la República!
Ivan Martos (coordinador local d'EUiA a
Terrassa)